procés català

El cas Venturós i l'actuació dels Mossos: cinc claus per entendre la polèmica entre la CUP i el Govern

La detenció de l'alcaldessa de Berga tensa la relació entre les forces que integren l'executiu i l'esquerra anticapitalista | El conseller d'Interior, Jordi Jané, demana que "no es focalitzi" el debat en el paper de la policia catalana, i els sindicats també exigeixen alliberar els agents de la pressió de decidir | L'independentisme no té una estratègia unitària per respondre als embats judicials contra el procés

Agents dels Mossos d'Esquadra davant dels jutjats de Berga aquest divendres | Adrià Costa
per Isaac Meler, 5 de novembre de 2016 a les 10:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, aquest divendres al matí ha tornat a posar en el punt de mira el departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra, el cos policial que va dur a terme l'operació al seu domicili. Els agents van conduir Venturós davant del jutjat d'instrucció número 1 de la capital del Berguedà, on l'alcaldessa va haver de declarar, aquest cop sí. Finalment, el jutge la va deixar en llibertat provisional, però va advertir-la amb la presó si torna a desobeir una citació judicial.

La reacció del sobiranisme va ser ahir immediata. Va donar suport en bloc a l'alcaldessa i va manifestar l'enèsim rebuig a la "judicialització" de la política. Però la CUP va anar més enllà, i va reclamar al Govern que decideixi "si està amb la justícia espanyola o està amb defensar els càrrecs electes independentistes" quan es produeixin futures "detencions" i "acusacions". Les paraules van irritar l'executiu català, molest pels atacs dels anticapitalistes al paper dels Mossos d'Esquadra.  


El conseller d'Interior, Jordi Jané, va ser l'encarregat de defensar l'actuació dels Mossos. Va subratllar que l'ordre judicial "no ha passat pel Govern" i va equiparar les crítiques als agents del cos policial català amb "matar al missatger". "A vegades no ens centrem en qui fa l'encàrrec, per què es fa i cap a on es dirigeix", va afegir. En aquesta línia, va sol·licitar que "no es focalitzi" el debat en el paper dels agents, una lectura compartida pels sindicats policials. Aquestes són les claus per explicar el cas Venturós:

1. Per què han detingut l'alcaldessa de Berga?


El jutjat d'instrucció número 1 de Berga va emetre dijous una interlocutòria en què ordenava la detenció de Venturós en virtut de l'article 487. Aquest precepte estableix que si una persona citada a declarar "no compareix ni justifica una causa legítima que li ho impedeixi, l'ordre de compareixença pot esdevenir una ordre de detenció". En aquest cas, l'alcaldessa de Berga va decidir no presentar-se davant del jutge dues vegades: primer el 5 d'abril i, després, el 17 d'octubre.

El jutge l'investiga per dos suposats delictes electorals arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana. La Junta Electoral Central va enviar diversos requeriments a l'alcaldessa perquè retirés l'estelada del balcó de l'ajuntament en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i en les eleccions generals del 20 de desembre. Ella, però, es va negar a retirar l'emblema independentista. Com va declarar divendres davant del jutge, l'estelada estava penjada en compliment d'un acord del Ple municipal del dia 6 de desembre del 2012 que aprovava una moció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Berga. D'aquesta manera el consistori berguedà s'adheria a la campanya "Penja-la i no la despengis fins a la independència".


2. Què implica per als Mossos desobeir una ordre judicial?

Els sindicats de Mossos d'Esquadra es mostren reticents a desacatar ordres dels jutges. "En aquest cas diem el que vam dir a Ada Colau quan ens posava en el punt de mira pels desnonaments: ens posen de dolents de la pel·lícula, però nosaltres només obeïm ordres de superiors jeràrquics", assenyala el portaveu de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), Josep Miquel Milagros.

Més dur es va mostrar el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME), que en el seu compte de Twitter van declarar que "els de sempre" estan "culpant de tot a Mossos". "Tan 'cansins' que no mereixen ni resposta. Manipuladors professionals", van lamentar. "Estem subjectes a un règim disciplinari bastant dur i desobeir un comandament superior pot suposar una sanció de 15 dies a un any sense sou i feina", recorda Milagros. I afegeix: "Si em deixen sense sou, no podré subsistir ni mantenir la família". Per això, reclama que no es posin els agents "entre l'espasa i la paret". "La desobediència ha de ser a nivell polític, no policial", afegeix. I destaca que a cap agent li agrada anar a fer "una detenció d'una alcaldessa independentista", però que els policies, que també podrien enfrontar-se a un delicte si desacatessin ordres de superiors, no tenen "cap altra opció".

