11
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de novembre
a les
16:00h
El Partit Demòcrata afronta un debat sobre quina és l'estratègia que els pot dur a la recuperació després de l'ensulsiada patida el 8 de novembre. Els estrategs de la campanya de Hillary Clinton van apostar per sumar el màxim de suports d'afroamericans i llatins per assolir el triomf en estats clau com Carolina del Nord, o fins i tot Geòrgia, que apareixia com una plaça a l'abast. Per contra, aquesta opció deixava al marge fer el darrer esforç a Wisconsin, Pennsilvània Ohio o Michigan, estats afectats especialment pels efectes de la crisi econòmica i on hi havia un segment de votant blanc irritat. Es van donar per segurs aquests llocs, històricament de vot demòcrata, i es va decidir competir en enclavaments més difícils, però on Obama havia obtingut la victòria. Al final, es va perdre a Carolina del Nord... i a Wisconsin.
La derrota a Michigan, Pennsilvània i Wisconsin ha fet molt de mal als demòcrates. No només pel fet de la derrota, sinó perquè trastoca la seva percepció de la realitat electoral i sociològica dels Estats Units. Són estats que tenen poc a veure amb el sud profund o els estats de l'oest, rurals i poc poblats on els republicans no tenen problemes per emportar-se'ls. Formen el que s'anomena el rust belt, el cinturó de l'òxid, de base industrial, ara afectada de ple per la crisi i on la ira contra les elits és més forta que enlloc.
Entre els rengles demòcrates s'han escoltat crítiques pels errors de la campanya. Molts no entenen com els estrategs de l'equip de Clinton van poder creure que Hillary podia guanyar a estats republicans com Arizona -on va fer campanya intensa- o, tractant-se d'una batalla tan igualada, a Carolina del Nord, competitiva, però on Obama ja va perdre fa quatre anys. I que, en canvi, donés per segurs els estats industrials on s'havia detectat apatia, o hostilitat, envers l'exsecretària d'Estat.
Gir a l'esquerra o recuperar el vot blanc
La primera batalla dins del partit serà l'elecció del nou president del Comitè Nacional Demòcrata (DNC). Formalment, es tracta del cap de la formació, però amb menys poders del que són els líders de partit a Europa. En el cas dels EUA, els veritables dirigents són els líders al Congrés. Però el president del DNC juga un paper a l'hora de dissenyar l'estratègia electoral. Pot haver molts candidats, però apareixen dues estratègies a l'horitzó. D'una banda, l'ala més esquerrana busca reforçar el missatge socialitzant que va propugnar Bernie Sanders, qui ja ha mostrat el seu suport a Keith Ellison, un congressista de religió musulmana.
Per la seva banda, Howard Dean, antic candidat presidencial el 2004 i que va presidir el Partit Demòcrata entre 2005 i 2009, vol tornar al càrrec abanderant la seva proposta, "l'estratègia dels cinquanta estats". Per ell, els demòcrates han de combatre per guanyar a tot arreu, i no donar per perdut el vot de l'home blanc emprenyat. Dean és un progressista de Vermont, però creu que amb els convençuts i les minories no n'hi ha prou per guanyar. Defensa sobretot focalitzar l'esforç en l'electorat jove. El debat està obert.
La derrota a Michigan, Pennsilvània i Wisconsin ha fet molt de mal als demòcrates. No només pel fet de la derrota, sinó perquè trastoca la seva percepció de la realitat electoral i sociològica dels Estats Units. Són estats que tenen poc a veure amb el sud profund o els estats de l'oest, rurals i poc poblats on els republicans no tenen problemes per emportar-se'ls. Formen el que s'anomena el rust belt, el cinturó de l'òxid, de base industrial, ara afectada de ple per la crisi i on la ira contra les elits és més forta que enlloc.
Entre els rengles demòcrates s'han escoltat crítiques pels errors de la campanya. Molts no entenen com els estrategs de l'equip de Clinton van poder creure que Hillary podia guanyar a estats republicans com Arizona -on va fer campanya intensa- o, tractant-se d'una batalla tan igualada, a Carolina del Nord, competitiva, però on Obama ja va perdre fa quatre anys. I que, en canvi, donés per segurs els estats industrials on s'havia detectat apatia, o hostilitat, envers l'exsecretària d'Estat.
Gir a l'esquerra o recuperar el vot blanc
La primera batalla dins del partit serà l'elecció del nou president del Comitè Nacional Demòcrata (DNC). Formalment, es tracta del cap de la formació, però amb menys poders del que són els líders de partit a Europa. En el cas dels EUA, els veritables dirigents són els líders al Congrés. Però el president del DNC juga un paper a l'hora de dissenyar l'estratègia electoral. Pot haver molts candidats, però apareixen dues estratègies a l'horitzó. D'una banda, l'ala més esquerrana busca reforçar el missatge socialitzant que va propugnar Bernie Sanders, qui ja ha mostrat el seu suport a Keith Ellison, un congressista de religió musulmana.
Per la seva banda, Howard Dean, antic candidat presidencial el 2004 i que va presidir el Partit Demòcrata entre 2005 i 2009, vol tornar al càrrec abanderant la seva proposta, "l'estratègia dels cinquanta estats". Per ell, els demòcrates han de combatre per guanyar a tot arreu, i no donar per perdut el vot de l'home blanc emprenyat. Dean és un progressista de Vermont, però creu que amb els convençuts i les minories no n'hi ha prou per guanyar. Defensa sobretot focalitzar l'esforç en l'electorat jove. El debat està obert.