Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Jordi Cuixart: «Als catalans ja no se'ns pot demanar que negociem una reforma del finançament»

El president d'Òmnium defensa en una entrevista a NacióDigital la culminació del procés per la via del referèndum: "No entendríem que [independentistes i "comuns"] no fossin capaços de posar-se d'acord" | Cuixart afirma que la unitat no està en perill: "Que poca gent dubti de la capacitat que té Catalunya per garantir els grans consensos de país"

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, 4 de novembre de 2016 a les 21:20 |
Jordi Cuixart, president d'Òmnium | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) presideix Òmnium Cultural i és avui una de les veus del sobiranisme civil. Apreciat tant per les forces independentistes com per les confluències d'esquerres, ha tingut un paper actiu per teixir ponts entre uns i altres. Cuixart demana que tots els actors es posin d'acord per fer viable el referèndum i considera que ja no té sentit encetar la negociació per una reforma del finançament, una proposta verbalitzada per Mariano Rajoy en el debat d'investidura. Òmnium posa en marxa aquest dissabte el primer gran acte de la campanya Lluites compartides, que Cuixart defensa aferrissadament com a iniciativa per generar autoestima en un moment capital del procés sobiranista.         

- El president de la Generalitat ho va deixar clar: "Referèndum o referèndum". Confien que la consulta, que difícilment serà pactada, reuneixi els requisits per culminar el procés?  


- Tenim plena confiança en la proposta de referèndum vinculant. I, per tant, estem convençuts que es farà tot allò que sigui possible perquè aquest referèndum compleixi tots els requisits.

- Vostè defensa que el sobiranisme ha d'acostumar-se a no posar tants adjectius a les paraules per sumar sensibilitats. En la qüestió del referèndum, ara s'evita el terme "unilateral". Hi ajuda?  

- Per mi, el terme vinculant ho vol dir tot. Quan es parla de referèndum no es parla de consulta, i quan es parla de vinculant no es parla de consultiu. Comencem a simplificar les coses, i això n'és una demostració més.

- Joan Josep Nuet demanava en una entrevista a NacióDigital que no es tractés més als comuns com a unionistes. Ha comès errors l'independentisme per atraure els "comuns"?


- Una de les forces del sobiranisme és que és transversal, intergeneracional i interclassista. El que estem vivint avui a Catalunya, amb tot allò que fa referència a la gent que està d'acord amb la República catalana com a subjecte polític, és únic en tota la història del país. Si s'ha sigut maldestre en algun sentit, ha sigut potser des de determinades tribunes, però amb escassa repercussió o capacitat d'influència. Aquí ningú ha renegat del concepte de República catalana. El conjunt del sobiranisme té un denominador comú, i és la República catalana. Per tant, aquest nexe d'unió és molt sòlid, i no l'havíem tingut en d'altres etapes d'aquest país. No fa falta adjectivar gaire més. Primer has de ser independent, després decideixes el destí d'aquest nou subjecte polític.
 

Jordi Cuixart. Foto: Adrià Costa

 

- Vostè ha tingut un paper actiu per apropar independentistes i "comuns". Poden encaixar les posicions d'uns i altres d'aquí al setembre del 2017 si són dos projectes que aspiren a ser hegemònics a Catalunya?

- Aquest país té dues capacitats. Una és amortitzar els èxits col·lectius a una velocitat trepidant. I la segona, generar aquests grans consensos de país. I el tema del referèndum genera un gran consens, més enllà de l'independentisme estricte, la CUP i Junts pel Sí. Aquests actors i tot l'entorn de les confluències d'esquerres han dit d'una manera molt clara que comparteixen la defensa d'un referèndum, que Catalunya ha de dirimir aquest contenciós polític per la via d'un referèndum. No entendríem que no fossin capaços de posar-se d'acord en aquest gran consens de país. Uns i altres: la majoria independentista del Parlament amb la formació política que, no ho oblidem, ha guanyat les dues últimes eleccions espanyoles a Catalunya.  

- El sobiranisme ha organitzat una manifestació per denunciar la judicialització del procés. Però ara no hi ha una estratègia unitària clara de com afrontar la resposta al front judicial, més enllà del rebuig que genera la manera de procedir del govern espanyol. Quina és la posició d'Òmnium?

- Totes les estratègies són legítimes. Però, per nosaltres, el que està clar és que el denominador comú és, per part de totes les formacions polítiques de l'entorn sobiranista, una defensa de les institucions pròpies del país. I això s'està mantenint d'una manera intacta. Però a Òmnium no li pertoca dir quina és l'estratègia més adient.

