entrevista

David Manderson: «Si sou una mica pacients, la independència arribarà»

L'escriptor escocès es troba enllestint la seva segona novel·la a la residència Faber d'Olot | "Els pobles que lluiten per la independència tenen moltes més coses en comú que no pas diferències", ens explica en aquesta conversa

per Esteve Plantada, Olot, 13 de novembre de 2016 a les 18:30 |
David Manderson, a la residència d'artistes Faber d'Olot | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
David Manderson (Glasgow, 1955) porta trenta anys sent un actor de l’escena literària escocesa. Autor que transita de la ficció a la no-ficció com si res, va debutar amb la novel·la Lost bodies (Kennedy and Boyd, 2011), que va esdevenir tot un èxit de crítica. El seu segon llibre, The Glass Half Full: Moving Beyond Scottish Miserablism (Luath, 2014), el va portar a explorar altres camins, en aquest cas amb una clara petja política. De fet, l'obra es va convertir en un agent destacat de la prèvia del referèndum independentista. Ara, després d'aquell brogit, es troba fent una estada a la Faber Residency. Residència d'arts, lletres i humanitats, , a Olot, on mira d'acabar la segona novel·la, mentre observa amb atenció tot allò que té a veure amb la independència a Catalunya.
 

- Aquest dies treballa en l'escriptura de la seva segona novel·la. Com ho porta?
 
- Ser aquí m'està ajudant a posar fil a l'agulla i a acabar la novel·la. El que m'agrada més de ser aquí és que no tinc cap data d'entrega, i això fa que visqui sense pressió l'estada a la Faber, que és magnífica. Fer el segon llibre és un pas molt important per a mi, i sembla que ja hi ha alguns editors a Escòcia interessats en el projecte.
 

- Escriu ficció i no-ficció. Té alguna preferència o es troba còmode en els dos àmbits?
 
- M'agraden els dos, perquè l'escriptura em permet canviar de l'un a l'altre, i no em canso. És evident, però, que hi ha diferents maneres d'afrontar els dos gèneres. En la ficció has d'estar contínuament pensant noves coses, has d'anar nodrint d'idees el teu relat. En no-ficció, en part també és això, però cal molta recerca i molta documentació.
 
- La ficció també en demana, no creu?
 

- Sí, però molta menys! En no-ficció cal més recerca perquè tens l'objectiu d'acabar trobant la veritat. La ficció vol trobar una bona història. És un procés diferent.
 
- El seu segon llibre, The Glass Half Full: Moving Beyond Scottish Miserablism (Luath, 2014), va ser molt popular a Escòcia just abans del referèndum. Com veu la situació política, ara mateix, a Escòcia?
 
- És molt, molt desafiant. I també és molt canviable, imprevisible. El 2014, la majoria de la gent va votar en contra d'esdevenir un estat independent. No puc amagar que va ser una gran decepció per mi, tot i que no em va sorprendre gens. Ara bé, després del Brexit, amb el trencament de les relacions entre el Regne Unit i la resta d'Europa, ara estic convençut que si féssim un altre referèndum l'opció favorable a la independència tindria moltes opcions de guanyar.
 
- Tan volàtil és el vot?
 
- Sí, el Brexit ha estat un punt d'inflexió i d'obertura per a molta gent. Les xifres diuen que, a Escòcia, la majoria ha votat per quedar-se a Europa. I que la majoria de votant del Regne Unit han votat per marxar. Ens hem quedat sols.
 
- Creu que la població sobreviuria a un altre referèndum?
 
- La veritat és que estem una mica farts de tants referèndums. No en volem més! [riu]
 
- Vostès cansats de votar, i nosaltres, els catalans, desesperats per poder fer-ho. Només volem un referèndum... i és impossible.
 
- Us entenc perfectament. I també penso que heu de persistir: si sou una mica pacients, la independència arribarà.
 
- Ha seguit el procés català?
 
- Penso que esteu vivint un procés molt positiu. Aneu molt ben encarats, en la direcció correcta. Com et deia: si aguanteu una mica més, la independència arribarà. Ara encetem una era on les petites nacions d'Europa haurem d'estar agermanades i més juntes, on caldrà que teixim més complicitats per mirar de ser més autosuficients. És el cas català i escocès, però també en són d'altres. I tinc una opinió molt positiva de tots aquests moviments.
 
- Des del govern espanyol sempre ens diuen que la situació escocesa i la catalana són molt diferents, que no es poden comparar. Vostè també ho creu?
 
- HI ha diferències, és evident. Però també crec que la gent i els pobles que lluiten per la independència tenen moltes més coses en comú que no pas diferències. Crec que hi ha moltes coses que ens uneixen, tot i que també alguns camins divergents. Per exemple, a Escòcia, la classe treballadora es va bolcar per la independència massivament, i no estic segur que a Catalunya passi el mateix.
 
- Com ens veuen, als catalans, des d'Escòcia?
 
- Tenim la percepció general que una part important dels ingressos generats a Catalunya s'haurien de gastar aquí, a Catalunya. I també tenim la percepció que sou un poble amb una cultura i una llengua pròpies, i que aquesta ha de ser defensada, com els escocesos.
 
- Què en pensa de l'experiència a la residència Faber?
 
- És la millor experiència que he tingut en molt de temps. Està tot molt ben organitzat, en Francesc Serés és un amfitrió esplèndid, i la rebuda que hem tingut a Catalunya ha estat fantàstica. Vull tornar a casa només per poder explicar-ho a tots els meus amics, editors i contactes. Estic convençut que hem de ser capaços de teixir una relació forta entre nosaltres.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació