09
de novembre
del
2016
Actualitzat
a la
1:44h
"Me'n vaig ja, que demà tenim ple. Espero no trobar-me amb una sorpresa com el dia del Brexit". La frase és de Carme Forcadell, que marxa de l'Hotel Majèstic després de dues hores seguint la nit electoral americana acompanyada de la plana major del Govern i una nodrida representació de nord-americans residents a Barcelona. Aquest hotel, tradicional enclavament de CiU per seguir -precisament- les nits electorals durant una bona pila d'anys, ha servit de quarter general del consolat dels Estats Units a la capital catalana per observar en directe el duel entre Hillary Clinton i Donald Trump. La sorpresa a la qual es referia Forcadell és, òbviament, la victòria del magnat republicà. Els dos candidats tenen una figura de cartró a l'entrada per fer-s'hi fotografies.
El president Carles Puigdemont ha marxat poc després de quarts d'una de la matinada. Se l'ha pogut veure parlant amb Marcos Mandojana, cònsol nord-americà a Barcelona, i departir animadament amb el conseller de Cultura, Santi Vila, en una de les barres de la sala del Majèstic habilitada per seguir la nit electoral. Hi ha tres pantalles grans, emissió en directe de cadenes informatives dels Estats Units i -com no- una bona quantitat de banderes amb barres i estrelles. La combinació de la decoració amb la música swing i rythm and blues prèvia a l'inici de l'acte fa pensar en les escenes dels còmics del Capità Amèrica. Els gots vermelles que porten a les mans els més joves remeten més aviat a les festes de les germandats de les universitats del país que avui tria president o presidenta.
Pronòstics amb la boca petita
Artur Mas, que ha asssitit a l'esdeveniment acompanyat de la seva dona, ha marxat poc després que Forcadell donant per feta -sense entusiasme- la victòria de Hillary Clinton. "I caldrà veure qui controla les cambres", assenyalava conversant en petits cercles. Molts dels participants de la vetllada duien enganxat a la solapa del vestit una etiqueta que deia I voted: això volia dir que havien votat simbòlicament a favor d'algun dels candidats en una urna situada prop de la barra lliure de crispetes. Clinton ha guanyat i Trump només ha pogut ser tercer. La desfilada de representants polítics, de primera fila i dels qui ja fa temps que no apareixen a la televisió, no s'atura.
Hi ha Xavier Cima, un dels impulsors de Lliures i marit d'Inés Arrimadas. També fa acte de presència Daniel Sirera, efímer president del PP a Catalunya i ara membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que departeix amb tertulians independents com Joan López Alegre. Hi ha la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que passeja per la sala trobant-se amb nombrosos companys del grup parlamentari de Junts pel Sí. En un discret segon pla hi ha Manel Prat, exdirector dels Mossos i ara al sector privat, així com també Jordi Sànchez, president de l'ANC. Pocs polítics es posen les xapes repartides per la sala que permeten identificar-se amb demòcrates o republicans.
Un viatge recent a Washington és un dels temes de conversa entre quatre assistents. Són Marta Pascal, coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat); Lluís Juncà, cap de gabinet del vicepresident Oriol Junqueras; Juan Milián, diputat del PP al Parlament; i el jove empresari Joan Roselló. Pascal també té estona per parlar amb els seus companys de partit i en especial amb Mas, que se l'endú durant una breu estona per tractar qüestions més o menys urgents.
Unes eleccions "originals"
El cònsol, Marcos Mandojana, apunta en el seu speech inicial una derivada que marcarà els propers anys: qui té el poder al Senat. Mandojana considera que aquestes eleccions han estat "originals" pels perfils dels dos candidats: una, la primera dona que aspira a la presidència; l'altre, un empresari heterodox que ha minat la campanya de polèmiques diverses. No fa gaire, el The New York Times va ser capaç d'omplir una doble pàgina amb totes les desqualificacions que havia proferit des que va ser nomenat candidat. El tamany de lletra va haver de ser necessàriament petit perquè hi capigués tot.
El diplomàtic insisteix que el vot llatí serà decisiu, i manté que les enquestes "són perilloses". També destaca el llegat de Barack Obama, de qui destaca l'assistència sanitària i el suport al matrimoni gai. Qui surti escollit aquesta nit podrà seguir -endavant o enrere- l'obra legislativa de l'encara president. Al mateix temps, però, les barres i les estrelles del Capità Amèrica -presents fins i tot en mocadors d'algunes de les assistents- seguiran onejant. Amb més o menys brillantor, això sí.
El president Carles Puigdemont ha marxat poc després de quarts d'una de la matinada. Se l'ha pogut veure parlant amb Marcos Mandojana, cònsol nord-americà a Barcelona, i departir animadament amb el conseller de Cultura, Santi Vila, en una de les barres de la sala del Majèstic habilitada per seguir la nit electoral. Hi ha tres pantalles grans, emissió en directe de cadenes informatives dels Estats Units i -com no- una bona quantitat de banderes amb barres i estrelles. La combinació de la decoració amb la música swing i rythm and blues prèvia a l'inici de l'acte fa pensar en les escenes dels còmics del Capità Amèrica. Els gots vermelles que porten a les mans els més joves remeten més aviat a les festes de les germandats de les universitats del país que avui tria president o presidenta.
Pronòstics amb la boca petita
Artur Mas, que ha asssitit a l'esdeveniment acompanyat de la seva dona, ha marxat poc després que Forcadell donant per feta -sense entusiasme- la victòria de Hillary Clinton. "I caldrà veure qui controla les cambres", assenyalava conversant en petits cercles. Molts dels participants de la vetllada duien enganxat a la solapa del vestit una etiqueta que deia I voted: això volia dir que havien votat simbòlicament a favor d'algun dels candidats en una urna situada prop de la barra lliure de crispetes. Clinton ha guanyat i Trump només ha pogut ser tercer. La desfilada de representants polítics, de primera fila i dels qui ja fa temps que no apareixen a la televisió, no s'atura.
Hi ha Xavier Cima, un dels impulsors de Lliures i marit d'Inés Arrimadas. També fa acte de presència Daniel Sirera, efímer president del PP a Catalunya i ara membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que departeix amb tertulians independents com Joan López Alegre. Hi ha la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que passeja per la sala trobant-se amb nombrosos companys del grup parlamentari de Junts pel Sí. En un discret segon pla hi ha Manel Prat, exdirector dels Mossos i ara al sector privat, així com també Jordi Sànchez, president de l'ANC. Pocs polítics es posen les xapes repartides per la sala que permeten identificar-se amb demòcrates o republicans.
Un viatge recent a Washington és un dels temes de conversa entre quatre assistents. Són Marta Pascal, coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat); Lluís Juncà, cap de gabinet del vicepresident Oriol Junqueras; Juan Milián, diputat del PP al Parlament; i el jove empresari Joan Roselló. Pascal també té estona per parlar amb els seus companys de partit i en especial amb Mas, que se l'endú durant una breu estona per tractar qüestions més o menys urgents.
Unes eleccions "originals"
El cònsol, Marcos Mandojana, apunta en el seu speech inicial una derivada que marcarà els propers anys: qui té el poder al Senat. Mandojana considera que aquestes eleccions han estat "originals" pels perfils dels dos candidats: una, la primera dona que aspira a la presidència; l'altre, un empresari heterodox que ha minat la campanya de polèmiques diverses. No fa gaire, el The New York Times va ser capaç d'omplir una doble pàgina amb totes les desqualificacions que havia proferit des que va ser nomenat candidat. El tamany de lletra va haver de ser necessàriament petit perquè hi capigués tot.
El diplomàtic insisteix que el vot llatí serà decisiu, i manté que les enquestes "són perilloses". També destaca el llegat de Barack Obama, de qui destaca l'assistència sanitària i el suport al matrimoni gai. Qui surti escollit aquesta nit podrà seguir -endavant o enrere- l'obra legislativa de l'encara president. Al mateix temps, però, les barres i les estrelles del Capità Amèrica -presents fins i tot en mocadors d'algunes de les assistents- seguiran onejant. Amb més o menys brillantor, això sí.