3. Pot fer alguna cosa la conselleria d'Interior?

Des del departament asseguren que no poden intervenir enfront d'una ordre judicial. De fet, assenyalen que Interior "ni se n'assabenta" d'aquest tipus d'interlocutòries, i que quan els Mossos fan de policia judicial les directrius van directes a la comissaria pertinent. En aquest cas, el jutge va enviar l'ordre als Mossos, però també podria haver escollit entre la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil. Fonts governamentals consultades temen que els jutges agafin "el gust" a fer servir els Mossos com a policia judicial, a la vegada que adverteixen que la llei de seguretat nacional permet intervenir el cos de policia de Catalunya.

Per contra, el diputat de la CUP Benet Salellas creu que és evident que casos amb aquesta càrrega política estan en coneixement de la conselleria. Per això, Salellas defensa que el Govern s'hauria d'esforçar a buscar fórmules per fer front als embats judicials com, per exemple, que els Mossos deixessin les seva competència de policia judicial davant de certs tribunals, com l'Audiència Nacional espanyola, que investiga el regidor de Vic Joan Coma. "Amb voluntat política es poden trobar fórmules, però ens hem trobat amb un blindatge total", lamenta en declaracions a NacióDigital, a la vegada que remarca que des de la CUP "mai" han demanat la desobediència d'agents i funcionaris "concrets". "És una decisió dels comandaments i càrrecs polítics sobre si complir la legalitat espanyola sigui la que sigui o no", conclou el diputat de la CUP.  

Salellas també critica la forma com es va materialitzar la detenció de Venturós. "Quan el Govern entén que ha d'acomplir a una ordre d'un jutjat ho pot fer de moltes maneres, una d'elles en clau política: si es tracta d'un acte que es considera que ataca els electes, cal fer que es visibilitzi amb, per exemple, una detenció a l'ajuntament", assenyala. En aquest sentit, considera que s'ha de "buscar la fórmula el menys perjudicial possible en termes de dignitat". Per l'advocat de l'alcaldessa de Berga, aquest no ha estat el cas: "S'ha buscat un moment en el qual la persona estava sola. S'han buscat espais d'ombra en comptes d'espais de transparència i no s'ha intentat fer aflorar la natura política de la detenció".
  
Per contra, fonts del cos policial català asseguren que les detencions s'han de fer de manera que tinguin el menor impacte en la vida de les persones i que s'ha d'evitar que es produeixin davant de menors o en el lloc de treball.

4. Quina ha estat la reacció dels partits?

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va solidaritzar amb Venturós a Twitter i va defensar la seva "llibertat d'expressió". Des de Junts pel Sí, Jordi Turull, va donar ple suport a l'alcaldessa de Berga des de la mateixa ciutat, però va intentar rebatre les crítiques de la CUP cap a Interior afirmant que l'important és "qui dóna l'ordre de detenció" i no "l'agutzil i qui fa el trasllat". Des d'ERC, l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, va denunciar la "judicialització de la política" i va sentenciar: "Si toquen una alcaldessa ens toquen a tots". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va mostrar "tot el suport" a Venturós en una piulada a Twitter en què defensava "la llibertat d'expressió i la sobirania municipal". La diputada de Catalunya Sí Que es Pot i coordinadora d'ICV, Marta Ribas, va afirmar que "no és per la via judicial" ni per "la via policial" que es resoldrà "un problema que és polític" però va remarcar que els Mossos "fan la seva tasca". En una posició oposada es van situar PSC, Ciutadans i PP. La secretaria d'organització socialista, Assumpta Escarp, va considerar que la legalitat vigent i els requeriments judicials "s'han de complir", mentre que el líder de C's, Albert Rivera, va indicar que la detenció de l'alcaldessa de Berga és un tema "personal" sense "dimensió pública". Finalment, Xavier García Albiol, coordinador general del PP a Catalunya, va afirmar que la detenció és una mesura "reconfortant i higiènica per a la democràcia".

5. Canviarà l'estratègia de l'independentisme davant dels embats judicials?

Fins ara, la reacció del sobiranisme contra la "judicialització de la política" ha estat unànime. I el cas Venturós n'és l'últim exemple. Però els independentistes segueixen sense una estratègia conjunta que els permeti fer front de manera unitària als embats selectius dels tribunals per frenar el procés. Mentre que Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs van anar a declarar davant del jutge en el marc del judici al 9-N, Montse Venturós i Joan Coma s'han decantat per no fer-ho.

De fet, la resolució que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a principis d'octubre en el debat de política general contra la judicialització del procés no fa referència a actuacions conjuntes, sinó que es limita a mostrar el suport als electes perseguits, a denunciar la situació i a expressar el compromís del Parlament "de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l'estat espanyol pel fet d'haver expressat qualsevol opció política democràtica o d'haver-ne permès l'expressió". Les posicions segueixen dividides entre la bel·ligerància de la CUP i el tarannà més contemporitzador de Junts pel Sí. I no sembla que hagin de canviar de forma immediata. L'estat espanyol sí que està unit en la manera de combatre el procés: des dels tribunals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació