07
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
08
de novembre
a les
18:53h
La situació del PSOE és molt complicada. Ja es percebia sense necessitat de ser analista polític, però l'enquesta del CIS d'aquest dilluns ha corroborat que les seves expectatives estan sota mínims, ja que podria perdre gairebé sis punts de vot i situar-se per sota d'Units Podem cas de repetir-se eleccions. I això que el sondeig es va fer quan els socialistes encara no havien certificat la seva abstenció per facilitar la investidura de Mariano Rajoy, per bé que Pedro Sánchez just acabava de dimitir i tot apuntava que aquesta seria la decisió del comitè federal.
Malgrat tot, el cert és que, a més de la intenció de vot actual, el CIS aporta molta més informació. De fet, l'ens públic estatal ha fet públics dos sondejos el mateix dia. Per una banda, el post electoral de les eleccions del 26 de juny (elaborat entre el 2 i el 21 de juliol, amb 6.175 enquestes) i, per l'altra, el baròmetre d'octubre (amb 2.491 enquestes fetes entre l'1 i el 10 de juliol), que és on hi ha la projecció de resultats en cas de nous comicis. Algunes de les dades més rellevants són les següents (amb algunes anècdotes amb limitat interès polític però ben curioses, al final):
1. Les gravacions de Fernández Díaz i De Alfonso no van beneficiar ERC i CDC
Quasi tots els partits van arribar a la campanya electoral amb més del 80% dels vots lligats. En el cas de C's, però, Albert Rivera va batallar per imposar-se, ja que només un 70,7% dels votants tenia decidit el vot i un 23% dubtava entre aquest partit o un altre. Entre les pugnes més freqüents hi havia les dels que no tenien clar si optar per PP o C's (16,1% del total de dubtosos), entre PSOE i Podem (14%), entre PSOE i C's (12%) o fins i tot entre PP i PSOE (7,1%). En clau catalana, un 1,8% dubtaba entre En Comú Podem i ERC, i un 1,1% entre ERC i CDC.
El CIS també indica que, a diferència del que creien en aquell moment les forces independentistes, l'escàndol arran de l'aparició de les gravacions entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso no va ser un revulsiu per a les campanyes d'ERC i CDC. En els darrers dies de campanya (l'escàndol va esclatar l'última setmana), els primers només van afiançar el 15,3% dels vots totals i els segons un 15,6%, una xifra no massa superior al 15% que va convèncer En Comú Podem, i per sota del 26,1% de C's o el 16,4% del PSOE.
Tot i això, el votant d'Albert Rivera no es va convèncer del tot, ja que només un 50% va fer-li confiança amb convicció, un 36,9% ho va fer amb certs dubtes i un 12,2% perquè era el mal menor. En canvi, l'electorat més convençut era el de CDC (79,7%), ERC (75,2%) i PP (72,6%). Precisament aquests dubtes expliquen que només un 85,5% dels votants de C's afirmessin menys d'un mes després del 26-J que tornarien a votar el mateix, mentre que la majoria d'altres electorats superen el 95% en aquesta pregunta.
2. C's, el partit amb un votant menys estabilitzat fins al 26-J
Quins van ser els votants més volàtils, entre les eleccions del 20-D i les del 26-J? El partit català o espanyol en què més electorat va repetir la confiança va ser CDC (90,2%), seguit d'ERC (88,77%) i PP (88,3%), mentre que C's va ser el que menys (72,2%). De fet, el 7,3% del votant popular del juny havia optat per Rivera el desembre. Així mateix, un 8,2% de l'electorat del PSOE provenia de Podem, les seves confluències o IU, mentre que, al seu torn, el 5% del d'Units Podem havia estat socialista sis mesos abans. Igualment, C's havia perdut força vot, però n'havia rebut de nou també del PP (9,2%), PSOE (7,9%) i Podem o IU (6,4%).
En clau catalana, el 5,2% del vot d'En Comú Podem provenia del PSC i un altre 5,2% d'ERC. El 8,3% dels suports republicans igualment havien optat per votar Francesc Homs el desembre i, en una quantitat quasi idèntica, el 8,2% dels de CDC havien votat ERC sis mesos abans. Una fuga equilibrada.
