El Parlament tramita la nova llei antidesnonaments amb l'anunci d'esmenes de l'oposició

Les esquerres reclamaran canvis per elevar les exigències per garantir el dret a l'habitatge, mentre Borràs afirma que aquest és el text més ambiciós possible | C's i PP acusen l'independentisme de fer victimisme amb aquesta qüestió en culpar el TC de la problemàtica

09 de novembre del 2016
Actualitzat el 10 de novembre a les 7:10h

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, al Parlament Foto: ACN


La llei que ha elaborat el Govern per esquivar el veto del Tribunal Constitucional (TC) a la llei antidesnonaments -aprovada el juliol del 2015 per unanimitat- ja camina al Parlament. Cap grup ha presentat cap esmena a la totalitat en el ple d'aquest dimecres, motiu pel qual no ha calgut ni votar per donar llum verda a la tramitació en comissió, però això no ha evitat que els partits oferissin visions diferents d'un text que no compta amb el suport de la plataforma que va impulsar la iniciativa legislativa popular que va donar lloc a la llei, liderada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, però sí que ha estat assumida per les associacions municipalistes catalanes. Entre altres qüestions, la norma preveu fórmules alternatives per establir de nou l'expropiació "temporal" de l'ús d'habitatges buits d'entitats financeres per destinar-los a lloguer social i l'obligació per part dels grans tenidors a reallotjar les famílies.

En aquest sentit, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha defensat que aquesta era "la millor llei que podem fer si el que volem és que no hi hagi una suspensió", ja que "les millors lleis són les que poden dur a terme, no les que diuen coses que no es poden materialitzar". En aquest sentit, ha apuntat que, "per tenir una llei útil i difícilment recorrible, alguns temes que tampoc no apareixien a la llei anterior no s'han pogut incloure", mentre que "altres propostes [de les entitats] anaven molt més enllà i obrien risc a una nova suspensió i a nous debats sobre qüestions afegides" que haurien endarrerit el procés. "Cada dia hi ha 40 desnonaments a Catalunya, 9 d'ells a Barcelona", ha recordat.

C's acusa de victimisme els independentistes

Al seu torn, la diputada de C's Noemí de la Calle ha fet responsables els partits que han governat fins ara de la situació de l'habitatge i, en concret, pel que fa als independentistes, els ha acusat de "gestionar malament per donar les culpes després a l'estat espanyol". "Jo els acuso de ser el braç executor d'aquesta situació i de perpetuar-la", ha asseverat, en relació al PDECat, i ha posat en valor que el PP ha assumit un acord amb C's per a la investidura de Mariano Rajoy que inclou estudiar la dació en pagament.

Així mateix, el socialista Jordi Terrades ha criticat que el Govern no ha desenvolupat prou fins ara els punts no suspesos de la llei antidesnonaments i, a més, ha anunciat esmenes durant el tràmit parlamentari, entre les quals una per fixar un "compromís explícit amb el món local del país, perquè les despeses siguin compartides". "No pot ser que només un 1% del parc estigui destinat a habitatge social, cal que sigui el 13-15% com a Europa", ha insistit.

CSQEP demana que el Govern rebaixi la petició de pena a desnonats

En una línia similar, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha apuntat que el projecte del Govern és "insuficient en alguns aspectes" i "millorable", motiu pel qual ha anunciat diverses esmenes per elevar l'ambició d'un text al qual ha donat "ple suport", com una perquè "s'estableixi com a lloguer abusiu aquell que superi el 30% de la mitjana d'ingressos al municipis on està el pis". A més, ha criticat que l'executiu hagi demanat com a acusació particular una pena més elevada que la fiscalia en un judici contra una família desnonada el 2011 al Clot i, per tant, li demana que rectifiqui.

Igualment, el diputat del PP Fernando Sánchez ha celebrat que l'executiu "hagi optat per una eina encarada a ajudar els ciutadans i no a buscar el xoc amb l'Estat i el TC, per a propaganda política" i com a forma de "victimisme". "Vostès sabien que la llei del 2015 acabaria al TC o, com a mínim, se n'han aprofitat", ha asseverat i, per bé que ha coincidit en "exigir un retorn social" als bancs i caixes per resoldre la problemàtica, ha apuntat que "l'obligació de recol·locar les famílies desnonades pot dificultar l'accés a l'habitatge", motiu pel qual ha anunciat que intentarà esmenar aquest article.

La CUP hauria tornat a votar la llei suspesa

Finalment, el diputat de la CUP Joan Garriga "Nana" ha criticat que el "gran deliri i gran motiu" del TC és "impedir qualsevol sobirania d'aquest Parlament". "Ja podem fer lleis ben fetes, que tenim davant un gran forat negre que s'ho empassa tot, dignitat inclosa", ha etzibat, motiu pel qual ha opinat que el Parlament hauria hagut de ratificar amb tots els seus articles la llei impugnada, "perquè cap dels seus articles és renunciable". Sigui com sigui, ha avalat la tramitació de la norma alternativa, per bé que hi presentaran esmenes, atès que "la lluita contra els desnonaments no admet demores, però tampoc oblits".