Trump provoca la ressaca electoral més amarga a Nova York

Cares llargues i silenci al metro en un dia plujós en què la majoria de veïns de la metròpoli on viu el nou president encara assimilen els resultats electorals | Amb adjectius devastadors i llàgrimes als ulls, alguns comparen la tristesa amb la del dia dels atemptats a les Torres Bessones

Els resultats electorals, a NY
Els resultats electorals, a NY | Elisenda Rovira
09 de novembre del 2016
Actualitzat el 10 de novembre a les 10:07h
Fa un dia trist a Nova York i no és només per la pluja. Des de l’altra riba del Hudson, ja a l’estat de Nova Jersey, els gratacels de Manhattan es veuen més grisos que mai, per molt que ahir els mapes electorals els pintessin d’un blau demòcrata intens. La televisió d’un local de bagels escup la tertúlia de la televisió conservadora Fox, però els clients no fan cap comentari. Demanen el cafè, seriosos, i van cap al tren subterrani que en menys de 20 minuts els durà a la gran ciutat.

“Amèrica ha mort avui”, comenten al transport públic en Tommy i en Nick, actors i ballarins. Blancs, millenials i amb estudis, la pregunta sobre qui han votat gairebé els sorprèn. Com altres conciutadans, des que ahir a la nit va començar a veure’s clar que la victòria de Donald Trump passava de ser un malson a una realitat, es plantegen irònicament, tot i que amb un to gens bromista, marxar del país.
 

Tommy i Nick lamenten la victòria de Trump. Foto: Elisenda Rovira
 

"El meu estat és molt redneck"

“Estic deprimit i espantat. Em pensava que guanyaria ella”, comenta en Tommy, de 22 anys i originari de l'estat de Maine. Va votar Clinton igual que els seus pares i les seves germanes, però els seus avis i altres familiars propers van optar pel magnat republicà. “El meu estat és molt redneck”, diu, utilitzant aquest adjectiu tan americà com intraduïble que vindria a ser alguna cosa entre provincià i curt de gambals. “En aquest país hi ha una escletxa generacional, educativa i racista”, conclou.

Silenci al metro, cares llargues als carrers i quietud relativa fins i tot a Times Square, l’epicentre mundial de les pantalles i les multituds. En una cantonada, una venedora intenta sense èxit convèncer turistes que comprin entrades per un dels musicals de Broadway. “Avui hi ha poca gent”, diu. La pluja no ajuda a vendre i, almenys per unes hores, la ciutat que no dorm mai sembla no tenir ganes de més espectacles.

"Pateixo pels pobres, les dones i els gais"

El sol radiant dels últims dies ha deixat pas a “un dels pitjors dies de la història d’Amèrica”, segons la Swretta, afroamericana de 38 anys i resident al districte de Queens. No ha votat mai, perquè als 16 anys va entrar a la presó i fins d’aquí a 5 anys no podrà fer els tràmits per recuperar el dret a vot. Si hagués pogut, té claríssim que hagués donat suport a Hillary, igual que ho ha fet tothom qui coneix. No vol que li facin cap foto però sí que té ganes de dir allò que pensa. “Tinc por d’allò que el país haurà d’afrontar a partir d’ara. Tinc la sensació que tornarem a viure a les coves. Trump no sap res de política, només li importa l’1% més ric. Temo especialment pels pobres, les dones i la comunitat gai”.

En aquestes voreres que semblen permanentment en obres, no tothom té un mal dia. En Michael, de 49 anys i treballador de la construcció, està content dels resultats electorals. És un votant republicà registrat i viu amb la seva dona a Eastchester, a uns 35 quilòmetres al nord-oest, dins de l’estat de Nova York. Ella va votar Clinton, però ell no ha confiat en la candidata demòcrata: “Té moltes coses a amagar”.

Un votant de Donald Trump. Foto: Elisenda Rovira


"Si l'escoltes, té sentit el que diu"

A més, està radicalment en contra de l’Obamacare (la reforma sanitària) i de la reforma impositiva. Va votar Trump i no s’està de defensar-lo: “Molta gent es pensa que és un monstre, però si l’escoltes amb atenció, té sentit el que diu”. Creu que els mitjans han exagerat els comentaris racistes del candidat republicà i n’han fet un tractament excessivament sensacionalista. “Trump no vol expulsar la gent que resideix legalment als Estats Units, simplement vol filtrar aquells que vulguin entrar al país”. El dimarts va passar nervis, temia que el republicà no obtingués el suport necessari. Va treballar fins molt tard, però no deixava de rebre missatges dels amics comentant els resultats.

 

Un missatge sobre els dos «pitjors» dies a Amèrica: l'11-S i el 9 de novembre. Foto: Elisenda Rovira

A la ciutat del wi-fi gratuït a cada cantonada, el Whatsapp treia fum i els mems, per descomptat, també. “El pitjor dia d’Amèrica va ser el 9/11. El segon, el 11/9”. La Laurie, una afroamericana de 47 anys, es treu del telèfon mòbil de la butxaca per ensenyar-nos una imatge que compara el dia de l’atemptat a les Torres Bessones el 2001 amb el dia d’avui, de ressaca electoral. “Estic molt decebuda. No entenc perquè la gent va votar Trump”. Assistent de direcció i resident a Manhattan, ahir es va quedar a casa mirant la televisió, intentant dormir i despertant-se cada pocs minuts amb ansietat. “Quan he arribat a la feina, una companya s’ha posat a plorar i he hagut de contenir les llàgrimes”. Fervent demòcrata, no coneix ningú que hagi votat Trump i tothom al seu voltant comparteix la mateixa reacció que ella: entre sorpresos i espantats pel futur. “Al tren, al metro, caminant pel carrer, tothom està callat i capcot. I la pluja ho fa encara mes trist”.

Poca participació dels hispans

L’Ingram, de 30 anys i supervisora de l’Starbucks de Rockefeller Centre, també ha vist companyes de feina plorant aquest matí. I cares llargues entre els clients, molts d’ells periodistes de l’NBC, que té els estudis just a sobre, o d’altres cadenes de televisió situades molt a prop. “La gent avui estava més callada que mai. La moral està per terra”. És originària del Bronx, però la seva família és de Puerto Rico. Està decebuda perquè en el seu entorn, de comunitat hispana, només la meitat dels que tenen dret a vot van anar a votar.

Alguns van preferir no votar perquè donaven suport al candidat més progressista, Bernie Sanders, d’altres simplement van passar de fer-ho. Té molts coneguts hispans a Florida que tampoc van votar. “Aquest país té una relació destructiva amb la política: és com estar amb un maltractador que no pots deixar”, sentencia. I, després d’haver començat el seu torn a les 3 de la matinada, enfila el camí de tornada cap a Nova Jersey, on viu ara, lluny de la grisor dels gratacels però amb la mateixa divisió en l’ambient: “Hi ha dues Amèriques”, rebla.