3. Només el 55,1% d'electors del PSOE tornaria a votar socialista
El baròmetre del CIS apunta que ara la volatilitat del vot encara podria ser major ara en cas de noves eleccions, i això que, quan es va fer l'enquesta, encara no havia tingut lloc la investidura. Segons els seus resultats (en intenció directa de vot), només un 55,1% del votant del PSOE repetiria el vot, igual que el 62,5% del de CDC (que aquest cop sí que patiria per retenir suports) o el 65,7% del de C's. Per contra, la fidelitat es mantindria alta entre els electors d'ERC (82,5%), PP (79,4%) i, en menor mesura, Units Podem (76,4%) i En Comú Podem (73,3%).
Tot i això, el gruix de l'exvotant socialista no votaria o no sabria què votar ara i sols el 4,2% aniria a Podem. De fet, aquesta és una tònica en tots els electorats, i només un 6,8% del que va votar C's ara diu que ho faria pel PP, mentre que també hi hauria vot creuat entre ERC i CDC. El cert és que alguns exvotants de la majoria de partits afirmen que ara farien confiança al PACMA, el qual obtindria una intenció directa de vot (1,1%) superior a la de CDC (0,8%), PNB (0,9%) o EH Bildu (0,5%).
4. Sánchez, el menys valorat pel propi electorat; Rufián, el que més
El ja dimitit Pedro Sánchez no era estimat pel propi electorat, ja que el baròmetre d'octubre li atorga un 5,76 entre els seus votants, cosa que el situa com el líder amb pitjor valoració per part dels que els van fer confiança. La nota de l'enquesta del juliol era força superior, de 6,43, dada que evidencia igualment com s'havia arribat a desgastar en poques setmanes. Al seu torn, els votants del PP puntuen amb un 6,88 a Mariano Rajoy, els d'Units Podem amb un 6,51 a Pablo Iglesias (per sota d'Alberto Garzón, a qui li posen un 6,87) i els de C's amb un 6,46 a Albert Rivera.
El líder més ben valorat pel propi electorat és Gabriel Rufián, amb un 7,26, mentre que Xavier Domènech obté un 6,36 dels electors d'En Comú Podem, i Francesc Homs un 6,62 dels de CDC.
5. Podem i ERC, els més disposats a apujar impostos
L'actitud respecte la fiscalitat és un dels elements que més diferencien els electorats de dretes i d'esquerres. Així, una de les preguntes de l'enquesta post electoral és si l'enquestat prefereix, en una escala del 0 al 10, millorar serveis públics i prestacions encara que calgui pagar més impostos (cosa que equival a un 0) o si la prioritat ha de ser rebaixar impostos encara que això impliqui retallar serveis i prestacions (un 10 en l'escala). En general, un 48,2% se situa més a prop de la primera opció, només un 17,5% prefereix la segona i un 27,6% se situa en un punt mig (la resta no ho sap o no respon).
Tot i això, l'electorat que secunda més la idea que cal millorar l'estat del benestar encara que això faci apujar la pressió fiscal és el d'Units Podem (66,4%), seguit del d'En Comú Podem (59,3%) i ERC (58,3%), clarament per sobre del de C's (50,5%), que fins i tot se situa per davant del del PSOE (47%), el de CDC (43,7%) i, en darrer lloc, el del PP (42,2%).
6. El PSOE ja és percebut com un partit de centre
Pel que fa l'autoidentificació en un eix ideològic en què 1 és el màxim d'esquerres possible i 10 el màxim de dretes, l'electorat que més d'esquerres se sent és el d'ERC (2,44), seguit del d'En Comú Podem (2,58), el d'Units Podem (3,01) i el del PSOE (3,75). Més centristes són els votants de CDC (4,75) i C's (5,42), mentre que els del PP se situen clarament a la dreta (6,99).
Malgrat tot, en el moment de preguntar sobre el punt ideològic en què la ciutadania col·locaria cada partit, la percepció és ben diferent. PP, C's i CDC se situen més a la dreta i Units Podem més a l'esquerra que els seus electors, però la dada més curiosa és la del PSOE, que ja no és percebut com un partit d'esquerres, sinó que es trobaria en el 4,46, a menys d'un punt de distància del centre exacte de l'escala, que és el 5,5. Els electors d'Units Podem (5,54), En Comú Podem (5,62) i sobretot ERC (6,18) fins i tot l'identifiquen com un partit més proper a la dreta que a l'esquerra.
7. PP i C's recentralitzarien, PSOE i Podem mantindrien l'estat autonòmic
Aquesta legislatura pot ser la de l'obertura del meló constitucional, una mesura per la qual aposten PSOE, Units Podem i C's. Ara bé, si la reforma recull la voluntat de cada electorat, el catalanisme no hauria de tenir expectatives. Un 38,3% dels enquestats aposta per mantenir l'actual estat autonòmic, mentre que un 18,9% suprimiria les autonomies, un 10,5% en reduiria les competències i, en sentit contrari, un 13,2% elevaria el sostre de l'autogovern i un 10,1% reconeixeria el dret a l'autodeterminació (entre aquest percentatge, hi ha la pràctica totalitat dels votants d'ERC i CDC i quasi la meitat que els d'En Comú Podem).
Pel que fa a electorats, entre el del PP i el de C's hi ha més partidaris d'una major recentralització (49,6% i 49,5%, respectivament), mentre que l'opció preferida dels del PSOE i Units Podem és la de mantenir el model autonòmic actual (49,4% i 41,2%). Només el 37,4% dels votants d'Iglesias elevaria el sostre d'autogovern, un percentatge que no arriba al 20% en el cas dels socialistes, que tenen fins i tot més partidaris (24,6%) de recentralitzar.
8. PP, PSOE i C's, orgullosos de ser espanyols
Una altra de les novetats del sondeig post electoral és que aquest va preguntar a Catalunya, el País Valencià, el País Basc, Navarra, Galícia i les Canàries (no a les Illes Balears) en quin punt se situarien els enquestats en una escala en què 1 significa mínim nacionalisme (respecte el país, no l'Estat) i 10 màxim nacionalisme. Com era previsible, els electors d'ERC (8,64) i CDC (7,91) són els que s'hi consideren més, molt per sobre dels de C's (2,93), PP (3,29) i PSOE (3,45). Curiosament, els votants d'Units Podem se senten més nacionalistes (amb un 5,05 en l'escala) que els d'En Comú Podem (4,84), Compromís (4,25) o En Marea (4,87).
Per altra banda, el CIS també demana per quin nivell d'orgull se sent pel fet de ser espanyol o espanyola, el qual és força elevat en general: un 41,6% molt, un 36,7% bastant i tan sols un 9,9% poc i un 7,3% gens. Més del 90% de votants del PP, el PSOE i C's se senten molt o força orgullosos de ser espanyols, així com un 61,8% dels d'Units Podem. L'electorat d'ERC i CDC se'n sent poc o gens en la immensa majoria, mentre que el d'En Comú Podem dubta més: un 39,4% n'està molt o bastant orgullós i un 50% poc o gens.
9. La corrupció i el frau, una problemàtica major entre el sobiranisme
L'atur és clarament la problemàtica principal dels enquestats, ja que un 71,3% el cita com dels tres principals problemes a l'Estat. En segona opció, llunyana, se situa la corrupció i el frau, esmentats per un 37,6%. En el cas dels electorats catalans, però, la percepció de la corrupció com una problemàtica rellevant és més accentuada. Així, un 54,7% dels votants d'En Comú Podem cita l'atur com a problema i un 52% el frau, quasi empatat. En el cas dels votants d'ERC, els percentatges són el 52,4% i el 46% respectivament i, en el de CDC, el 50% i 45,8%.
A banda, després de deu mesos amb un govern en funcions, un 29,5% dels enquestats ja situaven "els polítics en general, els partits i la política" com el tercera problema espanyol, amb l'electorat de CDC com el més amoïnat per la qüestió (45,8%). De fet, la manca de govern fins i tot preocupa a un altre 13,9%. En canvi, qüestions com els nacionalismes (0,9%) o la independència de Catalunya (0,7%) són elements que incomoden poc la ciutadania, encara que ocupi bona part de l'atenció mediàtica i de l'activitat dels executius.
10. Els nous partits sedueixen els joves i el bipartidisme reté la gent gran
Les noves formacions són les que tenen els electorats més joves. Així, un 62,6% dels votants Units Podem tenen menys de 45 anys, igual que un 55,1% dels de C's o el 52% dels d'En Comú Podem. Per contra, el 55,1% dels electors del PP tenen 55 o més anys, com el 50% dels del PSOE. ERC i CDC, al seu torn, rebrien suports de totes les franques d'edat, segons el baròmetre d'octubre.
L'enquesta post electoral mostra unes conclusions similars, excepte en el cas de CDC, ja que aquell sondeig (fet amb una mostra força major) també identifica un electorat força envellit per al partit que lidera Francesc Homs al Congrés, amb el 57,6% amb 55 anys o més. De fet, aquesta dada quadra més amb la continguda en anteriors sondejos.
Finalment, cinc curiositats de les enquestes:
- A la pregunta de quin va ser el tema principal de la campanya del 26-J, hi ha més enquestats que citen Veneçuela (un 2%) que totes les respostes relacionades amb el procés català sumades (l'estat de les autonomies, la unitat d'Espanya, Catalunya, la independència, el referèndum, l'autodeterminació o els nacionalismes han estat el tema més debatut segons l'1,4% dels ciutadans).
- El partit amb més votants amb una assegurança mèdica privada és ERC (un 29,5%), tot i que el seu conseller de Salut, Toni Comín, fa bandera de la lluita per desprivatitzar la sanitat. El segon és CDC (27,1%).
- L'electorat que més llibres havia llegit durant els 12 mesos previs a l'enquesta és el d'ERC, que n'havia devorat de mitjana 6,7. El segon era el de C's (6,3) i el tercer el d'Units Podem (6,1). Els menys llegits són els del PP i el PSOE, amb 3,3 llibres cadascun, la meitat que els republicans.
- El partit amb més votants que es defineixen de classe alta o mitjana-alta és CDC (37,5%). El segon, però, és En Comú Podem (32%), seguit d'ERC (30,2%).
- En ple debat sobre si una renda anual de 60.000 euros es pot considerar una renda alta, tal com defensa la CUP i rebutja CDC, el CIS apunta que pràcticament cap votant convergent reconeix cobrar per sobre d'aquesta quantitat. Només un 4,2% admet percebre entre 3.001 i 4.500 euros nets (entre 42.014 i 63.000 euros, en cas que hi hagi 14 pagues) i no n'hi ha cap que afirmi tenir una remuneració superior, si bé és cert que un 25% no accedeix a respondre quin és el seu salari.
Malgrat tot, el cert és que, a més de la intenció de vot actual, el CIS aporta molta més informació. De fet, l'ens públic estatal ha fet públics dos sondejos el mateix dia. Per una banda, el post electoral de les eleccions del 26 de juny (elaborat entre el 2 i el 21 de juliol, amb 6.175 enquestes) i, per l'altra, el baròmetre d'octubre (amb 2.491 enquestes fetes entre l'1 i el 10 de juliol), que és on hi ha la projecció de resultats en cas de nous comicis. Algunes de les dades més rellevants són les següents (amb algunes anècdotes amb limitat interès polític però ben curioses, al final):
1. Les gravacions de Fernández Díaz i De Alfonso no van beneficiar ERC i CDC
Quasi tots els partits van arribar a la campanya electoral amb més del 80% dels vots lligats. En el cas de C's, però, Albert Rivera va batallar per imposar-se, ja que només un 70,7% dels votants tenia decidit el vot i un 23% dubtava entre aquest partit o un altre. Entre les pugnes més freqüents hi havia les dels que no tenien clar si optar per PP o C's (16,1% del total de dubtosos), entre PSOE i Podem (14%), entre PSOE i C's (12%) o fins i tot entre PP i PSOE (7,1%). En clau catalana, un 1,8% dubtaba entre En Comú Podem i ERC, i un 1,1% entre ERC i CDC.
El CIS també indica que, a diferència del que creien en aquell moment les forces independentistes, l'escàndol arran de l'aparició de les gravacions entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso no va ser un revulsiu per a les campanyes d'ERC i CDC. En els darrers dies de campanya (l'escàndol va esclatar l'última setmana), els primers només van afiançar el 15,3% dels vots totals i els segons un 15,6%, una xifra no massa superior al 15% que va convèncer En Comú Podem, i per sota del 26,1% de C's o el 16,4% del PSOE.
Tot i això, el votant d'Albert Rivera no es va convèncer del tot, ja que només un 50% va fer-li confiança amb convicció, un 36,9% ho va fer amb certs dubtes i un 12,2% perquè era el mal menor. En canvi, l'electorat més convençut era el de CDC (79,7%), ERC (75,2%) i PP (72,6%). Precisament aquests dubtes expliquen que només un 85,5% dels votants de C's afirmessin menys d'un mes després del 26-J que tornarien a votar el mateix, mentre que la majoria d'altres electorats superen el 95% en aquesta pregunta.
2. C's, el partit amb un votant menys estabilitzat fins al 26-J
Quins van ser els votants més volàtils, entre les eleccions del 20-D i les del 26-J? El partit català o espanyol en què més electorat va repetir la confiança va ser CDC (90,2%), seguit d'ERC (88,77%) i PP (88,3%), mentre que C's va ser el que menys (72,2%). De fet, el 7,3% del votant popular del juny havia optat per Rivera el desembre. Així mateix, un 8,2% de l'electorat del PSOE provenia de Podem, les seves confluències o IU, mentre que, al seu torn, el 5% del d'Units Podem havia estat socialista sis mesos abans. Igualment, C's havia perdut força vot, però n'havia rebut de nou també del PP (9,2%), PSOE (7,9%) i Podem o IU (6,4%).
En clau catalana, el 5,2% del vot d'En Comú Podem provenia del PSC i un altre 5,2% d'ERC. El 8,3% dels suports republicans igualment havien optat per votar Francesc Homs el desembre i, en una quantitat quasi idèntica, el 8,2% dels de CDC havien votat ERC sis mesos abans. Una fuga equilibrada.
3. Només el 55,1% d'electors del PSOE tornaria a votar socialista
El baròmetre del CIS apunta que ara la volatilitat del vot encara podria ser major ara en cas de noves eleccions, i això que, quan es va fer l'enquesta, encara no havia tingut lloc la investidura. Segons els seus resultats (en intenció directa de vot), només un 55,1% del votant del PSOE repetiria el vot, igual que el 62,5% del de CDC (que aquest cop sí que patiria per retenir suports) o el 65,7% del de C's. Per contra, la fidelitat es mantindria alta entre els electors d'ERC (82,5%), PP (79,4%) i, en menor mesura, Units Podem (76,4%) i En Comú Podem (73,3%).
Tot i això, el gruix de l'exvotant socialista no votaria o no sabria què votar ara i sols el 4,2% aniria a Podem. De fet, aquesta és una tònica en tots els electorats, i només un 6,8% del que va votar C's ara diu que ho faria pel PP, mentre que també hi hauria vot creuat entre ERC i CDC. El cert és que alguns exvotants de la majoria de partits afirmen que ara farien confiança al PACMA, el qual obtindria una intenció directa de vot (1,1%) superior a la de CDC (0,8%), PNB (0,9%) o EH Bildu (0,5%).
4. Sánchez, el menys valorat pel propi electorat; Rufián, el que més
El ja dimitit Pedro Sánchez no era estimat pel propi electorat, ja que el baròmetre d'octubre li atorga un 5,76 entre els seus votants, cosa que el situa com el líder amb pitjor valoració per part dels que els van fer confiança. La nota de l'enquesta del juliol era força superior, de 6,43, dada que evidencia igualment com s'havia arribat a desgastar en poques setmanes. Al seu torn, els votants del PP puntuen amb un 6,88 a Mariano Rajoy, els d'Units Podem amb un 6,51 a Pablo Iglesias (per sota d'Alberto Garzón, a qui li posen un 6,87) i els de C's amb un 6,46 a Albert Rivera.
El líder més ben valorat pel propi electorat és Gabriel Rufián, amb un 7,26, mentre que Xavier Domènech obté un 6,36 dels electors d'En Comú Podem, i Francesc Homs un 6,62 dels de CDC.
5. Podem i ERC, els més disposats a apujar impostos
L'actitud respecte la fiscalitat és un dels elements que més diferencien els electorats de dretes i d'esquerres. Així, una de les preguntes de l'enquesta post electoral és si l'enquestat prefereix, en una escala del 0 al 10, millorar serveis públics i prestacions encara que calgui pagar més impostos (cosa que equival a un 0) o si la prioritat ha de ser rebaixar impostos encara que això impliqui retallar serveis i prestacions (un 10 en l'escala). En general, un 48,2% se situa més a prop de la primera opció, només un 17,5% prefereix la segona i un 27,6% se situa en un punt mig (la resta no ho sap o no respon).
Tot i això, l'electorat que secunda més la idea que cal millorar l'estat del benestar encara que això faci apujar la pressió fiscal és el d'Units Podem (66,4%), seguit del d'En Comú Podem (59,3%) i ERC (58,3%), clarament per sobre del de C's (50,5%), que fins i tot se situa per davant del del PSOE (47%), el de CDC (43,7%) i, en darrer lloc, el del PP (42,2%).
6. El PSOE ja és percebut com un partit de centre
Pel que fa l'autoidentificació en un eix ideològic en què 1 és el màxim d'esquerres possible i 10 el màxim de dretes, l'electorat que més d'esquerres se sent és el d'ERC (2,44), seguit del d'En Comú Podem (2,58), el d'Units Podem (3,01) i el del PSOE (3,75). Més centristes són els votants de CDC (4,75) i C's (5,42), mentre que els del PP se situen clarament a la dreta (6,99).
Malgrat tot, en el moment de preguntar sobre el punt ideològic en què la ciutadania col·locaria cada partit, la percepció és ben diferent. PP, C's i CDC se situen més a la dreta i Units Podem més a l'esquerra que els seus electors, però la dada més curiosa és la del PSOE, que ja no és percebut com un partit d'esquerres, sinó que es trobaria en el 4,46, a menys d'un punt de distància del centre exacte de l'escala, que és el 5,5. Els electors d'Units Podem (5,54), En Comú Podem (5,62) i sobretot ERC (6,18) fins i tot l'identifiquen com un partit més proper a la dreta que a l'esquerra.
7. PP i C's recentralitzarien, PSOE i Podem mantindrien l'estat autonòmic
Aquesta legislatura pot ser la de l'obertura del meló constitucional, una mesura per la qual aposten PSOE, Units Podem i C's. Ara bé, si la reforma recull la voluntat de cada electorat, el catalanisme no hauria de tenir expectatives. Un 38,3% dels enquestats aposta per mantenir l'actual estat autonòmic, mentre que un 18,9% suprimiria les autonomies, un 10,5% en reduiria les competències i, en sentit contrari, un 13,2% elevaria el sostre de l'autogovern i un 10,1% reconeixeria el dret a l'autodeterminació (entre aquest percentatge, hi ha la pràctica totalitat dels votants d'ERC i CDC i quasi la meitat que els d'En Comú Podem).
Pel que fa a electorats, entre el del PP i el de C's hi ha més partidaris d'una major recentralització (49,6% i 49,5%, respectivament), mentre que l'opció preferida dels del PSOE i Units Podem és la de mantenir el model autonòmic actual (49,4% i 41,2%). Només el 37,4% dels votants d'Iglesias elevaria el sostre d'autogovern, un percentatge que no arriba al 20% en el cas dels socialistes, que tenen fins i tot més partidaris (24,6%) de recentralitzar.
8. PP, PSOE i C's, orgullosos de ser espanyols
Una altra de les novetats del sondeig post electoral és que aquest va preguntar a Catalunya, el País Valencià, el País Basc, Navarra, Galícia i les Canàries (no a les Illes Balears) en quin punt se situarien els enquestats en una escala en què 1 significa mínim nacionalisme (respecte el país, no l'Estat) i 10 màxim nacionalisme. Com era previsible, els electors d'ERC (8,64) i CDC (7,91) són els que s'hi consideren més, molt per sobre dels de C's (2,93), PP (3,29) i PSOE (3,45). Curiosament, els votants d'Units Podem se senten més nacionalistes (amb un 5,05 en l'escala) que els d'En Comú Podem (4,84), Compromís (4,25) o En Marea (4,87).
Per altra banda, el CIS també demana per quin nivell d'orgull se sent pel fet de ser espanyol o espanyola, el qual és força elevat en general: un 41,6% molt, un 36,7% bastant i tan sols un 9,9% poc i un 7,3% gens. Més del 90% de votants del PP, el PSOE i C's se senten molt o força orgullosos de ser espanyols, així com un 61,8% dels d'Units Podem. L'electorat d'ERC i CDC se'n sent poc o gens en la immensa majoria, mentre que el d'En Comú Podem dubta més: un 39,4% n'està molt o bastant orgullós i un 50% poc o gens.
9. La corrupció i el frau, una problemàtica major entre el sobiranisme
L'atur és clarament la problemàtica principal dels enquestats, ja que un 71,3% el cita com dels tres principals problemes a l'Estat. En segona opció, llunyana, se situa la corrupció i el frau, esmentats per un 37,6%. En el cas dels electorats catalans, però, la percepció de la corrupció com una problemàtica rellevant és més accentuada. Així, un 54,7% dels votants d'En Comú Podem cita l'atur com a problema i un 52% el frau, quasi empatat. En el cas dels votants d'ERC, els percentatges són el 52,4% i el 46% respectivament i, en el de CDC, el 50% i 45,8%.
A banda, després de deu mesos amb un govern en funcions, un 29,5% dels enquestats ja situaven "els polítics en general, els partits i la política" com el tercera problema espanyol, amb l'electorat de CDC com el més amoïnat per la qüestió (45,8%). De fet, la manca de govern fins i tot preocupa a un altre 13,9%. En canvi, qüestions com els nacionalismes (0,9%) o la independència de Catalunya (0,7%) són elements que incomoden poc la ciutadania, encara que ocupi bona part de l'atenció mediàtica i de l'activitat dels executius.
10. Els nous partits sedueixen els joves i el bipartidisme reté la gent gran
Les noves formacions són les que tenen els electorats més joves. Així, un 62,6% dels votants Units Podem tenen menys de 45 anys, igual que un 55,1% dels de C's o el 52% dels d'En Comú Podem. Per contra, el 55,1% dels electors del PP tenen 55 o més anys, com el 50% dels del PSOE. ERC i CDC, al seu torn, rebrien suports de totes les franques d'edat, segons el baròmetre d'octubre.
L'enquesta post electoral mostra unes conclusions similars, excepte en el cas de CDC, ja que aquell sondeig (fet amb una mostra força major) també identifica un electorat força envellit per al partit que lidera Francesc Homs al Congrés, amb el 57,6% amb 55 anys o més. De fet, aquesta dada quadra més amb la continguda en anteriors sondejos.
Finalment, cinc curiositats de les enquestes:
- A la pregunta de quin va ser el tema principal de la campanya del 26-J, hi ha més enquestats que citen Veneçuela (un 2%) que totes les respostes relacionades amb el procés català sumades (l'estat de les autonomies, la unitat d'Espanya, Catalunya, la independència, el referèndum, l'autodeterminació o els nacionalismes han estat el tema més debatut segons l'1,4% dels ciutadans).
- El partit amb més votants amb una assegurança mèdica privada és ERC (un 29,5%), tot i que el seu conseller de Salut, Toni Comín, fa bandera de la lluita per desprivatitzar la sanitat. El segon és CDC (27,1%).
- L'electorat que més llibres havia llegit durant els 12 mesos previs a l'enquesta és el d'ERC, que n'havia devorat de mitjana 6,7. El segon era el de C's (6,3) i el tercer el d'Units Podem (6,1). Els menys llegits són els del PP i el PSOE, amb 3,3 llibres cadascun, la meitat que els republicans.
- El partit amb més votants que es defineixen de classe alta o mitjana-alta és CDC (37,5%). El segon, però, és En Comú Podem (32%), seguit d'ERC (30,2%).
- En ple debat sobre si una renda anual de 60.000 euros es pot considerar una renda alta, tal com defensa la CUP i rebutja CDC, el CIS apunta que pràcticament cap votant convergent reconeix cobrar per sobre d'aquesta quantitat. Només un 4,2% admet percebre entre 3.001 i 4.500 euros nets (entre 42.014 i 63.000 euros, en cas que hi hagi 14 pagues) i no n'hi ha cap que afirmi tenir una remuneració superior, si bé és cert que un 25% no accedeix a respondre quin és el seu salari.