04
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
18:35h
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC han presentat aquest divendres l'informe Exclusió residencial en el món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016, en què alerten que, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en aquest període es va ordenar executar 9.876 desnonaments a la ciutat, el 81% dels quals per impagament del lloguer.
En roda de premsa, el portaveu de la PAH Carlos Macías ha criticat que entre 2013 i 2015 la mitjana del preu del lloguer a la capital catalana ha augmentat un 7,8%, segons dades de l'Institut Català del Sòl (Incasol), i ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que treballin conjuntament per "limitar els preus del lloguer i mobilitzar el parc d'habitatges buits de la ciutat", ha informat Europa Press.
Macías ha subratllat que cada dia entre vuit i deu famílies són desnonades a Barcelona, i ha lamentat que darrere d'aquestes xifres s'amaga l'impacte en la salut i en la infància: "Al 61,6% dels casos les famílies afectades tenen com a mínim un menor d'edat; al 12,7% hi ha una persona de més de 65 anys, i al 12,2% una persona amb dependència".
Tenen efectes sobre la salut
L'informe, que s'ha realitzat durant tres anys a través d'una base de dades integrada per tots aquells veïns que han acudit a la PAH de Barcelona entre els anys 2013 i 2016 –un total de 957 persones-, ha revelat que els desnonaments també tenen efectes sobre la salut: el 49,5% pateix ansietat; el 33% depressió, el 17,8% insomni i l'11% tensió familiar.
En aquest sentit, un dels redactors de les conclusions de l'informe, Eduard Sala, ha explicat que els districtes de Nou Barris i Sant Martí concentren el 55% de les hipoteques contractades a Barcelona, i conformen el 35% i el 20% respectivament, seguides pel districte de Sant Andreu, que registra el 10,7% de les hipoteques.
Sala ha afirmat que les hipoteques de les persones afectades que s'han analitzat pertanyen a entitats financeres que, o bé han estat rescatades amb diners públics, o que s'han beneficiat a través d'absorcions: "El 55% de les hipoteques contractades per persones que han acudit a la PAH de Barcelona corresponen a Catalunya Caixa (40%) i BBVA (15%), seguides per Bankia (8%), per Unió de Crèdits Immobiliaris (7%) i el Banc Sabadell (7%)".
Alhora, ha destacat que els motius d'impagament per part de les famílies acostumen a ser "multicausals", i ha expressat que entre les més comunes es troben: atur (68%); pujada de la quota hipotecària (43%); deutes (32,1%); separació i divorci (10%), i malalties (3,4%).
En relació amb la situació econòmica d'aquestes famílies, ha assegurat que el 10% no té cap ingrés, i que, d'aquestes, un 55,5% són famílies amb tres o més membres; el 7% ingressa entre 400 i 800 euros –el 58,8% són unitats familiars de tres o més membres-, i el 70% de les unitats familiars viu amb menys de 1.200 euros.
Mesures i solucions
Macías ha explicat que a l'informe es concreten algunes recomanacions per a l'Ajuntament, com evitar desnonaments per motius econòmics i promoure el lloguer social de pisos propietat de bancs, grans immobiliàries, fons d'inversió i grans forquilles, així com mantenir i ampliar el Servei d'Intermediació en la Pèrdua d'Habitatge i Ocupació (SIPHO).
La PAH també ha acusat directament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al seu president, Jesús María Barrientos, de no voler ajudar en l'atenció social als desnonats per impagaments d'hipoteques o lloguers, alertant amb antelació als serveis socials abans del desnonament. L'entitat també recrimina a la Generalitat i als ajuntaments que no apliquin les lleis sobre habitatge encara vigents i no suspeses per resoldre la manca d'habitatge públic o l'increment desorbitat dels preus del lloguer, ha informat l'ACN.
Un protocol que encara no s'ha canviat
Macías ha recordat que el protocol signat fa anys pel TSJC, la Generalitat i l'Ajuntament que preveia que els jutjats avisessin als serveis socials abans d'ordenar els desnonaments no s'ha complert, perquè els jutjats van al·legar que podia vulnerar la protecció de dades. Després del polèmic desnonament d'una dona i els seus tres fills per la intervenció dels Mossos d'Esquadra el setembre, cosa que va motivar un enfrontament entre l'Ajuntament i la Generalitat, encara no s'ha mogut fitxa tot i que llavors Colau va tornar a demanar la revisió del protocol.
Quan Colau va ser investida alcaldessa el juny del 2015 va reunir-se poc després amb l'aleshores president del TSJC, el progressista Miguel Ángel Gimeno, per abordar la situació. Des d'aleshores s'ha intentat reelaborar el protocol, però l'alcaldessa de Barcelona no s'ha pogut reunir amb el conservador Barrientos des que aquest va prendre possessió del càrrec a principis d'any suposadament per problemes d'agenda del president del TSJC.
En roda de premsa, el portaveu de la PAH Carlos Macías ha criticat que entre 2013 i 2015 la mitjana del preu del lloguer a la capital catalana ha augmentat un 7,8%, segons dades de l'Institut Català del Sòl (Incasol), i ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que treballin conjuntament per "limitar els preus del lloguer i mobilitzar el parc d'habitatges buits de la ciutat", ha informat Europa Press.
Macías ha subratllat que cada dia entre vuit i deu famílies són desnonades a Barcelona, i ha lamentat que darrere d'aquestes xifres s'amaga l'impacte en la salut i en la infància: "Al 61,6% dels casos les famílies afectades tenen com a mínim un menor d'edat; al 12,7% hi ha una persona de més de 65 anys, i al 12,2% una persona amb dependència".
Tenen efectes sobre la salut
L'informe, que s'ha realitzat durant tres anys a través d'una base de dades integrada per tots aquells veïns que han acudit a la PAH de Barcelona entre els anys 2013 i 2016 –un total de 957 persones-, ha revelat que els desnonaments també tenen efectes sobre la salut: el 49,5% pateix ansietat; el 33% depressió, el 17,8% insomni i l'11% tensió familiar.
En aquest sentit, un dels redactors de les conclusions de l'informe, Eduard Sala, ha explicat que els districtes de Nou Barris i Sant Martí concentren el 55% de les hipoteques contractades a Barcelona, i conformen el 35% i el 20% respectivament, seguides pel districte de Sant Andreu, que registra el 10,7% de les hipoteques.
Sala ha afirmat que les hipoteques de les persones afectades que s'han analitzat pertanyen a entitats financeres que, o bé han estat rescatades amb diners públics, o que s'han beneficiat a través d'absorcions: "El 55% de les hipoteques contractades per persones que han acudit a la PAH de Barcelona corresponen a Catalunya Caixa (40%) i BBVA (15%), seguides per Bankia (8%), per Unió de Crèdits Immobiliaris (7%) i el Banc Sabadell (7%)".
Alhora, ha destacat que els motius d'impagament per part de les famílies acostumen a ser "multicausals", i ha expressat que entre les més comunes es troben: atur (68%); pujada de la quota hipotecària (43%); deutes (32,1%); separació i divorci (10%), i malalties (3,4%).
En relació amb la situació econòmica d'aquestes famílies, ha assegurat que el 10% no té cap ingrés, i que, d'aquestes, un 55,5% són famílies amb tres o més membres; el 7% ingressa entre 400 i 800 euros –el 58,8% són unitats familiars de tres o més membres-, i el 70% de les unitats familiars viu amb menys de 1.200 euros.
Mesures i solucions
Macías ha explicat que a l'informe es concreten algunes recomanacions per a l'Ajuntament, com evitar desnonaments per motius econòmics i promoure el lloguer social de pisos propietat de bancs, grans immobiliàries, fons d'inversió i grans forquilles, així com mantenir i ampliar el Servei d'Intermediació en la Pèrdua d'Habitatge i Ocupació (SIPHO).
La PAH també ha acusat directament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al seu president, Jesús María Barrientos, de no voler ajudar en l'atenció social als desnonats per impagaments d'hipoteques o lloguers, alertant amb antelació als serveis socials abans del desnonament. L'entitat també recrimina a la Generalitat i als ajuntaments que no apliquin les lleis sobre habitatge encara vigents i no suspeses per resoldre la manca d'habitatge públic o l'increment desorbitat dels preus del lloguer, ha informat l'ACN.
Un protocol que encara no s'ha canviat
Macías ha recordat que el protocol signat fa anys pel TSJC, la Generalitat i l'Ajuntament que preveia que els jutjats avisessin als serveis socials abans d'ordenar els desnonaments no s'ha complert, perquè els jutjats van al·legar que podia vulnerar la protecció de dades. Després del polèmic desnonament d'una dona i els seus tres fills per la intervenció dels Mossos d'Esquadra el setembre, cosa que va motivar un enfrontament entre l'Ajuntament i la Generalitat, encara no s'ha mogut fitxa tot i que llavors Colau va tornar a demanar la revisió del protocol.
Quan Colau va ser investida alcaldessa el juny del 2015 va reunir-se poc després amb l'aleshores president del TSJC, el progressista Miguel Ángel Gimeno, per abordar la situació. Des d'aleshores s'ha intentat reelaborar el protocol, però l'alcaldessa de Barcelona no s'ha pogut reunir amb el conservador Barrientos des que aquest va prendre possessió del càrrec a principis d'any suposadament per problemes d'agenda del president del TSJC.
Informe de la PAH i l'Observatori DESC sobre els desnonaments a Barcelona