- Quina ha de ser la resposta, però, si la presidenta del Parlament és apartada de les seves funcions?

- Obediència a la legitimitat de les institucions pròpies de Catalunya. Ho hem dit de totes les maneres possibles. A nosaltres ens representa el Parlament de Catalunya, i té un mandat democràtic de dur endavant del procés de reconnexió amb la legalitat catalana. Fem aquesta crida a la serenor, però també a l'obediència de les institucions pròpies del país.     

- I tampoc li pertoca a Òmnium dir si la gestió de la comissió d'estudi del procés constituent va ser encertada o desencertada?

- Segur que no. El que tenim clar és que on rau la sobirania del poble de Catalunya és al Parlament. I allò que decideixi el Parlament no ho esmenaríem mai. A nosaltres ens pertoca treballar al carrer i no fer de partits polítics, ni de Parlament a l'ombra. 
 

Jordi Cuixart, en un moment de la conversa. Foto: Adrià Costa


- El Govern i els partits independentistes han de negociar amb el govern espanyol una reforma del finançament o aquesta és una pantalla superada?

- És una pantalla superada. Als catalans, que són madurs, coherents i actuen sempre des de la serenor, ja no se'ns pot demanar que ens posem a negociar una reforma del finançament, que està caducat i que ja fa dos anys que hauríem d'haver negociat, després d'una retallada de l'Estatut i de tants cops de porta a cedir el dret per poder convocar el referèndum. El president del govern espanyol no té cap legitimitat per demanar als catalans que ens posem a negociar un nou sistema de finançament d'acord amb la resta de comunitats autònomes. Ens sembla una animalada.

- I Rajoy pot aconseguir crear esquerdes en el bloc que defensa el referèndum? Hi pot haver veus que creguin convenient escoltar aquest oferiment?

- Em sembla que el front sobiranista és molt sòlid en aquest sentit. I tenim la certesa que, en el moment en què es troba el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, aquesta qüestió només es pot solucionar donant la veu al poble. Aquesta és una posició molt majoritària. El partit polític que ara proposés als seus electors tornar a un estadi de negociació autonòmica tindria uns resultats molt dolents a les eleccions. Els partits tenen clar que el mínim comú denominador és la defensa del referèndum.

- No s'ha de patir, per tant, per la unitat?

- No seríem sincers si diguéssim que no patim. Patim pel dia a dia dels nostres conciutadans. No oblidem que la independència és un instrument per solucionar els problemes reals de la ciutadania. I, per tant, esclar que patim. Patim pel risc de manca d'inversions i els seus efectes en la competitivitat de les nostres empreses, pel risc de fractura social si fallen les inversions en programes d'inversió social o pels atacs al model d'escola catalana. Sí que patim, però també tenim clar, perquè la història així ho avala, que aquest és un país de lluites compartides, que és el nom de la campanya que hem desplegat a Òmnium, i també un país que abraça el consens i el sap dur fins a les últimes conseqüències. Tenim plena confiança en el poble de Catalunya, perquè ho ha demostrat. Que poca gent dubti de la capacitat que té Catalunya per garantir aquests grans consensos de país. Trobaríem deshonest que dubtéssim dels nostres polítics. 

- Sense pressupostos no hi haurà referèndum, ha expressat Puigdemont per avisar la CUP. Ha de cedir algú en el debat dels pressupostos?

- La nostra crida és a la serenor, però també al sentit d'Estat, per totes les parts. On som avui és en el qüestionament constant de la democràcia a Catalunya per part de les institucions de l'estat espanyol. Si volem preservar la democràcia a Catalunya només es pot fer amb una República catalana, perquè l'estat espanyol ha demostrat que està decidit a no permetre'ns expressar-nos. I si, per aconseguir-ho, ha de vulnerar les llibertats bàsiques, ho farà. El que diem és que República catalana és igual a democràcia. Quan està en perill la democràcia, cal unitat i sentit d'estat.

- Aquest discurs elevant la mirada, per damunt dels problemes quotidians, hi és. Però els partits han de gestionar també el mentrestant i han de prendre decisions amb càrrega ideològica, com la confecció dels pressupostos. Quin paper jugarà Òmnium?

- La missió de la nostra entitat és intentar ser l'espai amable, el punt de trobada i generar complicitats. Per tant, posem l'entitat al servei de tot allò que sigui treballar per fer possible l'entesa. Perquè al final ho devem a la situació que està vivint el país. Sembla que ens n'haguem oblidat. Sí que pot haver-hi una certa recuperació econòmica, però l'ascensor social en aquest país no s'ha tornat a engegar. Jo sóc empresari, i és cert que les empreses van remuntant. Però continuem tenint 1,8 milions de persones amb risc d'exclusió social a Catalunya, i hi ha 300.000 persones víctimes de la pobresa energètica i un TC que contínuament tomba allò que aprova el Parlament. És evident que això s'ha de solucionar. 

- És possible aparcar la ideologia en la confecció d'uns pressupostos?

- Fer-los sense ideologia de classe, voleu dir? Però no sense ideologia nacional. A risc de poder semblar una mica naïf o vehement, des d'Òmnium no entendríem que en el moment en el qual ens trobem, els partits no es posessin d'acord. Aquí hi ha dipositada l'esperança de moltíssims catalans, i no la podem defraudar. Fem una crida a sentir-nos orgullosos dels nostres representants polítics, perquè s'estan partint la cara en l'arena política en defensa de les institucions del país i de la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Serem exigents amb ells, però cap tipus de retrets als nostres representants. Això sí, s'han de posar d'acord.
 

El president d'Òmnium, a la seu de l'entitat. Foto: Adrià Costa


- Quin és l'objectiu que persegueix la campanya d'Òmnium, basada en les lluites compartides de la societat catalana?

- És una campanya molt sincera. Lluites compartides és aquesta voluntat de reconeixement mutu, a partir de lluites diverses que han marcat els darrers 60 anys del país. Necessitem generar el màxim d'autoestima possible i ampliar el nostre imaginari col·lectiu. I amb això volem dir que la majoria social de Catalunya se senti representada amb tots aquells trets identitaris que ens configuren com a societat. Perquè el mèrit és col·lectiu i, s'hi ho posem en valor, tindrem una societat molt és cohesionada i amb més sentiment de pertinença. Un sentiment de pertinença que interpel·la molt poc els orígens de la gent i convida a compartir. Estem en un període de preindependència i hem de generar aquesta autoestima. Aquest és l'objectiu principal de la campanya.

- Però aquestes lluites que recull la campanya tenen un nexe, que és que la majoria d'elles les ha protagonitzades l'esquerra política. I això pot alimentar un cert discurs que el procés està girant cap a l'esquerra.

- Em semblaria molt injust dir que el Congrés de Cultura Catalana va ser liderat per les esquerres; o que les esquerres van protagonitzar l'acte de l'IESE de l'any 2007, on les patronals, els sindicats i el món econòmic va mostrar una posició unitària reivindicant infraestructures per a Catalunya per no perdre competitivitat. I el mateix es podria dir de les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq. Seria també injust dir que entre les víctimes de la crisi hipotecària només hi hagut gent de determinats partits. Ens hem de començar a plantejar que aquest és un país que s'ha forjat amb contradiccions. Amb tantes contradiccions com que el president d'Òmnium està orgullós de ser empresari, però també de ser el fill d'un treballador i una treballadora, vinguda de Múrcia i castellanoparlant. A mi ningú m'ha dit que renunciï a res per poder ser el president d'una entitat que fa 55 anys va ser fundada per cinc burgesos que no tenien cap necessitat de complicar-se la vida. I se la van complicar, i molt. Això no va de dretes i esquerres, va de la voluntat de tot un poble.

- Francesc Marc Álvaro, que va ser membre de la junta d'Òmnium, va fer una piulada en què qüestionava la campanya. Què en pensa?

- És una persona que s'estima molt l'entitat i el país. Sincerament, no n'era coneixedor. Potser és el fervor de les xarxes. No vull generar cap tipus de polèmica. En Francesc Marc Álvaro i tothom coneix de sobres l'entitat i el seu paper. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. No és Òmnium qui ha de fer més demostracions de catalanitat.   

- L'Ajuntament de Barcelona es va equivocar tal com va plantejar l'exposició del Born, amb les polèmiques estàtues franquistes?

- Sóc un ferm defensor que la cultura catalana també ha de fer un exercici de transgressió, que ha d'obrir portes i finestres. Possiblement, l'estàtua de Franco no podia tenir un final diferent. La participació de la ciutadania, de manera esporàdica, va donar la fi que havia de tenir l'exhibició de les estàtues. Tots plegats hem de fer un exercici de maduresa i saber posar les coses al lloc que pertoca. I tots cometem errors. El que estem fent com a país és molt potent. Quan ens llevem, ens hauríem d'estar dient tot el que estem fent bé, tot i tenir un Estat a la contra.
 

Jordi Cuixart. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació