BARCELONA

Barcelona crearà una funerària pública per rebaixar un 30% el cost de «morir-se»

L'Ajuntament vendrà el 15% de Serveis Funeraris, que controla l'empresa Mémora, amb la qual passarà a competir | Gerardo Pisarello assegura que el servei s'havia convertit en "un oligopoli" amb "barreres excessives"

per Jordi Bes , Barcelona, 11 de novembre de 2016 a les 12:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Barcelona crearà una funerària pública, que disposarà d'un mínim d'un tanatori municipal, amb l'objectiu de rebaixar un 30% els preus dels serveis funeraris sense disminuir la qualitat del servei. Ho han anunciat aquest divendres el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i el regidor de Presidència, Eloi Badia, el qual ha destacat que el tanatori serà "de referència i excel·lència", que permetrà garantir la qualitat i un preu assequible, i que podria estar en marxa el 2019, a les acaballes del mandat. Tot això s'haurà de compaginar amb la voluntat municipal que sigui viable econòmicament. "No sortim a perdre diners", ha afegit Badia.

En opinió de Pisarello, el servei s'havia convertit en "un oligopoli" amb "barreres excessives" per a la seva prestació, i "morir-se" a Barcelona era "massa car". A més, el consistori modificarà l'ordenança de Serveis Funeraris i la de Cementiris, i es donarà resposta a una de les velles reivindicacions d'altres empreses del sector per liberalitzar el servei: que no s'hagi de tenir un tanatori per operar a Barcelona, de manera que, a la pràctica, es podrà augmentar la competència.

Serveis Funeraris de Barcelona (SFB), que domina el mercat, és en un 85% de Mémora i el 15% restant de l'Ajuntament. El fet de disposar d'una empresa municipal farà que el consistori es desfaci d'aquest 15% durant el 2017, cosa que li reportarà uns beneficis d'uns 30 milions d'euros. L'Ajuntament ha descartat recuperar el control de SFB amb la compra d'accions o l'expropiació, cosa que calcula que li hagués costat set vegades més com a mínim que crear l'operador públic. Estima que el tanatori municipal podria costar entre 3 i 4 milions.

Queixa de l'OCU, la síndica i de petites funeràries


El cost dels serveis funeraris a la ciutat són dels més cars de l'Estat, amb un preu mitjà que arribaria fins a uns 6.441 euros, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). La mitjana a l'Estat és de 3.600 euros. La síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja s'havia queixat que "morir a Barcelona és molt car", i havia demanat que es permetés l'entrada de nous operadors al mercat funerari per reduir el cost del servei, ha recordat aquest divendres en un comunicat. La síndica va rebre l'any passat unes 10 queixes a causa del preu i, segons han informat a NacióDigital fonts de la sindicatura, en el que ha transcorregut d'aquest any ja n'han rebut quatre més.

L'Associació Esfune ha estat una de les que més bel·ligerants contra el domini de Mémora. Agrupa una petita funerària de Manresa, que vol crear una nova a Barcelona; una de Montblanc i dos autònoms. A diferència del que pretén fer l'Ajuntament, li havia demanat recuperar el control de SFB amb la compra del 36% d'accions, cosa que argumentava que només tindria un cost d'1,7 milions d'euros si es penalitzava Mémora pel seu "enriquiment il·lícit", ha explicat a NacióDigital el president d'Esfune, Aureli Sánchez. Segons ell, cada enterrament a Barcelona costa uns 1.000 euros més del que deuria. L'entitat també havia demanat facilitar el lloguer de sales de vetlla a altres operadors en tres tanatoris –Les Corts, Collserola i Sant Gervasi- perquè estan construïts en sòl públic.


Pisarello ha afirmat que l'Ajuntament "ha de jugar un paper" en el sector funerari, perquè considera que "el mercat no ha funcionat de manera adequada", i ha argumentat que la presència pública "pot ser un instrument per a garantir que hi hagi més competència, un servei de més qualitat i un preu que permeti que el servei sigui assequible per al conjunt de la ciutadania". Badia ha precisat que la prestació per part de Serveis Funeraris ha estat "d'alta qualitat", però no pel que fa al preu.

La història de la privatització

La privatització dels serveis funeraris va iniciar-la l'antic govern socialista a l'Ajuntament el 1998, quan governava Joan Clos amb ICV i el suport de dos regidors del Partit per la Independència escindits d'ERC, entre els quals Pilar Rahola. Llavors ja se'n va desprendre del 49%, participació que va adquirir Mémora. Malgrat això, no va ser fins al 2011 que Mémora va fer-se amb el 85% i el consistori es va quedar amb el 15%, en una operació que va implicar que els Cementiris de Barcelona passessin a ser 100% públics. Aquella privatizació va prosperar en el penúltim ple municipal del mandat del socialista Jordi Hereu amb el suport del PSC i ERC, l'abstenció de CiU i el PP, i el refús d'ICV-EUiA.

Segons Badia, l'operació que han anunciat és dels temes que han treballat més amb el PSC des que va entrar al govern el maig. Ha explicat que la creació de l'operador municipal fa "incompatible" mantenir la participació del 15% a Serveis Funeraris. La voluntat de desfer-se'n no és nova i ve de governs anteriors. La intenció municipal és executar la venda el 2017. D'entrada preveu convocar una subhasta per veure qui hi té interès i, si s'adjudica, es vendria durant el primer semestre. Si quedés deserta, Mémora "té l'obligació" de comprar les accions a l'Ajuntament, cosa que s'executaria durant el segon semestre de l'any que ve.

Eliminar limitacions i espais al cementiri per a musulmans i jueus

Pel que fa a la modificació de les ordenances –les vigents es van aprovar el 1997-, l'Ajuntament preveu aprovar-les a finals del primer semestre del 2017. En relació a la de serveis funeraris, a més d'eliminar l'obligació de disposar de tanatori (o sala de vetlla), en compliment de la Llei de Serveis Funeraris, es vol garantir una major transparència i claredat dels preus, i establir tots els mecanismes vinculats a garantir el servei de beneficència.

Sobre la de cementiris, l'ordenança s'adaptarà als nous models de família, de manera que recollirà qüestions com les parelles de fet, i garantir el dret de les comunitats religioses minoritàries a la concessió de parcel·les als cementiris municipals sota gestió municipal. Això suposarà adaptar nous espais als cementiris per a les minories musulmanes i hebrees, i que ara ja estan reconegudes, a diferència de quan es va aprovar l'ordenança el 1997.
 

Gerardo Pisarello i Eloi Badia, aquest divendres a l'Ajuntament. Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació