12
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
10:37h
Donald Trump afronta el seu primer test com a president electe. En poques setmanes, se sabran els noms que ocuparan els càrrecs més importants de la seva Administració. Washington bull de rumors i circulen molts noms. Pot haver sorpreses, però de moment en el seu primer cercle predominen congressistes de línia molt conservadora i membres del "lobby" petrolier i del gas
Trump ha format l'equip que ha de dirigir la transició de l'Administració Obama a la que ell presidirà. La seva campanya va anar avançant en un primer moment amb el lideratge del Partit Republicà en contra, i un cop candidat, d'esquena. Per això, Trump s'ha refugiat ara en aquells dirigents del partit que van apostar per ell en l'inici de les primàries. Això pot ser un problema, perquè són pocs i poden tenir problemes de connexió amb els poders fàctics de Washington.
El primer cop: Pence aparta Christie
Ja s'ha produït un primer cop intern en el primer cercle de Trump. Es va anunciar que seria Chris Christie, governador de Nova Jersey, qui dirigiria l'equip de transició. Christie va ser candidat a les primàries, però un cop derrotat, es va afanyar a donar suport a Trump, que li ho ha agraït. Christie és un republicà moderat. Però l'esquitxa un escàndol que afecta col·laboradors seus a Nova Jersey, acusats d'irregularitats que estan processats. Divendres, el vicepresident electe, Mike Pence, va assumir la direcció de l'equip de transició. Christie continua però afeblit. Pence tindrà un paper clau. Coneix Washington. És un conservador de l'ala dreta del partit i molt vinculat als sectors religiosos.
La importància de ser gendre
Un nom important: Jared Koushner. És gendre de Trump, casat amb la seva filla Ivanka. Jared és jueu, fill d'un empresari immobiliari i té ambicions. Ja ha entrat en l'equip de transició, com també la seva dona i dos dels fills del magnat, cosa que ha tornat a sorprendre i que pot apuntar a una administració nepotista. Per cert, que el pare del gendre va ser processat i condemnat per evasió d'impostos i manipulació de testimonis. El fiscal del cas va ser... Chris Christie.
Segons els cercles polítics i mediàtics de Washington, és imminent l'anunci de qui serà el cap de gabinet a la Casa Blanca, una mena de secretari general de la presidència que controla l'agenda del president. Sembla que el pols està entre Stephan Bannon, empresari mediàtic alineat amb l'ala més reaccionària i populista dels republicans, i Reince Priebus, actualment president del Partit Republicà i considerat un conservador previsible i proper al president de la Cambra, Paul Ryan.
Els premiats: lleials i conservadors
En el primer cercle de Trump s'estan movent alguns dels congressistes que van donar suport al magnat quan pocs creien que guanyaria. Són persones com Chris Collins, de Nova York, un congressista de declaracions polèmiques que abans va ser empresari. O com Lou Barletta, que sempre ha mantingut un discurs molt agressiu contra la immigració il·legal. O com Marsha Blackburn, una representant de Tennessee coneguda per les seves posicions antiavortament i per posar en dubte les tesis dels científics sobre el canvi climàtic. Que estiguin col·laborant en l'equip de transició no vol dir que hagin d'ocupar un alt càrrec al govern, és tan sols un indici que s'estan posicionant.
Corker i Sessions, senadors veterans
Noms més potents són els d'alguns senadors veterans, dels poquíssims que van recolzar Trump en la primera hora. Jeff Sessions, d'Alabama, és un d'ells i el seu nom corre com a possible secretari de Defensa. És un dels més dretans del Senat. Més moderat és Bob Corker, un altre senador, president del Comitè d'Afers Exteriors. Tot i el seu conservadorisme, Corker ha estat atacat des de l'extrema dreta del partit per no criticar durament l'acord amb l'Iran. Secretari d'Estat? En comparació amb altres noms que circulen, com el de Newt Gingrich, un falcó imprevisible, el de Corker seria fins i tot tranquil·litzador.
El poder del "lobby" petrolier
Si en molts àmbits el desconcert és total sobre l'orientació de la nova Administració, en el terreny de la política energètica sembla que la línia està clara: reforçament de l'aposta pel petroli i el gas, menys interès per les energies renovables, i més poder pel "lobby" anticanvi climàtic. Noms que sonen: Harold Hamm, president de la companya de gas Continental Resources, que podria anar a Energia.
Els defensors del medi ambient estan preocupats. Els més pessimistes esmenten el nom de Forest Lucas, un altre home proper a les petrolieres, que podria anar a Interior, que als EUA és el departament que controla els parcs naturals... També s'esmenta Myron Ebell, un negacionista del canvi climàtic, que de moment supervisarà les àrees federals dedicades a temes de medi ambient, com l'Agència de Protecció Ambiental. Els sectors més progressistes dels Estats Units ja es comencen a preparar per afrontar una Administració que pot ser molt tòxica.
