La gran divisió americana

El votant conservador clàssic s'ha replegat i ha votat en bloc a Trump, com si es tractés d'una minoria

La coalició de minories d'Obama no s'ha mobilitzat per donar suport a Clinton, una candidata diferent del que la va construir

Al guanyador li toca governar un país de posicions enfrontades

Trump presidirà els EUA amb menys vots que Clinton

, Politòleg | 09/11/2016 a les 16:27h
Especial: Eleccions presidencials Estats Units d'Amèrica 2016
Arxivat a: Internacional, Donald Trump, Hillary Cllinton, barack obama, eleccions EUA 2016
Hillary Clinton amb LeBron James | Flickr
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les eleccions del 2008 van fer evident l’existència d’una batalla electoral que no era ni nova, ni tampoc ignorada pels dos grans partits, però que fins llavors havia quedat en un segon pla a l’agenda política: la representació política de les minories. La victòria d’Obama significava, a priori, el pas definitiu d’aquestes minories cap al protagonisme mediàtic i polític. La seva importància demogràfica i cultural es veuria recollida al sistema polític americà.

Aquest era el gran factor diferencial de l’emergència d’Obama. Un demòcrata afroamericà arribava a la Casa Blanca amb el suport d’una coalició de diferents col·lectius: dones, joves, afroamericans, llatins, i independents moderats, amb suports a tots els estrats socioeconòmics i educatius. Una coalició que, amb petites variacions, es va repetir el 2012.

L’opinió pública i la publicada donaven per fet que aquesta capacitat d’incidència política no només es mantindria sinó que seria un dels elements clau, ara i en endavant, de la política nord-americana. El canvi de bases electorals era un fet i fins que els republicans no aconseguissin el suport d’aquestes bases no podrien tornar a governar, apuntaven.

És per això que la major part d’analistes, i també dels estrategues demòcrates, esperaven que la reedició d’aquesta conjunció d’interessos, conjuntament amb l’amenaça d’un Trump que atacava aquestes minories, convertiria la Hillary Clinton en la primera dona que presidiria els Estats Units.

A l’hora de la veritat qui s’ha imposat ha estat una altra coalició, la que han format els descontents. Un grup que ha estat caracteritzat com votants blancs amb un nivell educatiu baix i un nivell socioeconòmic mitjà o mitjà-baix.

Analitzant les primeres dades de la jornada electoral veiem que el grup va més enllà, ja que Trump també hauria fet forat entre estrats socioeconòmics alts i amb educació superior. És el votant conservador clàssic que s’ha replegat i ha continuat donant suport al partit republicà més enllà de qui fos el seu candidat.

Els republicans han votat en bloc, el comportament electoral habitual de les minories. Exemple d’això és que a aquells comtats on hi ha més percentatge de població blanca el vot republicà s’ha enfilat fins al 76% o bé el vot en entorns rurals, 73% pels republicans, que ha estat el més alt de les últimes cinc eleccions.

Així doncs, una interpretació del que ha passat aquesta matinada és que l’efecte de la raça ha pesat més que mai. La crisi de la identitat blanca, que tan bé ha descrit la sociòloga Arlie Hochschild, ha sigut matèria primera suficient com per a generar una coalició d’electors capaç d’imposar-se a una coalició de minories que, com més d’un es temia, no s’ha mobilitzat per donar suport a un candidat diferent al que la va construir.

El focus ara recau sobre el nou president i la por cap al seu programa però el problema de fons no és aquest sinó l’escenari que té per davant. L’Amèrica que ha fet president Trump és ostensiblement diferent de l’Amèrica que haurà de governar. Dos blocs aïllats entre ells, amb pocs interessos compartits i visions de país que cada cop divergeixen més. Pensàvem que el principal llegat d’Obama seria un sistema nord-americà on les minories, establertes com un col·lectiu de votants capaç de decidir eleccions, trobarien propostes polítiques atractives entre demòcrates, encantats de seguir allargant el cicle, i republicans, que teòricament estaven obligats a dirigir-se a aquestes minories per tenir possibilitat de trencar-lo. No ha estat així. La polarització s’ha imposat i ara toca governar un país de posicions enfrontades.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

NO SOLS PP i C'S DIUEN QUE CATALUNYA DIVIDIDA
Anònim, 09/11/2016 a les 21:53
+13
-1
Clinton també afirma el mateix d'USA.
Que coi passa que no saben que, quan hi ha més d'un partit i d'un sol candidat, la societat es divideix. Son politics aquesta gent tant ignorant
NO SOLS PP i C'S DIUEN QUE CATALUNYA ESTA DIVIDIDA
Anònim, 09/11/2016 a les 22:00
+8
-1
Clinton també afirma el mateix d'USA.
Que coi passa que no saben que, quan hi ha més d'un partit i d'un sol candidat, la societat es divideix? Son politics aquesta gent tant ignorant??
Trump és l'esperança; Clinton és més del mateix.
Anònim, 10/11/2016 a les 12:39
+3
-6
A la porra la correcció política benpensant, la ideologia de gènere, l'immigracionisme, l'homofília, el mundialisme, el garantisme i el malthusianisme.
Amèrica per als americans. Semblantment, Catalunya per als catalans.
Catalunya necessita un Trump nacionalista i desacomplexat.
Catalunya pels catalans?
Anònim, 10/11/2016 a les 18:21
+3
-0
I que exportaria? i que importaria?
D'anys d'autarquia ja en vam tenir prou amb el franquisme
EEUU potser per la seva extensió pot ser autarquica, però Catalunya NO!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
La defensa del vicepresident argumenta que l'executiu ni es va reunir ni va prendre acords des de la seva destitució
Els Catarres, protagonistes del Cruïlla Primavera | ACN
01/01/1970
El nou àlbum serà "més ballable" i "elèctric", després d'un any i mig d'aturada | "No tenim previst que aquest sigui el nostre últim disc, però tampoc sabem si en farem més", afirma el grup
Carta de la DGT on s'adjunta l'etiqueta ambiental | Adrià Costa
01/01/1970
L'Ajuntament de Barcelona destina 48 patrulles de la Guàrdia Urbana per controlar que es respecta el veto als vehicles més contaminants els dies de més pol·lució
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira