10
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de novembre
a les
10:37h
Com serà la política exterior del nou president és un interrogant obert sobre el planeta. Com passa sovint, les relacions amb la resta del món ocupen poc espai en els debats electorals i aquest cop no ha estat una excepció. Hi ha ansietat davant aquest nou actor del panorama internacional. NacióDigital ha parlat amb alguns dels principals especialistes en la política exterior nord-americana i hi predomina el criteri que el realisme s'acabarà imposant.
L'elecció de Donald Trump ha agafat el món desprevingut. S'haurà de posar al dia, però el nou president també ho haurà de fer. "De Hillary ho sabíem tot. Qui era, què volia fer i com ho volia. De Trump ben poc", assegura Senén Florensa, diplomàtic de carrera –cònsol a Berlín, ambaixador a Tunísia-, exsecretari general de diversos departaments de la Generalitat, president executiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània (Iemed). És bona antena per saber com rep la comunitat internacional l'arribada del nou president dels Estats Units. Florensa està convençut que en la visió del nou president s'acabarà imposant el pragmatisme: "Crec que el president Trump serà molt diferent del candidat Trump i que el seu estil de governar s'assemblarà molt al de Reagan: buscar experts que li facin la feina".
Florensa creu que el nou president serà un realista, després d'haver afirmat coses contradictòries en molts temes. Per exemple, en el conflicte etern de l'Orient Mitjà, des d'on acaba de rebre la felicitació cordial del primer ministre Netanyahu: "Trump és de Nova York i té una filla casada amb un jueu de la ciutat. Coneix el món del judaisme i és un gran pragmàtic". A inicis d'any, va dir que es plantejaria traslladar l'ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem, un gest que seria vist amb hostilitat pels palestins. Però després ha assenyalat que es mantindria neutral entre palestins i israelians.
Europa "perd" les eleccions nord-americanes
Europa ha estat una de les grans derrotades d'aquestes eleccions. No hi ha precedents d'un canvi a la presidència dels EUA que troba crítiques explícites des de les principals capitals. Tant la cancellera alemanya Angela Merkel com el president francès François Hollande han expressat incomoditat pel seu nou soci. Hollande ha definit com a complexa la situació generada per l'elecció i Merkel ha recordat que la defensa de la dignitat de les persones ha de continuar sent una de les bases essencials de l'aliança atlàntica.
Només el primer ministre hongarès, Víktor Orban, entre els líders europeus, ha confessat alegria per la victòria de Trump. Com també Marine Le Pen i altres exponents de l'extrema dreta europea. No són els millors amics, certament.
No és el primer cop que Europa "perd" les eleccions als Estats Units. El vell continent ja va rebre amb estupor l'arribada a la Casa Blanca de Ronald Reagan el 1980. La figura un xic pintoresca de l'exactor no era gaire entesa. Però al final els socis van saber treballar plegats. Anys més tard, la guerra de l'Iraq va allunyar Washington de París i Berlín. Obama va saber refer la bona sintonia, tot i que la seva mirada estava més fixada en el Pacífic. De nou, les velles nacions europees hauran de posar-se al dia amb un aliat indesitjat.
El que cal tenir en compte és que pels nord-americans, Europa ja no és el centre de la seva mirada. Paula de Castro, analista del Cidob, assegura que "Trump és un home que pensa en termes de transacció econòmica, no té una visió geoestratègica. Pel que fa a Europa, la seva elecció pot impulsar un debat seriós sobre el tipus de relació que els estats europeus volen tenir amb els EUA. Trump ha fet referències a la necessitat que els socis dels EUA assumeixin les seves pròpies responsabilitats en seguretat. Durant la campanya, va dir que Crimea era un afer europeu i s'hi va desmarcar". Segons ella, "la redefinició de les aliances amb els aliats és una cosa que té al cap, com també la seva concepció d'un lideratge personal, el convenciment que si ell s'asseu a la taula, els acords milloraran. Crec que també és un home amb una visió menys multipolar, en comparació amb Obama, i que prefereix una relació bilateral amb cada soci".
Àsia: l'Iran i la presència a Corea i el Japó
Rafael Bueno, director de política i societat de Casa Àsia, explica a NacióDigital que creu que "Trump encara no sap què farà". Sobre les relacions amb l'Àsia, assenyala els temes més delicats: l'acord amb l'Iran, la Xina i la presència militar al continent: "Trump s'ha mostrat molt contrari a l'acord amb Teheran sobre el programa nuclear, però ara caldrà veure què fa perquè les sancions han estat aixecades per tota la comunitat internacional".
Bueno es defineix com a no-catastrofista davant el triomf de Trump: "Diria que la realitat s'imposarà. Ni serà tan amic de Putin com ara sembla que s'estigui escenificant –els EUA i Rússia seguiran sent rivals- ni tan enemic de la Xina, per molt que en la campanya hagi anunciat uns aranzels del 45%". El director de política de la Casa Àsia no creu que es vagi cap a un gran xoc amb Pequín per les lluites comercials: "L'Organització Mundial del Comerç ha establert unes normes pels intercanvis comercials que no és tan fàcil de saltar-se. Sí que pot intentar renegociar els tractats que ha dit que no li agraden, com el Tractat Transpacífic de Cooperació, el TTP, però el seu marge de maniobra està limitat".
El president electe va dir durant la campanya que es replantejaria la presència militar al Japó i a Corea del Sud: "És un altre interrogant. Si volgués sortir del Japó, però, caldria que el govern nipó anés cap a una reforma de la seva constitució, que exigeix que el país no gasti més d'un 1% del seu PIB en defensa. Veure com gestionarà el tema de Corea serà interessant".
Amèrica Llatina, la gran absent de la campanya
Preguntem a Paula de Castro sobre Amèrica Llatina i ens respon que "no va aparèixer en els tres debats electorals entre els dos candidats". Creu que els Estats Units i Amèrica Llatina no s'acaben de trobar: "L'Administració Obama va coincidir amb un moment d'efervescència de la Veneçuela chavista. Ara, amb els canvis a l'Argentina i el Brasil, quan el continent està en una fase d'obertura política i seria possible un bon encaix amb Washington, l'Amèrica del sud es troba amb un govern dels EUA proteccionista".
Les preguntes sobre si funcionarà la comunicació entre el nord i el sud del continent són moltes. Com evolucionarà el lligam amb Colòmbia? Paula de Castro recorda que "Obama ha estat un suport ferm del procés de pau a Colòmbia liderat pel president Santos. A partir d'ara veurem". Sobre Cuba, "Trump s'ha mostrat disposat a mantenir l'obertura diplomàtica amb l'Havana, però no és fàcil que doni suport a l'aixecament de l'embarg". Recorda que l'únic país del continent al qual s'ha referit ha estat Mèxic pel tema del mur que vol construir a la frontera.
En una cosa en què coincideixen tots els analistes és en la complexitat del sistema polític nord-americà. Rafael Bueno subratlla que "el Congrés farà de contrapès a possibles excessos del nou president". Per la seva part, Florensa també afirma que "les institucions polítiques nord-americanes són fortes. Trump, que és un antiideòleg, s'hi haurà d'adaptar". El president executiu de l'Iemed creu que no s'ha de ser catastrofista: "Quan critiquem el populisme de la política nord-americana, sempre hem de recordar que històricament, en moments de crisi, és a Europa on el populisme ha tingut les seves expressions més perilloses".
L'elecció de Donald Trump ha agafat el món desprevingut. S'haurà de posar al dia, però el nou president també ho haurà de fer. "De Hillary ho sabíem tot. Qui era, què volia fer i com ho volia. De Trump ben poc", assegura Senén Florensa, diplomàtic de carrera –cònsol a Berlín, ambaixador a Tunísia-, exsecretari general de diversos departaments de la Generalitat, president executiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània (Iemed). És bona antena per saber com rep la comunitat internacional l'arribada del nou president dels Estats Units. Florensa està convençut que en la visió del nou president s'acabarà imposant el pragmatisme: "Crec que el president Trump serà molt diferent del candidat Trump i que el seu estil de governar s'assemblarà molt al de Reagan: buscar experts que li facin la feina".
Florensa creu que el nou president serà un realista, després d'haver afirmat coses contradictòries en molts temes. Per exemple, en el conflicte etern de l'Orient Mitjà, des d'on acaba de rebre la felicitació cordial del primer ministre Netanyahu: "Trump és de Nova York i té una filla casada amb un jueu de la ciutat. Coneix el món del judaisme i és un gran pragmàtic". A inicis d'any, va dir que es plantejaria traslladar l'ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem, un gest que seria vist amb hostilitat pels palestins. Però després ha assenyalat que es mantindria neutral entre palestins i israelians.
Europa "perd" les eleccions nord-americanes
Europa ha estat una de les grans derrotades d'aquestes eleccions. No hi ha precedents d'un canvi a la presidència dels EUA que troba crítiques explícites des de les principals capitals. Tant la cancellera alemanya Angela Merkel com el president francès François Hollande han expressat incomoditat pel seu nou soci. Hollande ha definit com a complexa la situació generada per l'elecció i Merkel ha recordat que la defensa de la dignitat de les persones ha de continuar sent una de les bases essencials de l'aliança atlàntica.
Només el primer ministre hongarès, Víktor Orban, entre els líders europeus, ha confessat alegria per la victòria de Trump. Com també Marine Le Pen i altres exponents de l'extrema dreta europea. No són els millors amics, certament.
No és el primer cop que Europa "perd" les eleccions als Estats Units. El vell continent ja va rebre amb estupor l'arribada a la Casa Blanca de Ronald Reagan el 1980. La figura un xic pintoresca de l'exactor no era gaire entesa. Però al final els socis van saber treballar plegats. Anys més tard, la guerra de l'Iraq va allunyar Washington de París i Berlín. Obama va saber refer la bona sintonia, tot i que la seva mirada estava més fixada en el Pacífic. De nou, les velles nacions europees hauran de posar-se al dia amb un aliat indesitjat.
El que cal tenir en compte és que pels nord-americans, Europa ja no és el centre de la seva mirada. Paula de Castro, analista del Cidob, assegura que "Trump és un home que pensa en termes de transacció econòmica, no té una visió geoestratègica. Pel que fa a Europa, la seva elecció pot impulsar un debat seriós sobre el tipus de relació que els estats europeus volen tenir amb els EUA. Trump ha fet referències a la necessitat que els socis dels EUA assumeixin les seves pròpies responsabilitats en seguretat. Durant la campanya, va dir que Crimea era un afer europeu i s'hi va desmarcar". Segons ella, "la redefinició de les aliances amb els aliats és una cosa que té al cap, com també la seva concepció d'un lideratge personal, el convenciment que si ell s'asseu a la taula, els acords milloraran. Crec que també és un home amb una visió menys multipolar, en comparació amb Obama, i que prefereix una relació bilateral amb cada soci".
Àsia: l'Iran i la presència a Corea i el Japó
Rafael Bueno, director de política i societat de Casa Àsia, explica a NacióDigital que creu que "Trump encara no sap què farà". Sobre les relacions amb l'Àsia, assenyala els temes més delicats: l'acord amb l'Iran, la Xina i la presència militar al continent: "Trump s'ha mostrat molt contrari a l'acord amb Teheran sobre el programa nuclear, però ara caldrà veure què fa perquè les sancions han estat aixecades per tota la comunitat internacional".
Bueno es defineix com a no-catastrofista davant el triomf de Trump: "Diria que la realitat s'imposarà. Ni serà tan amic de Putin com ara sembla que s'estigui escenificant –els EUA i Rússia seguiran sent rivals- ni tan enemic de la Xina, per molt que en la campanya hagi anunciat uns aranzels del 45%". El director de política de la Casa Àsia no creu que es vagi cap a un gran xoc amb Pequín per les lluites comercials: "L'Organització Mundial del Comerç ha establert unes normes pels intercanvis comercials que no és tan fàcil de saltar-se. Sí que pot intentar renegociar els tractats que ha dit que no li agraden, com el Tractat Transpacífic de Cooperació, el TTP, però el seu marge de maniobra està limitat".
El president electe va dir durant la campanya que es replantejaria la presència militar al Japó i a Corea del Sud: "És un altre interrogant. Si volgués sortir del Japó, però, caldria que el govern nipó anés cap a una reforma de la seva constitució, que exigeix que el país no gasti més d'un 1% del seu PIB en defensa. Veure com gestionarà el tema de Corea serà interessant".
Amèrica Llatina, la gran absent de la campanya
Preguntem a Paula de Castro sobre Amèrica Llatina i ens respon que "no va aparèixer en els tres debats electorals entre els dos candidats". Creu que els Estats Units i Amèrica Llatina no s'acaben de trobar: "L'Administració Obama va coincidir amb un moment d'efervescència de la Veneçuela chavista. Ara, amb els canvis a l'Argentina i el Brasil, quan el continent està en una fase d'obertura política i seria possible un bon encaix amb Washington, l'Amèrica del sud es troba amb un govern dels EUA proteccionista".
Les preguntes sobre si funcionarà la comunicació entre el nord i el sud del continent són moltes. Com evolucionarà el lligam amb Colòmbia? Paula de Castro recorda que "Obama ha estat un suport ferm del procés de pau a Colòmbia liderat pel president Santos. A partir d'ara veurem". Sobre Cuba, "Trump s'ha mostrat disposat a mantenir l'obertura diplomàtica amb l'Havana, però no és fàcil que doni suport a l'aixecament de l'embarg". Recorda que l'únic país del continent al qual s'ha referit ha estat Mèxic pel tema del mur que vol construir a la frontera.
En una cosa en què coincideixen tots els analistes és en la complexitat del sistema polític nord-americà. Rafael Bueno subratlla que "el Congrés farà de contrapès a possibles excessos del nou president". Per la seva part, Florensa també afirma que "les institucions polítiques nord-americanes són fortes. Trump, que és un antiideòleg, s'hi haurà d'adaptar". El president executiu de l'Iemed creu que no s'ha de ser catastrofista: "Quan critiquem el populisme de la política nord-americana, sempre hem de recordar que històricament, en moments de crisi, és a Europa on el populisme ha tingut les seves expressions més perilloses".