15
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
16
de novembre
a la
13:12h
El Tribunal de Comptes no ha estat capaç de trobar una sola adjudicació d'un contracte de publicitat per part de Loteries i Apostes de l'Estat, Societat Estatal per a la Venta de Loteries i Apostes de l'Estat (SEVALAE) -ens creat el 2011 per gestionar la venta de les accions de Loteries i Apostes de l'Estat- i Renfe-Operadora que, entre el 2011 i el 2013, complís els criteris de transparència requerits en els processos de contractació pública. Aquesta és una de les conclusions d'un informe fet públic la setmana passada per l'ens fiscalitzador espanyol que analitzava aquesta àrea de les dues empreses públiques i de Correus -ens que sí que complia en bona mesura les exigències de licitació i atorgament de serveis de publicitat-.
I això que el minuciós estudi ha analitzat tots els contractes de més de 1.000 euros i una mostra aleatòria dels inferiors, fins al punt de tenir en compte el 99% d'allò gastat per Loteries i Apostes de l'Estat, el 100% de SEVALAE i el 88% de Renfe, així com el 72% de la despesa feta per Correus. O el que és el mateix, despeses en publicitat per valor de 183,2 milions, 10 milions, 42,8 milions i 10,6 milions, respectivament. Entre les tres primeres empreses públiques, per tant, sumen 236 milions adjudicats de forma poc transparent, mentre que, pel que fa a Correus, el Tribunal de Comptes només ha detectat dos contractes amb irregularitats, per un import total de 530.000 euros.
Un procés que permet afavorir un licitador
En concret, una problemàtica transversal en tots els contractes de Loteries i Apostes de l'Estat, SEVALAE i Renfe és que els plecs de clàusula en les licitacions no incloïen els criteris tècnics per a la preselecció, la puntuació concreta de cada apartat de la proposta creativa o econòmica o els barems per determinar la importància dels suports publicitaris i mitjans, fet que és "contrari al principi de transparència" i que permetia que es pogués "afavorir algun licitador" en facilitar-li aquesta informació perquè hi adeqüés el projecte. Igualment, en els posteriors informes de valoració de les ofertes "no es justificaven els criteris utilitzats per valorar les ofertes" tècniques -en el cas de Loteries i Apostes de l'Estat, sí que ho feia en les de major puntuació-, cosa que suposa "un menyscabament del principi de transparència". Així mateix, l'ens fiscalitzador retreu que en alguns no es feia un seguiment adequat de l'eficàcia de les campanyes de publicitat durant la seva execució.
De la mateixa manera, pel que fa a Loteries i Apostes de l'Estat, el Tribunal de Comptes també constata que la justificació sobre si els serveis creatius i d'inserció als mitjans es licitaven conjuntament o per separat era "contradictòria", ja que en ocasions es feia d'una manera i en ocasions d'una altra. De fet, quan es feia conjuntament, el cost es disparava, perquè el servei d'inserció als mitjans se subcontractava per part de l'empresa creativa i això li va provocar un cost extra a l'empresa pública de 19,8 milions. També hauria gastat 19,2 milions amb RTVE per una campanya publicitària a l'exterior en relació a una col·laboració amb la Loteria Nacional de la República Dominicana per a un sorteig organitzat conjuntament pel qual preveia un benefici de tan sols 6,2 milions -tres cops menys que el cost de la seva publicitat, el cost de la qual és "desproporcionat"- i pel qual va perdre finalment 508.000 euros.
Quant a SEVALAE, l'informe assenyala que, en un contracte seu analitzat, un sol òrgan unipersonal va fer l'informe tècnic de les ofertes i l'informe econòmic, cosa que "va fer augmentar el risc que es produïssin irregularitats destinades a afavorir un licitador". I de fet, es van acabar aplicant descomptes en les insercions publicitàries inferiors en 600.000 euros a allò ofert per l'empresa adjudicatària.
Contractes formalitzats massa tard... o mai
En relació a Renfe, els contractes analitzats es van "formalitzar amb posterioritat a l'inici de l'execució del mateix contracte, en general, diversos mesos després", excepte en tres casos, quan la formalització va arribar quan el servei ja s'havia executat del tot, cosa que suposa un incompliment de la llei de contractes del sector públic. Igualment, retreu que l'empresa pública va insertar anuncis durant campanyes electorals, malgrat que la campanya tenia elements que "podrien considerar-se institucionals" i incloïen el logotip del ministeri de Foment o del govern d'Espanya, cosa que està prohibida també.
Finalment, les irregularitats referides als dos contractes de Correus rauen en el fet que precisament no existien aquests contractes, ja que no es van arribar a formalitzar mai, i això que la llei de contractes del sector públic prohibeix expressament la contractació verbal per a tot el sector públic. A banda, el Tribunal de Comptes assenyala que les evaluacions d'un servei van treure a la llum que el nivell assolit era "molt inferior" a l'ofertat, mentre que, en un altre cas, l'adjudicatari no va oferir prou informació per poder fer una evaluació completa.