Trump ha format l'equip que ha de dirigir la transició de l'Administració Obama a la que ell presidirà. La seva campanya va anar avançant en un primer moment amb el lideratge del Partit Republicà en contra, i un cop candidat, d'esquena. Per això, Trump s'ha refugiat ara en aquells dirigents del partit que van apostar per ell en l'inici de les primàries. Això pot ser un problema, perquè són pocs i poden tenir problemes de connexió amb els poders fàctics de Washington.
El primer cop: Pence aparta Christie
Ja s'ha produït un primer cop intern en el primer cercle de Trump. Es va anunciar que seria Chris Christie, governador de Nova Jersey, qui dirigiria l'equip de transició. Christie va ser candidat a les primàries, però un cop derrotat, es va afanyar a donar suport a Trump, que li ho ha agraït. Christie és un republicà moderat. Però l'esquitxa un escàndol que afecta col·laboradors seus a Nova Jersey, acusats d'irregularitats que estan processats. Divendres, el vicepresident electe, Mike Pence, va assumir la direcció de l'equip de transició. Christie continua però afeblit. Pence tindrà un paper clau. Coneix Washington. És un conservador de l'ala dreta del partit i molt vinculat als sectors religiosos.
La importància de ser gendre
Un nom important: Jared Koushner. És gendre de Trump, casat amb la seva filla Ivanka. Jared és jueu, fill d'un empresari immobiliari i té ambicions. Ja ha entrat en l'equip de transició, com també la seva dona i dos dels fills del magnat, cosa que ha tornat a sorprendre i que pot apuntar a una administració nepotista. Per cert, que el pare del gendre va ser processat i condemnat per evasió d'impostos i manipulació de testimonis. El fiscal del cas va ser... Chris Christie.
Segons els cercles polítics i mediàtics de Washington, és imminent l'anunci de qui serà el cap de gabinet a la Casa Blanca, una mena de secretari general de la presidència que controla l'agenda del president. Sembla que el pols està entre Stephan Bannon, empresari mediàtic alineat amb l'ala més reaccionària i populista dels republicans, i Reince Priebus, actualment president del Partit Republicà i considerat un conservador previsible i proper al president de la Cambra, Paul Ryan.
Els premiats: lleials i conservadors
En el primer cercle de Trump s'estan movent alguns dels congressistes que van donar suport al magnat quan pocs creien que guanyaria. Són persones com Chris Collins, de Nova York, un congressista de declaracions polèmiques que abans va ser empresari. O com Lou Barletta, que sempre ha mantingut un discurs molt agressiu contra la immigració il·legal. O com Marsha Blackburn, una representant de Tennessee coneguda per les seves posicions antiavortament i per posar en dubte les tesis dels científics sobre el canvi climàtic. Que estiguin col·laborant en l'equip de transició no vol dir que hagin d'ocupar un alt càrrec al govern, és tan sols un indici que s'estan posicionant.
Corker i Sessions, senadors veterans
Noms més potents són els d'alguns senadors veterans, dels poquíssims que van recolzar Trump en la primera hora. Jeff Sessions, d'Alabama, és un d'ells i el seu nom corre com a possible secretari de Defensa. És un dels més dretans del Senat. Més moderat és Bob Corker, un altre senador, president del Comitè d'Afers Exteriors. Tot i el seu conservadorisme, Corker ha estat atacat des de l'extrema dreta del partit per no criticar durament l'acord amb l'Iran. Secretari d'Estat? En comparació amb altres noms que circulen, com el de Newt Gingrich, un falcó imprevisible, el de Corker seria fins i tot tranquil·litzador.
El poder del "lobby" petrolier
Si en molts àmbits el desconcert és total sobre l'orientació de la nova Administració, en el terreny de la política energètica sembla que la línia està clara: reforçament de l'aposta pel petroli i el gas, menys interès per les energies renovables, i més poder pel "lobby" anticanvi climàtic. Noms que sonen: Harold Hamm, president de la companya de gas Continental Resources, que podria anar a Energia.
Els defensors del medi ambient estan preocupats. Els més pessimistes esmenten el nom de Forest Lucas, un altre home proper a les petrolieres, que podria anar a Interior, que als EUA és el departament que controla els parcs naturals... També s'esmenta Myron Ebell, un negacionista del canvi climàtic, que de moment supervisarà les àrees federals dedicades a temes de medi ambient, com l'Agència de Protecció Ambiental. Els sectors més progressistes dels Estats Units ja es comencen a preparar per afrontar una Administració que pot ser molt tòxica.