08
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
21:53h
Les eleccions nord-americanes són indirectes. El president és finalment elegit per un col·legi electoral de 535 membres. Calen la meitat d’aquest delegats, és a dir, 270. A cada estat li corresponen uns vots electorals en proporció a la seva elecció. Però qui guanya un estat, se’ls emporta tots. No ha passat gaires vegades, però es pot donar que qui té els vots populars perdi al col·legi electoral, com li va passar a Al Gore l’any 2000. Per això és tan important imposar-se en estats importants. Hi ha els anomenats swing states, els que fluctuen. La majoria van ser guanyats per Obama en les anteriors eleccions, però ara estan més indecisos. Allí es decidirà l’elecció.
Carolina del Nord: Sanders, mobilitzat
Vots electorals: 15. És un estat on s’ha abocat la tensió dels darrers dies de campanya i és considerat crucial. Obama va guanyar per la mínima el 2008 (per un 0,8%) sobre John McCain i el va perdre el 2012 davant Mitt Romney per dos punts. Que els demòcrates no les tenen totes ho va delatar que fa uns dies Sanders va ser mobilitzat i va participar en un acte amb Hillary. El conservador Richard Burr lluita per la reelecció al Senat frec a frec amb Deborah Ross.
Ohio: el gran swing state
Vots electorals: 18. Obama va guanyar aquí el 2008 (per un 4,6%) i el 2012 (per un 3%), tot i que és de tradició republicana, com ho és el governador, John Kasich, que va competir amb Trump a les primàries i no el votarà. Ohio és considerat pels analistes l’estat que més representa la mitjana ideològica i sociològica dels Estats Units. Les darreres enquestes donen Trump guanyador. El senador republicà Rob Portman ha protagonitzat una campanya exitosa sobre el demòcrata Ted Strickland desmarcant-se de Trump.
Florida: el record de les eleccions del 2000
Vots electorals: 29. Obama acaba d’assegurar que si Clinton guanya aquí, s’emporta l’elecció. Florida sempre és igualada i el record de la batalla entorn el recompte del 2000, que no es va fer, ben viu. Obama hi va guanyar per més de dos punts el 2008, però quatre anys després ja va ser només per un 0,9%. L’última mitjana dels sondejos feta per Real Clear Politics li dóna a Clinton un 0,2% d’avantatge. Nervis, nervis. Marco Rubio, excandidat republicà, ara lluita per continuar al Senat, en competència ajustada amb el demòcrata Patrick Murphy. Serà una altra de les grans batalles de la nit.
Nevada: el poder del senador Reid pot ajudar Clinton
Vots electorals: 6. Estat de l’oest, que Obama es va emportar clarament el 2008 (12,5%) i el 2012 (6,7%). Inclou l’àrea de Las Vegas, on viu la majoria de la població. La maquinària política de Harry Reid, veterà senador demòcrata i mormó que aquest any es retira, està treballant dur per Hillary. Si la batalla és molt ajustada, Reid podria acabar sent el salvador de Clinton.
Pennsilvània: míting final amb Obama
Vots electorals: 20. Obama va guanyar per deu punts el 2008 i per 5,4% el 2012. Aquest cop tot indica que les coses aniran més ajustades. Els Obama han fet aquí el míting final amb Clinton abans que s’obrin els col·legis electorals. Com a Ohio, com a Michigan, la crisi industrial ha fet mal i Trump espera fer forat entre els blancs empobrits.
Michigan: Detroit al mig de la campanya
Vots electorals: 16. És un estat que sol votar demòcrata. Obama se’l va endur per setze punts el 2008 i nou el 2012. Però Trump ha insistit en tota la campanya en la crisi de l’automòbil de Detroit i en la inseguretat a la ciutat per pescar vots. El cert és que la desocupació ha baixat amb Obama i la indústria ha aixecat el cap respecte als anys de Bush.
Iowa: un estat amb influència religiosa
Vots electorals: 6. Va ser per a Obama en les dues anteriors eleccions. Estat de l’anomenat Mig Oest, rural i més aviat conservador, amb forta presència de la dreta evangèlica, Trump apareix com a favorit. El senador republicà Chuck Grassley lluita per la reelecció i podria arrasar.
Nou Hampshire, una incògnita a Nova Anglaterra
Vots electorals: 4. Tot i formar part de la regió liberal de Nova Anglaterra, Nou Hampshire, a la costa est, és un estat centrista i indecís, malgrat que Obama se’l va endur el 2008 i el 2012. Aquest cop, tot pot anar molt just. Aquí hi ha Dixville Notch, el petit poble que dóna els primers resultats de l’elecció –4 a 2 a favor de Clinton-. El 2012, hi va haver un empat a cinc vots entre Obama i Romney.
Wisconsin: un estat que pot canviar d’hegemonia
Vots electorals: 10. Obama va guanyar el 2008 (13,9%) i el 2012 (6,9%). Wisconsin era considerat històricament un estat progressista, però els republicans van fer-se amb l’hegemonia. Scott Walker és el governador, un conservador molt dur. Tot indica que Hillary el té a l’abast. Atenció a la batalla que té lloc pel Senat. El demòcrata d’esquerres Russ Feingold pot descavalcar l’actual senador Ron Johnson I contribuir a canviar la majoria a la cambra.
Virgínia: territori Kaine
Vots electorals: 13. Obama va guanyar aquí per 6,3 (2008) i 3,9 (2012), tot un senyal dels canvis a la societat nord-americana. És un dels estats fundadors de la Unió, la terra de Jefferson. També ho és del candidat a vicepresident demòcrata, Tom Kaine, catòlic i moderat. Això ha fet que un Estat més aviat conservador, que durant molts anys va simbolitzar els valors tradicionals del sud, sembli decantat cap a Clinton.
ELS 15 ESTATS QUE ENCARA ESTAN INDECISOS
Vots electorals: 15. És un estat on s’ha abocat la tensió dels darrers dies de campanya i és considerat crucial. Obama va guanyar per la mínima el 2008 (per un 0,8%) sobre John McCain i el va perdre el 2012 davant Mitt Romney per dos punts. Que els demòcrates no les tenen totes ho va delatar que fa uns dies Sanders va ser mobilitzat i va participar en un acte amb Hillary. El conservador Richard Burr lluita per la reelecció al Senat frec a frec amb Deborah Ross.
Ohio: el gran swing state
Vots electorals: 18. Obama va guanyar aquí el 2008 (per un 4,6%) i el 2012 (per un 3%), tot i que és de tradició republicana, com ho és el governador, John Kasich, que va competir amb Trump a les primàries i no el votarà. Ohio és considerat pels analistes l’estat que més representa la mitjana ideològica i sociològica dels Estats Units. Les darreres enquestes donen Trump guanyador. El senador republicà Rob Portman ha protagonitzat una campanya exitosa sobre el demòcrata Ted Strickland desmarcant-se de Trump.
Florida: el record de les eleccions del 2000
Vots electorals: 29. Obama acaba d’assegurar que si Clinton guanya aquí, s’emporta l’elecció. Florida sempre és igualada i el record de la batalla entorn el recompte del 2000, que no es va fer, ben viu. Obama hi va guanyar per més de dos punts el 2008, però quatre anys després ja va ser només per un 0,9%. L’última mitjana dels sondejos feta per Real Clear Politics li dóna a Clinton un 0,2% d’avantatge. Nervis, nervis. Marco Rubio, excandidat republicà, ara lluita per continuar al Senat, en competència ajustada amb el demòcrata Patrick Murphy. Serà una altra de les grans batalles de la nit.
Nevada: el poder del senador Reid pot ajudar Clinton
Vots electorals: 6. Estat de l’oest, que Obama es va emportar clarament el 2008 (12,5%) i el 2012 (6,7%). Inclou l’àrea de Las Vegas, on viu la majoria de la població. La maquinària política de Harry Reid, veterà senador demòcrata i mormó que aquest any es retira, està treballant dur per Hillary. Si la batalla és molt ajustada, Reid podria acabar sent el salvador de Clinton.
Pennsilvània: míting final amb Obama
Vots electorals: 20. Obama va guanyar per deu punts el 2008 i per 5,4% el 2012. Aquest cop tot indica que les coses aniran més ajustades. Els Obama han fet aquí el míting final amb Clinton abans que s’obrin els col·legis electorals. Com a Ohio, com a Michigan, la crisi industrial ha fet mal i Trump espera fer forat entre els blancs empobrits.
Michigan: Detroit al mig de la campanya
Vots electorals: 16. És un estat que sol votar demòcrata. Obama se’l va endur per setze punts el 2008 i nou el 2012. Però Trump ha insistit en tota la campanya en la crisi de l’automòbil de Detroit i en la inseguretat a la ciutat per pescar vots. El cert és que la desocupació ha baixat amb Obama i la indústria ha aixecat el cap respecte als anys de Bush.
Iowa: un estat amb influència religiosa
Vots electorals: 6. Va ser per a Obama en les dues anteriors eleccions. Estat de l’anomenat Mig Oest, rural i més aviat conservador, amb forta presència de la dreta evangèlica, Trump apareix com a favorit. El senador republicà Chuck Grassley lluita per la reelecció i podria arrasar.
Nou Hampshire, una incògnita a Nova Anglaterra
Vots electorals: 4. Tot i formar part de la regió liberal de Nova Anglaterra, Nou Hampshire, a la costa est, és un estat centrista i indecís, malgrat que Obama se’l va endur el 2008 i el 2012. Aquest cop, tot pot anar molt just. Aquí hi ha Dixville Notch, el petit poble que dóna els primers resultats de l’elecció –4 a 2 a favor de Clinton-. El 2012, hi va haver un empat a cinc vots entre Obama i Romney.
Wisconsin: un estat que pot canviar d’hegemonia
Vots electorals: 10. Obama va guanyar el 2008 (13,9%) i el 2012 (6,9%). Wisconsin era considerat històricament un estat progressista, però els republicans van fer-se amb l’hegemonia. Scott Walker és el governador, un conservador molt dur. Tot indica que Hillary el té a l’abast. Atenció a la batalla que té lloc pel Senat. El demòcrata d’esquerres Russ Feingold pot descavalcar l’actual senador Ron Johnson I contribuir a canviar la majoria a la cambra.
Virgínia: territori Kaine
Vots electorals: 13. Obama va guanyar aquí per 6,3 (2008) i 3,9 (2012), tot un senyal dels canvis a la societat nord-americana. És un dels estats fundadors de la Unió, la terra de Jefferson. També ho és del candidat a vicepresident demòcrata, Tom Kaine, catòlic i moderat. Això ha fet que un Estat més aviat conservador, que durant molts anys va simbolitzar els valors tradicionals del sud, sembli decantat cap a Clinton.