Per tot això, l'ens fiscalitzador recomana que les empreses públiques fixin criteris objectius i clars en els processos de licitació, primant sobretot el cost del servei, que adjudiquin per separat la tasca creativa i la de producció publicitària, que els informes de valoració estiguin raonadament justidicats o que se'n controli l'eficàcia amb un procediment comú. I en el cas concret de Loteries i Apostes de l'Estat, recomana igualment que ofereixi noves vies per presentar ofertes, més enllà de l'entrega en mà al registre general de l'organisme, com l'enviament per missatgeria o per vies telemàtiques, ja que la fórmula presencial dificulta la concurrència de licitadors establerts fora de Madrid o sense oficines a la capital espanyola.
I això que el minuciós estudi ha analitzat tots els contractes de més de 1.000 euros i una mostra aleatòria dels inferiors, fins al punt de tenir en compte el 99% d'allò gastat per Loteries i Apostes de l'Estat, el 100% de SEVALAE i el 88% de Renfe, així com el 72% de la despesa feta per Correus. O el que és el mateix, despeses en publicitat per valor de 183,2 milions, 10 milions, 42,8 milions i 10,6 milions, respectivament. Entre les tres primeres empreses públiques, per tant, sumen 236 milions adjudicats de forma poc transparent, mentre que, pel que fa a Correus, el Tribunal de Comptes només ha detectat dos contractes amb irregularitats, per un import total de 530.000 euros.
Un procés que permet afavorir un licitador
En concret, una problemàtica transversal en tots els contractes de Loteries i Apostes de l'Estat, SEVALAE i Renfe és que els plecs de clàusula en les licitacions no incloïen els criteris tècnics per a la preselecció, la puntuació concreta de cada apartat de la proposta creativa o econòmica o els barems per determinar la importància dels suports publicitaris i mitjans, fet que és "contrari al principi de transparència" i que permetia que es pogués "afavorir algun licitador" en facilitar-li aquesta informació perquè hi adeqüés el projecte. Igualment, en els posteriors informes de valoració de les ofertes "no es justificaven els criteris utilitzats per valorar les ofertes" tècniques -en el cas de Loteries i Apostes de l'Estat, sí que ho feia en les de major puntuació-, cosa que suposa "un menyscabament del principi de transparència". Així mateix, l'ens fiscalitzador retreu que en alguns no es feia un seguiment adequat de l'eficàcia de les campanyes de publicitat durant la seva execució.
De la mateixa manera, pel que fa a Loteries i Apostes de l'Estat, el Tribunal de Comptes també constata que la justificació sobre si els serveis creatius i d'inserció als mitjans es licitaven conjuntament o per separat era "contradictòria", ja que en ocasions es feia d'una manera i en ocasions d'una altra. De fet, quan es feia conjuntament, el cost es disparava, perquè el servei d'inserció als mitjans se subcontractava per part de l'empresa creativa i això li va provocar un cost extra a l'empresa pública de 19,8 milions. També hauria gastat 19,2 milions amb RTVE per una campanya publicitària a l'exterior en relació a una col·laboració amb la Loteria Nacional de la República Dominicana per a un sorteig organitzat conjuntament pel qual preveia un benefici de tan sols 6,2 milions -tres cops menys que el cost de la seva publicitat, el cost de la qual és "desproporcionat"- i pel qual va perdre finalment 508.000 euros.
Quant a SEVALAE, l'informe assenyala que, en un contracte seu analitzat, un sol òrgan unipersonal va fer l'informe tècnic de les ofertes i l'informe econòmic, cosa que "va fer augmentar el risc que es produïssin irregularitats destinades a afavorir un licitador". I de fet, es van acabar aplicant descomptes en les insercions publicitàries inferiors en 600.000 euros a allò ofert per l'empresa adjudicatària.
Contractes formalitzats massa tard... o mai
En relació a Renfe, els contractes analitzats es van "formalitzar amb posterioritat a l'inici de l'execució del mateix contracte, en general, diversos mesos després", excepte en tres casos, quan la formalització va arribar quan el servei ja s'havia executat del tot, cosa que suposa un incompliment de la llei de contractes del sector públic. Igualment, retreu que l'empresa pública va insertar anuncis durant campanyes electorals, malgrat que la campanya tenia elements que "podrien considerar-se institucionals" i incloïen el logotip del ministeri de Foment o del govern d'Espanya, cosa que està prohibida també.
Finalment, les irregularitats referides als dos contractes de Correus rauen en el fet que precisament no existien aquests contractes, ja que no es van arribar a formalitzar mai, i això que la llei de contractes del sector públic prohibeix expressament la contractació verbal per a tot el sector públic. A banda, el Tribunal de Comptes assenyala que les evaluacions d'un servei van treure a la llum que el nivell assolit era "molt inferior" a l'ofertat, mentre que, en un altre cas, l'adjudicatari no va oferir prou informació per poder fer una evaluació completa.
Per tot això, l'ens fiscalitzador recomana que les empreses públiques fixin criteris objectius i clars en els processos de licitació, primant sobretot el cost del servei, que adjudiquin per separat la tasca creativa i la de producció publicitària, que els informes de valoració estiguin raonadament justidicats o que se'n controli l'eficàcia amb un procediment comú. I en el cas concret de Loteries i Apostes de l'Estat, recomana igualment que ofereixi noves vies per presentar ofertes, més enllà de l'entrega en mà al registre general de l'organisme, com l'enviament per missatgeria o per vies telemàtiques, ja que la fórmula presencial dificulta la concurrència de licitadors establerts fora de Madrid o sense oficines a la capital espanyola.