07
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:11h
El 28 de novembre, la Universitat de Barcelona celebra eleccions al rectorat. I no serà per manca de candidats. S'esperaven cinc candidats però fins a set catedràtics s'han presentat en el que es preveuen unes eleccions molt incertes. Si cap d’ells obté la majoria absoluta –com es preveu-, caldrà una segona volta, a celebrar l’1 de desembre.
D’entre els set noms en disputa, n’hi ha quatre que ja fa mesos que preparen la seva opció. El psicòleg Joan Guàrdia és potser qui més temps fa que actua com a candidat. Va ser vicerector d’Estudiants i ara troba suport en sectors sobiranistes de la universitat.
Màrius Rubiralta, catedràtic de la Facultat de Farmàcia, és un altre nom de pes, molt vinculat a sectors socialistes des que el 2008 fos nomenat secretari d’Estat pel govern de Rodríguez Zapatero. En aquell moment, era el rector de la UB i la seva marxa és un fet que el persegueix. L’acompanya una imatge de tecnòcrata que inquieta els sectors més progressistes de la UB.
David Vallespín, catedràtic de Dret Processal, és vicerector d’Estructures i Governança de l’equip sortint i, per tant, ha estat el responsable de la reforma de l’estructura organitzativa de la UB. Té a favor que ja és membre del govern de la universitat, però alhora els sectors crítics amb el canvi d’estructures el veuen amb recança.
El matemàtic Joan Elias és un altre candidat. Ha estat vicerector i vol incidir en la necessitat que la UB recuperi una il·lusió col·lectiva que la crisi econòmica ha ferit greument.
El filòsof Norbert Bilbeny, exdegà de la Facultat de Filosofia, es presenta també amb la voluntat d’encarnar una opció progressista. Ja va ser candidat en el passat. Els altres dos aspirants, que han formalitzat la seva candidatura a darrera hora, són Rafael Franco, catedràtic al departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular, i Eduardo Mariño, catedràtic de Farmàcia Clínica.
Rellevarà Dídac Ramírez
Qui sigui elegit substituirà Dídac Ramírez, que el setembre passat va concloure el seu mandat. Ramírez ha conduït la UB en uns anys difícils i ha aconseguit millorar la situació econòmica de la universitat, defensant-la davant les retallades que ha patit. També va fer que la institució es posicionés a favor del dret a decidir i al costat de les institucions catalanes en l’actual situació política.
El sistema electoral és complex i es basa en el vot ponderat. El professorat doctor és el bloc dominant, amb un 51% del vot ponderat. La resta del professorat té un 9%, els estudiants tenen el 30% i el PAS, el personal d’administració i serveis, el 10%. Les eleccions mobilitzen, per tant, tota la comunitat universitària.
D’entre els set noms en disputa, n’hi ha quatre que ja fa mesos que preparen la seva opció. El psicòleg Joan Guàrdia és potser qui més temps fa que actua com a candidat. Va ser vicerector d’Estudiants i ara troba suport en sectors sobiranistes de la universitat.
Màrius Rubiralta, catedràtic de la Facultat de Farmàcia, és un altre nom de pes, molt vinculat a sectors socialistes des que el 2008 fos nomenat secretari d’Estat pel govern de Rodríguez Zapatero. En aquell moment, era el rector de la UB i la seva marxa és un fet que el persegueix. L’acompanya una imatge de tecnòcrata que inquieta els sectors més progressistes de la UB.
David Vallespín, catedràtic de Dret Processal, és vicerector d’Estructures i Governança de l’equip sortint i, per tant, ha estat el responsable de la reforma de l’estructura organitzativa de la UB. Té a favor que ja és membre del govern de la universitat, però alhora els sectors crítics amb el canvi d’estructures el veuen amb recança.
El matemàtic Joan Elias és un altre candidat. Ha estat vicerector i vol incidir en la necessitat que la UB recuperi una il·lusió col·lectiva que la crisi econòmica ha ferit greument.
El filòsof Norbert Bilbeny, exdegà de la Facultat de Filosofia, es presenta també amb la voluntat d’encarnar una opció progressista. Ja va ser candidat en el passat. Els altres dos aspirants, que han formalitzat la seva candidatura a darrera hora, són Rafael Franco, catedràtic al departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular, i Eduardo Mariño, catedràtic de Farmàcia Clínica.
Rellevarà Dídac Ramírez
Qui sigui elegit substituirà Dídac Ramírez, que el setembre passat va concloure el seu mandat. Ramírez ha conduït la UB en uns anys difícils i ha aconseguit millorar la situació econòmica de la universitat, defensant-la davant les retallades que ha patit. També va fer que la institució es posicionés a favor del dret a decidir i al costat de les institucions catalanes en l’actual situació política.
El sistema electoral és complex i es basa en el vot ponderat. El professorat doctor és el bloc dominant, amb un 51% del vot ponderat. La resta del professorat té un 9%, els estudiants tenen el 30% i el PAS, el personal d’administració i serveis, el 10%. Les eleccions mobilitzen, per tant, tota la comunitat universitària.