09
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
8:07h
Donald Trump serà el 45è president dels Estats Units. La candidatura del magnat de Nova York ha anat salvant tots els obstacles des que l’any passat va llançar la seva candidatura presidencial. La seva elecció obre un panorama ple d’incògnites en tots els terrenys, però ja es poden assenyalar algunes conseqüències.
La humiliació política de Clinton
Una de les principals incògnites d’aquestes eleccions era saber si Hillary Clinton seria capaç de preservar la coalició d’Obama, l’aliança de forces que va dur l’actual president a la victòria el 2008 i el 2012. El vot tradicional demòcrata més tradicional més l’electorat jove, un suport massiu d’afroamericans i llatins i moltes dones va dur el primer afroamericà a la Casa Blanca. Les primàries demòcrates ja van indicar les dificultats de Clinton per fer-se amb la confiança d’electors joves i universitaris, que van decantar-se cap a Bernie Sanders. Amb 69 anys i després d’una campanya com aquesta, sembla que la seva carrera –fins allí on es pot dir això d’un animal política com ella- ha arribat al final.
El llegat d'Obama surt ferit
La victòria de Trump és també un fracàs per Barack Obama, que volia coronar el seu mandat –amb uns marges d’aprovació acceptables- amb l’elecció d’un altre demòcrata. Ara, es veu obligat a gestionar el període de transició a un president que representa els valors més contraposats als que ell va encarnar. Tret d’un: la voluntat de canvi i ruptura amb l’statu quo, que el van catapultar a la Casa Blanca el 2008 i ara han impulsat Trump. Curiosament, enfrontant-se a la mateixa rival, Hillary Clinton.
Una victòria més de Trump que dels republicans
Les eleccions han tingut molts perdedors. A banda de Clinton i el Partit Demòcrata, un altre derrotat és l’establishment del Partit Republicà, amb el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, al davant, que van apostar per esperar el resultat de les eleccions confiant en la derrota de Trump i en la victòria al Congrés. La nova Administració no tindrà una relació fàcil amb el Congrés.
La reforma sanitària, en perill
Al pla de reforma sanitària, l’Obamacare, el gran projecte de l’Administració demòcrata, li esperen hores difícils. Al llarg de tota la campanya, Trump ha repetit que vol acabar amb la llei, que ha permès que milions de nord-americans tinguessin accés a una cobertura sanitària. El president electe ha dit que demanarà al Congrés que derogui l’Obamacare. La seva iniciativa serà benvinguda pels congressistes republicans. Serà una regressió amb greus conseqüències socials.
El Tribunal Suprem, més a la dreta
Trump es trobarà amb un Tribunal Suprem –el constitucional dels EUA- dividit per la meitat. Format per nou magistrats, hi ha una vacant i en aquests moments està constituït per quatre jutges liberals i quatre conservadors. Obama ha proposat al Senat el nom de Merrick Garland, però la majoria republicana de l’alta cambra manté bloquejat el nomenament. Ara, Trump podrà fer la seva designació, el que pot significar mantenir i consolidar la línia conservadora de l’organisme. Es tracta d’un tribunal decisiu a l’hora de decidir en temes com els drets de les minories o les llibertats civils.
Temptació aïllacionista en política exterior
Com serà la nova política internacional dels Estats Units? És una de les grans incògnites. Trump no ha donat senyals d’una línia coherent en aquest camp. Ha barrejat els atacs a Obama per manca de lideratge amb elogis a Vladimir Putin. Ha advocat per ser més durs amb els socis dels EUA i alhora ha recordat la seva oposició a la intervenció a l’Iraq. Els “neocon” no se’n refien perquè el veuen un aïllacionista. No sembla que les relacions amb Europa hagin de ser una prioritat pel nou president. Pels líders internacionals, que ja donaven per feta l’elecció de Hillary –a la qual molts coneixen i valoren-, Trump és un regal que no volien.
La humiliació política de Clinton
Una de les principals incògnites d’aquestes eleccions era saber si Hillary Clinton seria capaç de preservar la coalició d’Obama, l’aliança de forces que va dur l’actual president a la victòria el 2008 i el 2012. El vot tradicional demòcrata més tradicional més l’electorat jove, un suport massiu d’afroamericans i llatins i moltes dones va dur el primer afroamericà a la Casa Blanca. Les primàries demòcrates ja van indicar les dificultats de Clinton per fer-se amb la confiança d’electors joves i universitaris, que van decantar-se cap a Bernie Sanders. Amb 69 anys i després d’una campanya com aquesta, sembla que la seva carrera –fins allí on es pot dir això d’un animal política com ella- ha arribat al final.
El llegat d'Obama surt ferit
La victòria de Trump és també un fracàs per Barack Obama, que volia coronar el seu mandat –amb uns marges d’aprovació acceptables- amb l’elecció d’un altre demòcrata. Ara, es veu obligat a gestionar el període de transició a un president que representa els valors més contraposats als que ell va encarnar. Tret d’un: la voluntat de canvi i ruptura amb l’statu quo, que el van catapultar a la Casa Blanca el 2008 i ara han impulsat Trump. Curiosament, enfrontant-se a la mateixa rival, Hillary Clinton.
Una victòria més de Trump que dels republicans
Les eleccions han tingut molts perdedors. A banda de Clinton i el Partit Demòcrata, un altre derrotat és l’establishment del Partit Republicà, amb el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, al davant, que van apostar per esperar el resultat de les eleccions confiant en la derrota de Trump i en la victòria al Congrés. La nova Administració no tindrà una relació fàcil amb el Congrés.
La reforma sanitària, en perill
Al pla de reforma sanitària, l’Obamacare, el gran projecte de l’Administració demòcrata, li esperen hores difícils. Al llarg de tota la campanya, Trump ha repetit que vol acabar amb la llei, que ha permès que milions de nord-americans tinguessin accés a una cobertura sanitària. El president electe ha dit que demanarà al Congrés que derogui l’Obamacare. La seva iniciativa serà benvinguda pels congressistes republicans. Serà una regressió amb greus conseqüències socials.
El Tribunal Suprem, més a la dreta
Trump es trobarà amb un Tribunal Suprem –el constitucional dels EUA- dividit per la meitat. Format per nou magistrats, hi ha una vacant i en aquests moments està constituït per quatre jutges liberals i quatre conservadors. Obama ha proposat al Senat el nom de Merrick Garland, però la majoria republicana de l’alta cambra manté bloquejat el nomenament. Ara, Trump podrà fer la seva designació, el que pot significar mantenir i consolidar la línia conservadora de l’organisme. Es tracta d’un tribunal decisiu a l’hora de decidir en temes com els drets de les minories o les llibertats civils.
Temptació aïllacionista en política exterior
Com serà la nova política internacional dels Estats Units? És una de les grans incògnites. Trump no ha donat senyals d’una línia coherent en aquest camp. Ha barrejat els atacs a Obama per manca de lideratge amb elogis a Vladimir Putin. Ha advocat per ser més durs amb els socis dels EUA i alhora ha recordat la seva oposició a la intervenció a l’Iraq. Els “neocon” no se’n refien perquè el veuen un aïllacionista. No sembla que les relacions amb Europa hagin de ser una prioritat pel nou president. Pels líders internacionals, que ja donaven per feta l’elecció de Hillary –a la qual molts coneixen i valoren-, Trump és un regal que no volien.