09
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
10
de novembre
a les
7:31h
La llei de la comunitat catalana a l'exterior ha superat aquest dimecres el primer tràmit parlamentari després que hagin estat tombades les esmenes a la totalitat presentades per PP i Ciutadans. Els catalans que viuen a l'estranger -260.000 en total, segons les dades de l'Idescat- van saltar a primera fila després que a les eleccions del 27-S patissin les traves de l'Estat a l'hora d'exercir el dret a vot, i la Generalitat vol tenir-los més en compte. Una via és la llei del vot electrònic, que hauria d'estar preparada per al referèndum del 2017, i una altra és aquesta norma que ha presentat avui a la cambra el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. "Amb aquest projecte reconeixem els catalans a l'exterior com a subjectes amb drets i deures destinataris de l'acció de Govern", ha afirmat el conseller.
Una de les prioritats que té la llei de la comunitat catalana a l'exterior és "millorar" el registre de catalans que viuen a l'estranger. Segons explica el departament de Romeva, aquest registre és una eina "mitjançant la qual el Govern identifica els ciutadans que gaudeixen de la condició política de catalans, d'acord amb l'Estatut, i que viuen fora del país". Aquest registre es va posar en marxa el juny del 2014 amb la vista posada en la consulta del 9-N, i aquesta millora està enfocada al referèndum de l'any vinent. "Aquest és un projecte de llei que arriba per donar resposta a les necessitats del fet emigratori català", ha raonat Romeva al Parlament. C's ha considerat que la proposta plantejada pel conseller és involutiva i el PP ha dubtat de la constitucionalitat de la iniciativa. Al seu torn, la CUP ha criticat l'"obsessió" de l'unionisme amb el registre catalans a l'exterior.
Polítiques pròpies i diplomàcia pública
La norma preveu establir "noves polítiques" per al col·lectiu, com ara garantir el dret als serveis sanitaris públics dels residents a l'exterior en les estades temporals a Catalunya o bé la participació als serveis d'informació laboral i al programa públic d'ocupació. "La llei també ha de permetre establir una política integral, coordinada i transversal del fet emigratori català", destaca el Govern.
"Amb aquesta llei hi haurà un reconeixement del ciutadà, no només de la comunitat", resumeix Marc Llop des de Linz (Àustria). Llop, que ha passat els últims quinze anys a Berlín, assegura que això pot facilitar les estades a Catalunya dels qui viuen fora. "És pràctic pels qui podem venir sovint", recalca. Aquest català resident a Àustria assenyala que la tasca de les comunitats exteriors va des d'organitzar parades per Sant Jordi, calçotades o bé acollir els ciutadans que arriben a l'estranger.
Llop, que té 40 anys, també confia que la llei serveixi per garantir el vot electrònic al referèndum, que va ser exposat per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, durant la trobada de les comunitats catalanes a l'estranger celebrada fa unes setmanes a Londres. Això evitaria els problemes persistents amb les ambaixades espanyoles i el vot rogat registrat ens els últims comicis al Parlament.
En una legislatura en què l'acció exterior és una de les prioritats de l'executiu, la conselleria de Romeva té la intenció de convertir les comunitats a l'estranger en "agents actius de diplomàcia pública" i en "destacats ambaixadors de Catalunya" allà on siguin. La xifra de catalans que viuen fora del país ha crescut al llarg dels últims anys arran de la crisi econòmica. La diàspora actual s'ha centrat especialment en la Unió Europea.
Xarxa de comunitats
La primera comunitat de catalans a l'estranger es va crear a L'Havana l'any 1840, i des de l'aleshores la xifra ha anat creixent fins a les 141 actuals. Durant els últims deu anys se n'han posat en marxa 26, especialment a Europa. Al continent és on n'hi ha més -60-, seguides de l'Amèrica del Sud -41-, Amèrica del Nord -15- i l'Amèrica Central -14-.
Una de les prioritats que té la llei de la comunitat catalana a l'exterior és "millorar" el registre de catalans que viuen a l'estranger. Segons explica el departament de Romeva, aquest registre és una eina "mitjançant la qual el Govern identifica els ciutadans que gaudeixen de la condició política de catalans, d'acord amb l'Estatut, i que viuen fora del país". Aquest registre es va posar en marxa el juny del 2014 amb la vista posada en la consulta del 9-N, i aquesta millora està enfocada al referèndum de l'any vinent. "Aquest és un projecte de llei que arriba per donar resposta a les necessitats del fet emigratori català", ha raonat Romeva al Parlament. C's ha considerat que la proposta plantejada pel conseller és involutiva i el PP ha dubtat de la constitucionalitat de la iniciativa. Al seu torn, la CUP ha criticat l'"obsessió" de l'unionisme amb el registre catalans a l'exterior.
Polítiques pròpies i diplomàcia pública
La norma preveu establir "noves polítiques" per al col·lectiu, com ara garantir el dret als serveis sanitaris públics dels residents a l'exterior en les estades temporals a Catalunya o bé la participació als serveis d'informació laboral i al programa públic d'ocupació. "La llei també ha de permetre establir una política integral, coordinada i transversal del fet emigratori català", destaca el Govern.
"Amb aquesta llei hi haurà un reconeixement del ciutadà, no només de la comunitat", resumeix Marc Llop des de Linz (Àustria). Llop, que ha passat els últims quinze anys a Berlín, assegura que això pot facilitar les estades a Catalunya dels qui viuen fora. "És pràctic pels qui podem venir sovint", recalca. Aquest català resident a Àustria assenyala que la tasca de les comunitats exteriors va des d'organitzar parades per Sant Jordi, calçotades o bé acollir els ciutadans que arriben a l'estranger.
Llop, que té 40 anys, també confia que la llei serveixi per garantir el vot electrònic al referèndum, que va ser exposat per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, durant la trobada de les comunitats catalanes a l'estranger celebrada fa unes setmanes a Londres. Això evitaria els problemes persistents amb les ambaixades espanyoles i el vot rogat registrat ens els últims comicis al Parlament.
En una legislatura en què l'acció exterior és una de les prioritats de l'executiu, la conselleria de Romeva té la intenció de convertir les comunitats a l'estranger en "agents actius de diplomàcia pública" i en "destacats ambaixadors de Catalunya" allà on siguin. La xifra de catalans que viuen fora del país ha crescut al llarg dels últims anys arran de la crisi econòmica. La diàspora actual s'ha centrat especialment en la Unió Europea.
Xarxa de comunitats
La primera comunitat de catalans a l'estranger es va crear a L'Havana l'any 1840, i des de l'aleshores la xifra ha anat creixent fins a les 141 actuals. Durant els últims deu anys se n'han posat en marxa 26, especialment a Europa. Al continent és on n'hi ha més -60-, seguides de l'Amèrica del Sud -41-, Amèrica del Nord -15- i l'Amèrica Central -14-.