tecnologia

Richard Stallman: «Els telèfons mòbils només són dispositius de control»

L'activista i programador ha defensat l'ús del "software" lliure per evitar els abusos de les grans empreses de programari | Les marques tenen capacitat d'enviar ordres als dispositius sense autorització dels usuaris | Stallman: "S'ha de saber dir 'no utilitzaré aquest programa perquè no és lliure'"

per Maria Rubio , 14 de novembre de 2016 a les 14:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Richard Stallman ha parlat sobre Software Lliure a l'institut Ausias March.  Foto: Maria Rubio


"Amb un programa hi ha dues possibilitats: o els usuaris tenen el control, o el programa té el control dels usuaris. Quan es dóna la primera situació se'n diu software lliure perquè respecta la llibertat i comunitat dels usuaris". Així ha defensat Richard Stallman, programador informàtic i pare del moviment pel software lliure, la necessitat de deixar d'utilitzar el que anomena programes prohibitius. Ja fa més de trenta anys que l'activista pels drets informàtics li va declarar la guerra als softwares privats amb la creació del Software GNU, que més endavant es transformaria en el conegut GNU Linux. Des de llavors, Stallman viatja pel món divulgant el moviment del programari lliure.


Un ordinador pot fer qualsevol cosa, però les instruccions no sempre estan sota el control dels usuaris: softwares com Microsoft, Apple o la majoria d'apps, de Spotify a Skype, controlen gairebé la majoria d'ordres. Gran part dels productes informàtics venen amb el codi font ocult, o el que és el mateix, no podem saber totes les ordres que tenen programades executar. Per a Stallman, això té dos perjudicis per a l'usuari: per una banda, no és lliure de modificar, copiar i distribuir els programes, per tal d'adequar-lo a les necessitats de la comunitat i d'un mateix; per l'altra, l'opacitat del codi font deixa via lliure a que els programes puguin executar ordres que perjudiquin a l'usuari: "Si no podem accedir al codi font dels programes que utilitzem, no podem saber què fan. Per tant, un programa prohibitiu, o és un malware cert o és un malware possible".

Per a Stallman, la lluita pel software lliure és una qüestió d'ètica. L'activista defensa quatre llibertats bàsiques que defineixen el programari lliure: executar un programa per qualsevol fi, poder estudiar el codi font d'aquests i manipular-lo al gust, copiar-lo i distribuir-lo lliurement i poder difondre les mateixes modificacions.


Els abusos de les grans marques

L'opacitat del codi font dels programes més populars poden derivar a males pràctiques nocives per als usuaris. Stallman denuncia que els softwares prohibitius utilitzen als consumidors per adquirir dades de forma il·lícita però sense que els usuaris puguin evitar-ho.


Un tipus de malware per exemple són les anomenades portes de darrere universals. Existeixen quan els dispositius o els programes estan preparats per rebre ordres des dels propietaris del codi font sense necessitat de que l'usuari ho autoritzi. A tall d'exemple, Stallman ha denunciat que el 2009 Amazon va utilitzar aquesta pràctica per esborrar el famós llibre de George Orwell, "1984", de nombrosos dispositius d'usuaris, en un acte que ha qualificat d'"orwellià".

També ha parlat de les filtracions d'Edward Snowden que van rebelar col·laboracions entre grans empreses com Microsoft amb la NSA, l'agència de seguretat nord-americana. Tenim la seguretat de que les empreses que gestionen les nostres dades en fan un bon ús? Stallman ho dubta: "Microsoft avisa dels errors de Windows a la NSA i després els corregeix. Pel que fa a la resta de propietaris de programes, no podem saber si fan igual per la seva opacitat". 

Els telèfons mòbils també guarden una trampa perillosa: tenen l'anomenada porta de darrera universal, que permet modificar el seu codi font a distància per part de qui el coneix. Per tant, convertir-los en micròfons per transmetre les converses sense necessitat que estigui encès, és una realitat. Per a Stallman, només és un dispositiu de control, i s'hi ha referit fent crítica a l'anomenada "llei mordassa": "Per a què serveixen els telèfons mòbils? Per fer vídeos quan els 'matons' amb uniforme? Però si a Espanya és delicte publicar les proves del crim. Al contrari, a qui més serveixen són als mateixos uniformats".

Dels programes prohibitius al software lliure

L'activista defensa la retirada d'ús dels programes prohibitius a cada racó de la societat: escoles, hospitals, administracions o el nostre propi ordinador. L'objectiu: aconseguir la llibertat de fer informàtica amb els fins que decideixi l'usuari, sense intermediaris.

Però les empreses que produeixen softwares prohibitius no ho voldran posar fàcil. Stallman defensa que utilitzen l'efecte xarxa per evitar l'ús d'alternatives: "Si només una persona té un telèfon, no servirà de res. Però si en tenen un milió de persones, sí". Predicant exemple, ell mateix diu no tenir mòbil, encara que suposi la renúncia a certes comoditats. En paraules de Stallman: "De vegades la llibertat requereix sacrificis, fa falta força moral per a dir no".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació