04
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
21:49h
El PSC ja no és aquell partit que l'any 1999 tenia 52 diputats al Parlament o que l'any 2008 en tenia 25 al Congrés. Ja no és aquell partit transversal situat al bell mig del catalanisme que era capaç d'acollir dirigents tan diferents com Montserrat Tura i Celestino Corbacho. És, de fet, un partit més petit que mai que no s'ha mogut quan els eixos del catalanisme s'han desplaçat cap al sobiranisme i que ha anat perdent llençols a cada bugada. La prova més evident són les xifres actuals: 16 diputats al Parlament i set al Congrés. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet en l'arrencada del conclave que el partit una radiografia del partit sense pal·liatius. L'ha posat davant del mirall i ha desglossat les xifres que sovint els socialistes catalans han intentat ignorar. L'objectiu: prendre consciència del punt de partida per intentar sortir de la subalternitat.
Una primera dada és la bossa de militants, que s'ha anat aprimant en els darrers anys. Dels 23.000 que tenia el partit l'any 2011 es va passar a 19.500 el 2014, any en què el PSC va patir l'escissió del sector sobiranista. A l'actualitat, el partit en té 17.300. La fuita de militants és un símptoma de la pèrdua de musculatura institucional i territorial que ha patit el partit. Iceta ha recordat que a les darreres municipals, les del 2015, el partit va presentar 528 llistes, 205 menys que quatre anys abans. Això s'ha traduït en un total de 1.278 regidors quan l'any 2011 n'havien obtingut 2.100. Han retingut les alcaldes de Tarragona i Lleida, però s'han vist abocats a la geometria variable per participar en el màxim de governs possibles, com ara en el de Barcelona o el de Girona.
Una bossa estable de votants
Iceta també ha volgut fer una radiografia de la tresoreria interna del partit. De tenir un pressupost d'11,8 milions l'any 2012, el PSC ara té 7,5 milions a causa de la pèrdua de pes institucional. Tot això amb un deute actual d'11,7 milions que, un cop venuda la seu del carrer de Nicaragua, pretenen que es redueixi a poc més de la meitat. "No som el partit que érem però ens agradaria tornar-ho a ser", ha proclamat Iceta. Què lluny queden els resultats de més d'1,6 milions de votants a les generals del 2008 amb Carme Chacón com a candidata o els més d'un milió de vots a les catalanes que arrossegava Pasqual Maragall.
"Ens hem de mirar al mirall i veure la nostra força i la nostra feblesa", ha dit Iceta. En un context de resistència després de patir una escissió i de la renúncia sobtada de Pere Navarro, el PSC ha aconseguit mantenir una bossa estable de votants que oscil·la entre els 520.000 i els 560.000. Però el líder dels socialistes catalans ha recordat que el PSC no va néixer per ser "un partit del 12%" ni per "completar majories" sinó per ser una "força majoritària". Això passa, ha dit Iceta, per "no enganyar-se" ni "trobar arguments" per justificar resultats que no han estat favorables.
Les aspiracions de remuntada
"Malgrat les dificultats, hem aconseguit demostrar que hi ha PSC per estona, particularment a aquells que ja pensaven que el PSC estava condemnat a desaparèixer", ha assegurat el primer secretari en un congrés que aspira que sigui el de la remuntada. Demostrar que les solucions socialdemòcrates "són les que millor garanteixen la cohesió social" i impulsar un projecte que pivoti en els principis de la democràcia, el socialisme, el catalanisme, el federalisme i el municipalisme són el camí per reconnectar amb sectors de la població que, com els joves, no veuen en el PSC un instrument útil per transformar la realitat.
Amb aquests valors i amb l'aparició del nou partit dels "comuns" a l'horitzó, Iceta ha recordat a les seves files que han de seguir batallant contra la "polarització" del procés sobiranista caracteritzat per la manca de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya. Al seu judici, el PP està "enrocat en l'immobilisme" i el Govern "ha perdut quatre anys" en els quals només ha aconseguit "acumular" problemes judicials. El PSC pretén sortir sense més danys del procés erigint-se com el garant del "diàleg, la negociació i el pacte" i sense moure's, per tant, del posicionament que els ha apartat del focus central del catalanisme a l'espera que la tempesta sobiranista passi.
Una primera dada és la bossa de militants, que s'ha anat aprimant en els darrers anys. Dels 23.000 que tenia el partit l'any 2011 es va passar a 19.500 el 2014, any en què el PSC va patir l'escissió del sector sobiranista. A l'actualitat, el partit en té 17.300. La fuita de militants és un símptoma de la pèrdua de musculatura institucional i territorial que ha patit el partit. Iceta ha recordat que a les darreres municipals, les del 2015, el partit va presentar 528 llistes, 205 menys que quatre anys abans. Això s'ha traduït en un total de 1.278 regidors quan l'any 2011 n'havien obtingut 2.100. Han retingut les alcaldes de Tarragona i Lleida, però s'han vist abocats a la geometria variable per participar en el màxim de governs possibles, com ara en el de Barcelona o el de Girona.
Una bossa estable de votants
Iceta també ha volgut fer una radiografia de la tresoreria interna del partit. De tenir un pressupost d'11,8 milions l'any 2012, el PSC ara té 7,5 milions a causa de la pèrdua de pes institucional. Tot això amb un deute actual d'11,7 milions que, un cop venuda la seu del carrer de Nicaragua, pretenen que es redueixi a poc més de la meitat. "No som el partit que érem però ens agradaria tornar-ho a ser", ha proclamat Iceta. Què lluny queden els resultats de més d'1,6 milions de votants a les generals del 2008 amb Carme Chacón com a candidata o els més d'un milió de vots a les catalanes que arrossegava Pasqual Maragall.
"Ens hem de mirar al mirall i veure la nostra força i la nostra feblesa", ha dit Iceta. En un context de resistència després de patir una escissió i de la renúncia sobtada de Pere Navarro, el PSC ha aconseguit mantenir una bossa estable de votants que oscil·la entre els 520.000 i els 560.000. Però el líder dels socialistes catalans ha recordat que el PSC no va néixer per ser "un partit del 12%" ni per "completar majories" sinó per ser una "força majoritària". Això passa, ha dit Iceta, per "no enganyar-se" ni "trobar arguments" per justificar resultats que no han estat favorables.
Les aspiracions de remuntada
"Malgrat les dificultats, hem aconseguit demostrar que hi ha PSC per estona, particularment a aquells que ja pensaven que el PSC estava condemnat a desaparèixer", ha assegurat el primer secretari en un congrés que aspira que sigui el de la remuntada. Demostrar que les solucions socialdemòcrates "són les que millor garanteixen la cohesió social" i impulsar un projecte que pivoti en els principis de la democràcia, el socialisme, el catalanisme, el federalisme i el municipalisme són el camí per reconnectar amb sectors de la població que, com els joves, no veuen en el PSC un instrument útil per transformar la realitat.
Amb aquests valors i amb l'aparició del nou partit dels "comuns" a l'horitzó, Iceta ha recordat a les seves files que han de seguir batallant contra la "polarització" del procés sobiranista caracteritzat per la manca de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya. Al seu judici, el PP està "enrocat en l'immobilisme" i el Govern "ha perdut quatre anys" en els quals només ha aconseguit "acumular" problemes judicials. El PSC pretén sortir sense més danys del procés erigint-se com el garant del "diàleg, la negociació i el pacte" i sense moure's, per tant, del posicionament que els ha apartat del focus central del catalanisme a l'espera que la tempesta sobiranista passi.