Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Balanç Obama, obra inacabada

La reforma sanitària ha estat el gran èxit intern del primer president afroamericà i la pervivència de la violència racial un fracàs | En política exterior, ha assolit un acord històric amb l’Iran i Cuba, però no ha tancat Guantánamo malgrat haver rebut el premi Nobel de la pau

per Pep Martí, 8 de novembre de 2016 a les 12:10 |
Obama, al Despatx Oval | White House Flickr
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Avui els nord-americans elegiran el successor de Barack Obama. L’actual president esgota els darrers mesos del seu mandat, que va començar fent història. Va ser el primer afroamericà a ser elegit per a la Casa Blanca el 2008 i va aconseguir la reelecció quatre anys més tard. Des del 1976, cap candidat demòcrata havia assolit més del 50% dels vots (Bill Clinton va guanyar el 1992 i el 1996 sense arribar-hi). La seva figura, molt implicada en la campanya de Hillary Clinton, continuarà marcant la política dels EUA i la del seu partit. Però quin llegat deixa? Quin són els seus èxits i fracassos?

Eckar Woerts, investigador del centre d’estudis internacionals CIDOB, resumeix els vuit anys d’Obama: “En política interior, el seu principal èxit ha estat, sens dubte, el projecte de reforma sanitària, conegut com Obamacare. El principal dèficit ha estat que no ha pogut solucionar els problemes racials, que continuen sent una assignatura pendent, com demostren els brots de violència que han sacsejat els Estats Units darrerament. La gran quantitat de persones negres i d’hispans entre la població reclusa als EUA és un indici del que encara falta per fer en aquest terreny”, opina.


Per Woerts, l’Administració Obama deixa un panorama amb llums i ombres: “Obama ha estat un bon venedor del seu producte, sobretot de cara a Europa”. En el front internacional, Woerts no dubta quan destaca que “l’acord amb l’Iran ha estat la gran victòria del president demòcrata”. Però tot seguit, afegeix els aspectes negatius de la gestió d’Obama: “Vuit anys després d’haver assumit el càrrec, Guantánamo continua obert. I malgrat el seu discurs i la imatge de ser un líder més pacifista que el seu antecessor, George Bush, el cert és que s’ha recorregut molt més a l’ús dels drones, els avions no tripulats, com a arma de combat contra el terrorisme”.      

Cal dir que l’Administració va fer pública el juliol passat un informe sobre els “resultats” de l’ús dels drones. Entre 2009 i 2015, haurien estat abatuts entre 2.300 i 2.600 membres d’organitzacions terroristes. Però també entre 60 i 110 civils innocents. Entre les organitzacions pacifistes, aquestes xifres van ser qüestionades.  
 
Un tribunal conservador salva l’Obamacare


La llei d’Assistència Sanitària Assequible ha estat la gran conquesta legislativa d’Obama. És més. Probablement serà el que salvi el seu llegat perquè canviarà la vida de milions de persones. El president va tenir la sort de disposar dels dos primers anys del seu govern amb un Congrés de majoria demòcrata i el 2010 la Cambra de Representants va votar l’Obamacare per 219 vots a 212. L’objectiu de la llei és garantir que no hi hagi ciutadans sense cobertura (n’hi havia prop de cinquanta milions, el 18% de la població, en el moment de l’elecció d’Obama). Per això es va obligar a tothom a adquirir una assegurança. Es van establir ajudes federals per les famílies que no les podien assumir i es va exigir a les companyies que no rebutgessin usuaris per malaltia. Prop de quinze milions de persones més estan ara cobertes.  

L’Obamacare va desfermar una autèntica batalla ideològica que encara fumeja. De fet, els republicans asseguren que la derogaran quan governin. Ja ho van intentar a través del Tribunal Suprem, de majoria conservadora, amb l’argument que la llei infringia les lleis del mercat. El 26 de juny del 2015, per sis vots a tres, entre ells el del seu president, el conservador John Roberts, el tribunal va acordar que els subsidis federals per ajudar els més desvalguts a comprar una assegurança eren del tot legals. Va ser un triomf inesperat d’Obama.

Canvis amb l’Iran i Cuba

A diferència de la majoria de presidents, els dos darrers anys del mandat –quan es diu que el president ja és un ànec coix- han estat potser els més rellevants en política exterior dels vuit que ha estat a la Casa Blanca. Ha posat fi a la crisi permanent amb Cuba, que era una ferida oberta i que els darrers anys fins i tot havia generat una forta divisió entre la minoria llatina d’origen cubà, on el bloqueig ja no és un dogma. La decisió de revifar les relacions diplomàtiques amb l’Havana ha estat un gir històric.

L’acord amb l’Iran per controlar el programa nuclear del règim xiïta ha estat un altre triomf, tot i que molt criticat pel Partit Republicà. Washington va acordar l’aixecament de les sancions a Teheran a canvi d’assegurar que no es desenvoluparien armes nuclears.       

Aquests canvis, coronats en el final de la presidència, s’han produït curiosament després de la sortida de Clinton de la secretaria d’Estat. El seu successor, John Kerry, és considerat un polític més en sintonia amb les posicions d’Obama.

En canvi, altres àmbits de la política exterior han estat més contestats a dreta i Esquerra, com l’actuació a Síria, on l’Administració ha delatat contradiccions, o a Líbia, on la intervenció aliada no ha aconseguit estabilitzar el país.  

Com serà la nova Administració nord-americana que sorgirà d’aquestes eleccions? Eckar Woerts torna a fer la seva valoració: “És molt possible que hi hagi un enduriment de la política exterior nord-americana. També si guanya Hillary Clinton, que sembla més favorable a una política intervencionista a l’Orient Mitjà i que advocarà per ser més dura davant el Kremlin de Vladimir Putin”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació