Així vol seduir Junqueras la CUP: 989 milions més en despesa social i més impostos a les rendes altes

Si els anticapitalistes opten per facilitar la tramitació dels pressupostos, ho faran amb dos vots a favor i vuit abstencions, segons el document intern de la CUP al qual ha tingut accés NacióDigital | El projecte inclou partides explícites i implícites per al referèndum i el procés constituent, i per a una auditoria del deute | S'eliminen deduccions a l'IRPF a les rendes altes, es graven més les compres d'immobles de més d'un milió d'euros i es crea un impost per a béns no productius posats a nom d'empreses

Salellas conversant amb Puigdemont
Salellas conversant amb Puigdemont | Adrià Costa
09 de novembre del 2016
Actualitzat el 10 de novembre a les 17:09h
Aquest dissabte és una data clau per al futur dels pressupostos de la Generalitat i, per extensió, el full de ruta sobiranista -atès que Carles Puigdemont ha deixat clar que, si no s'aproven els comptes, convocarà eleccions-. La CUP reunirà dissabte el seu consell polític a Artés per decidir si facilita l'admissió a tràmit del projecte que ja ha tancat el Govern i que aprovarà en consell executiu les properes setmanes, a l'espera que, aquest cop sí, aconsegueixi superar el debat a la totalitat amb l'aval dels anticapitalistes.

Ara bé, amb quins arguments espera el departament que lidera Oriol Junqueras seduir aquest cop els seus socis? Segons el document que l'equip negociador de la CUP ha elaborat i que està sent debatut per les assemblees d'aquesta formació -titulat "A la cruïlla de les tres erres" i al qual hi ha tingut accés NacióDigital-, la proposta incorpora increments de despesa, un augment de la pressió fiscal especialment a les rendes altes i altres mesures relacionades amb privatitzacions o lluita contra la corrupció.

Malgrat tot, el projecte amb els elements que han aconseguit incloure els diputats Eulàlia Reguant i Benet Salellas i el membre del secretariat nacional Ricard Torné no és ideal per als anticapitalistes. "Aquests no són els nostres pressupostos ni tampoc són els millors pressupostos que seria possible configurar en l'actual conjuntura", exposa el text, que afegeix que "en totes les intervencions relatives als pressupostos els portaveus deixaran clara aquesta premissa". De fet, en cas que el consell polític decideixi facilitar la tramitació dels comptes, el document també explicita que el grup parlamentari ho faria amb dos vots a favor que tiri endavant i l'abstenció de la resta de diputats.

Els detalls dels pressupostos i de la llei d'acompanyament que avança el text són els següents:

- Despesa social: L'estat de despeses previst és de 24.358.388.880,82 euros, un augment de quasi mil milions d'euros respecte els comptes del 2015 i de 611,2 milions en comparació amb el projecte fallit per al 2016. De fet, l'increment bàsicament és en despesa social, la qual augmenta en 989 milions respecte els comptes vigents, atès que la partida de la conselleria d'Ensenyament creix en 391 milions, la de Salut en 407 milions i la de Treball, Afers Socials i Famílies en 191 milions.

- Despesa per al procés: Els pressupostos contenen "partides explícites i no explícites per garantir la celebració del referèndum i el desenvolupament de la fase participativa del procés constituent", per esquivar una possible impugnació del Tribunal Constitucional (TC).

- Polítiques sobre deute: Es deroga la llei catalana d'estabilitat pressupostària, s'inclouen partides per desenvolupar una auditoria ciutadana del deute i la despesa prevista per a pagar deute és de 6.000 milions d'euros, 1.000 milions menys que el 2015.

- Lluita contra la corrupció: S'inclouen partides per lluitar contra la corrupció, es dota de més autonomia la Sindicatura de Comptes i es permet que li arribin denúncies anònimes, s'estableixen "criteris de responsabilitat social, ambiental i de gènere en la contractació administrativa" i es força els licitadors a "no realitzar operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea".

- Fiscalitat contra externalitats negatives:
a) Es crea un impost a les begudes amb excés de sucre per recaptar entre 30 i 40 milions.
b) Es modifica l'impost de grans establiments per esquivar la propera suspensió per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per no deixar d'ingressar entre 15 i 20 milions.
c) Es crea un impost sobre risc ambiental dels elements radiotòxics per gravar l'energia nuclear tot i la suspensió de l'anterior impost per part del TC i percebre 28 milions el 2017 i 60 milions el 2018.
d) Es modifica la taxa turística per augmentar la tarifa als habitatges en certs àmbits del territori i fer que tributin tots els creueristes, independentment de l'estada, per recaptar uns 7 milions més.

- Fiscalitat a les rendes altes:
a) Es modifica l'IRPF per eliminar la deducció per compra d'habitatge per a persones amb rendes superiors a 30.000 euros (per recaptar uns 11 milions el 2018) i per suprimir la deducció per inversió en el Mercat Alternatiu Borsari (per ingressar 1 milió el 2018).
b) S'incrementen els tipus de l'impost de transmissions patrimonials per a compres d'immobles de més d'un milió d'euros, per a comprevendes d'or i per a actes jurídics documentats en relació a immobles de segona mà adquirits per a empreses (perquè reporti 27 milions més).
c) Es crea un nou impost sobre actius no productius que recull la proposta de la CUP per gravar les grans fortunes per al qual tributarien els "béns immobles, els vehicles a motor, embarcacions i aeronaus que pertanyen a persones jurídiques i que no són utilitzades per a cap activitat econòmica". S'usaria l'escala de l'impost a les grans fortunes implantat per Bildu a Guipúscoa i, de fet, es tramitaria en un projecte de llei a banda dels pressupostos, atès que no s'ha arribat a temps d'incloure'l en els comptes, i encara no està calculat quants recursos ingressaria.

- Reversió de les retallades:
a) S'elimina la previsió que el director del Servei Català de la Salut pugui autoritzar la utilització d'instal·lacions públiques sanitàries per part d'operadors no públics.
b) S'incrementa en 874 la plantilla de docents per al curs 2017/2018, a més dels 798 més del curs 2016/2017. Les baixes sobrevingudes es cobriran des del setè dia natural (en lloc dels 10 o 15 actuals) i, a l'inici de curs, des de l'1 de setembre (i no el primer dia de classe). Els substituts/interins que hagin treballat sis mesos cobraran el juliol. Aquestes mesures tenen un cost de 100 milions més respecte el 2016
c) Es prohibeix el tancament de línies educatives públiques i l'impuls de nous concerts educatius, així com s'equiparen els terminis per omplir grups entre escola pública i concertada.
d) Es fixa una moratòria del decret de plantilles a tot el territori.
e) Es revertirà la privatització d'aigües Twer-Llobregat si es manté la sentència judicial dictada en primera instància pel Tribunal Suprem.

Sigui com sigui, en cas que el consell polític vegi suficients aquestes mesures per facilitar la tramitació dels pressupostos, així com "traslladar el debat pressupostari a l'esfera pública i treure'l d'una negociació a dues bandes", el document deixa clar que això no implica validar definitivament els comptes. Un cop acabi el debat parlamentari, les assemblees de la CUP haurien de tornar a debatre si voten definitivament el text final, una aprovació que els negociadors preveuen de cara al gener o febrer del 2017. Com ja va avançar NacióDigital, per tant, el 2017 començarà amb pròrroga pressupostària, hi hagi acord entre Govern i la CUP o no.