10
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de novembre
a la
13:50h
La legislatura que es va obrir després del 27-S és, en certa manera, una combinació d'avenços en el full de ruta, xocs amb l'Estat i negociacions intenses entre el Govern, els partits que integren Junts pel Sí i la CUP. Al llarg de les últimes setmanes, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, hi ha hagut contactes "constants" entre l'executiu, el grup parlamentari i els anticapitalistes per tal de desbloquejar el tràmit dels pressupostos per al 2017. Si les assemblees de la CUP decideixen aprovar que els comptes puguin seguir el seu curs -a diferència del que va passar amb els del 2016-, el Govern té previst accelerar la convocatòria de la cimera pel referèndum que es va acordar en el marc del debat de política general del mes d'octubre.
"Per convocar la reunió hem d'esperar a tenir la garantia que els pressupostos superaran el primer tràmit", asseguren fonts governamentals i parlamentàries. La idea és que els comptes siguin aprovats com a tard a finals de gener i que a principis de desembre puguin esquivar les esmenes a la totalitat de l'oposició. Responsables del Govern consultats donen pràcticament per fet que hi haurà comptes gràcies a la CUP, però assenyalen que ara toca "respectar" el seu funcionament intern. Al llarg de les últimes setmanes, el president Carles Puigdemont s'ha implicat "a fons" en la negociació dels pressupostos. Al seu entorn -així com també companys seus al consell executiu- assenyalen que Puigdemont manté una "bona relació" amb els anticapitalistes.
El Govern ha fet públics aquest dijous els detalls de la proposta que ha enviat als socis independentistes, que inclouen reformes fiscals que permetran recaptar 181 milions més. Aquesta quantitat no inclou encara els ingressos previstos per al nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, que es tramitarà en paral·lel als pressupostos. Uns comptes, per cert, que amb tota seguretat aniran al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) arran de les queixes de Ciutadans i PP. L'unionisme trobarà moltes pegues al fet que hi hagi partides relacionades amb el procés.
Abans de finals d'any
La previsió és que la cimera sobre el referèndum se celebri durant les properes setmanes, possiblement al desembre. Això suposaria complir amb el calendari fixat al debat de política general i serviria per refermar el compromís del Govern amb el referèndum després que la CUP, el 24 d'octubre, expressés el seu temor sobre la velocitat dels avenços en el procés independentista. Puigdemont ha volgut afermar primer la garantia que els anticapitalistes permetran el tràmit dels comptes i se centrarà, després, a arrencar el camí oficial cap a la consulta vinculant del setembre del 2016. Dirigents nacionalistes consultats asseguren, però, que el president tenia un acord "verbal" amb la CUP per facilitar l'aprovació dels comptes.
Al llarg dels últims dies hi ha hagut reunions sobre el referèndum, com la d'aquest dimarts amb el vicepresident Oriol Junqueras, i n'hi ha hagut d'altres en què hi era present el propi Puigdemont. Dins de Junts pel Sí hi ha sectors que destaquen el "compromís" del president amb la consulta -una aposta "molt seva", segons aquestes veus"-, mentre que d'altres desconfien de si el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) "voldrà anar fins al final". Des de les files d'ERC, per exemple, hi ha dirigents que sostenen que el referèndum anirà endavant "en la mesura que el president se'n surti dins de casa seva". El discurs oficial del PDECat és que el partit "va a totes" i que cal "unitat" per seguir endavant amb el procés independentista.
Tot el procés de negociació relacionat amb el referèndum ha passat per diverses fases i cadascun dels actors hi ha volgut influir. Just després de tombar els pressupostos al Parlament, a principis de juny i abans de començar la campanya electoral del 26-J, la CUP va intentar forçar Puigdemont a convocar una cimera per abordar l'anomenat referèndum unilateral d'independència (RUI), però el president s'hi va negar. "No estan en condicions d'exigir res", apuntava en aquell moment el Govern. Els anticapitalistes, durant una fase dels últims mesos, van assenyalar que es podia fer costat al full de ruta cap a la consulta vinculant sense necessitat de fer costat als comptes, però Puigdemont ha insistit en vincular ambdues qüestions. En el debat de la qüestió de confiança ja va deixar clar que, sense comptes, s'aniria cap a unes noves eleccions.
Observadors internacionals
El Govern ja treballa per portar observadors internacionals al referèndum del setembre, tot i que s'està trobant amb dificultats. Una de les idees que es van posar damunt la taula, ja des del moment en què la consulta vinculant va començar a prendre forma, és que organitzacions "homologades per les Nacions Unides" s'encarreguessin de revisar la votació "sense estar enviades expressament per les Nacions Unides". Es va contactar fins i tot amb el Centre Carter –impulsat per l'expresident nord-americà Jimmy Carter-, però de moment no ha fructificat.
L'aposta per la consulta, segons l'entorn presidencial, es va fer perquè "és un mecanisme que tothom entén al món". "El full de ruta, tal i com estava plantejat [amb declaració d'independència, eleccions constituents, elaboració de la Constitució i referèndum d'aprovació], era complex", apunta un dirigent governamental. Una victòria del sí, mantenen a Palau, "obligaria Europa a negociar". O, com afegeix una altra font, "Espanya es veuria obligada a negociar a instàncies europees". De moment, però, la negociació que sí que està encarrilada és la dels pressupostos. I, quan se'n garanteixi el tràmit parlamentari, el Govern convocarà la cimera sobre el referèndum.
"Per convocar la reunió hem d'esperar a tenir la garantia que els pressupostos superaran el primer tràmit", asseguren fonts governamentals i parlamentàries. La idea és que els comptes siguin aprovats com a tard a finals de gener i que a principis de desembre puguin esquivar les esmenes a la totalitat de l'oposició. Responsables del Govern consultats donen pràcticament per fet que hi haurà comptes gràcies a la CUP, però assenyalen que ara toca "respectar" el seu funcionament intern. Al llarg de les últimes setmanes, el president Carles Puigdemont s'ha implicat "a fons" en la negociació dels pressupostos. Al seu entorn -així com també companys seus al consell executiu- assenyalen que Puigdemont manté una "bona relació" amb els anticapitalistes.
El Govern ha fet públics aquest dijous els detalls de la proposta que ha enviat als socis independentistes, que inclouen reformes fiscals que permetran recaptar 181 milions més. Aquesta quantitat no inclou encara els ingressos previstos per al nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, que es tramitarà en paral·lel als pressupostos. Uns comptes, per cert, que amb tota seguretat aniran al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) arran de les queixes de Ciutadans i PP. L'unionisme trobarà moltes pegues al fet que hi hagi partides relacionades amb el procés.
Abans de finals d'any
La previsió és que la cimera sobre el referèndum se celebri durant les properes setmanes, possiblement al desembre. Això suposaria complir amb el calendari fixat al debat de política general i serviria per refermar el compromís del Govern amb el referèndum després que la CUP, el 24 d'octubre, expressés el seu temor sobre la velocitat dels avenços en el procés independentista. Puigdemont ha volgut afermar primer la garantia que els anticapitalistes permetran el tràmit dels comptes i se centrarà, després, a arrencar el camí oficial cap a la consulta vinculant del setembre del 2016. Dirigents nacionalistes consultats asseguren, però, que el president tenia un acord "verbal" amb la CUP per facilitar l'aprovació dels comptes.
Carles Puigdemont a l'acte per al traspàs de Rodalies. Foto: Adrià Costa
Al llarg dels últims dies hi ha hagut reunions sobre el referèndum, com la d'aquest dimarts amb el vicepresident Oriol Junqueras, i n'hi ha hagut d'altres en què hi era present el propi Puigdemont. Dins de Junts pel Sí hi ha sectors que destaquen el "compromís" del president amb la consulta -una aposta "molt seva", segons aquestes veus"-, mentre que d'altres desconfien de si el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) "voldrà anar fins al final". Des de les files d'ERC, per exemple, hi ha dirigents que sostenen que el referèndum anirà endavant "en la mesura que el president se'n surti dins de casa seva". El discurs oficial del PDECat és que el partit "va a totes" i que cal "unitat" per seguir endavant amb el procés independentista.
Tot el procés de negociació relacionat amb el referèndum ha passat per diverses fases i cadascun dels actors hi ha volgut influir. Just després de tombar els pressupostos al Parlament, a principis de juny i abans de començar la campanya electoral del 26-J, la CUP va intentar forçar Puigdemont a convocar una cimera per abordar l'anomenat referèndum unilateral d'independència (RUI), però el president s'hi va negar. "No estan en condicions d'exigir res", apuntava en aquell moment el Govern. Els anticapitalistes, durant una fase dels últims mesos, van assenyalar que es podia fer costat al full de ruta cap a la consulta vinculant sense necessitat de fer costat als comptes, però Puigdemont ha insistit en vincular ambdues qüestions. En el debat de la qüestió de confiança ja va deixar clar que, sense comptes, s'aniria cap a unes noves eleccions.
Observadors internacionals
El Govern ja treballa per portar observadors internacionals al referèndum del setembre, tot i que s'està trobant amb dificultats. Una de les idees que es van posar damunt la taula, ja des del moment en què la consulta vinculant va començar a prendre forma, és que organitzacions "homologades per les Nacions Unides" s'encarreguessin de revisar la votació "sense estar enviades expressament per les Nacions Unides". Es va contactar fins i tot amb el Centre Carter –impulsat per l'expresident nord-americà Jimmy Carter-, però de moment no ha fructificat.
L'aposta per la consulta, segons l'entorn presidencial, es va fer perquè "és un mecanisme que tothom entén al món". "El full de ruta, tal i com estava plantejat [amb declaració d'independència, eleccions constituents, elaboració de la Constitució i referèndum d'aprovació], era complex", apunta un dirigent governamental. Una victòria del sí, mantenen a Palau, "obligaria Europa a negociar". O, com afegeix una altra font, "Espanya es veuria obligada a negociar a instàncies europees". De moment, però, la negociació que sí que està encarrilada és la dels pressupostos. I, quan se'n garanteixi el tràmit parlamentari, el Govern convocarà la cimera sobre el referèndum.