08
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:34h
La primera nit electoral que CiU celebrava fora de l'Hotel Majèstic en dècades va ser amarga per als nacionalistes. Tot i imposar-se per segona vegada consecutiva arreu de Catalunya en unes eleccions municipals, la federació –a la qual li quedaven tan sols unes setmanes de vida abans d'esberlar-se- no havia estat capaç de retenir l'alcaldia de Barcelona que Xavier Trias havia aconseguit l'any 2011.
La victòria d'Ada Colau obria en aquell moment dos debats dins del grup municipal de CiU: quin discurs fer com a oposició per tornar a governar i -encara més important- qui seria candidat el 2019. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), la nova denominació dels convergents, té previst celebrar primàries a finals de l'any vinent per decidir-lo, i de moment hi ha dos aspirants: Joaquim Forn, exprimer tinent d'alcalde i ara home fort del grup municipal, i Santi Vila, conseller de Cultura i exalcalde de Figueres.
Així ho assenyalen a NacióDigital diverses fonts nacionalistes consultades, que insisteixen que Trias es mantindrà formalment al capdavant del grup de CiU –es manté la denominació antiga, com en altres municipis, perquè encara hi ha una regidora d'Unió, Sònia Recasens, i un de Demòcrates, Gerard Ardanuy- almenys fins que hi hagi successor clar. "Fa la feina d'aixoplugar totes les sensibilitats", assenyala una font consultada. "És qui fa de paraigua", afegeix una altra veu coneixedora de la situació. La confecció de la llista a les eleccions del 2015 es va fer pensant en governar, no pas en tornar a l'oposició, i això ha afectat l'estratègia dels últims temps.
Opcions obertes
En plena campanya per presidir el consell nacional del PDECat, Vila va deixar anar en una entrevista al diari Ara que se sentia motivat per competir amb Colau per l'alcaldia de Barcelona. Aquest comentari va impactar amb força a tota l'estructura del partit, perquè va ser la primera vegada que el conseller de Cultura va fer públic aquest desig. Diversos dirigents del partit van assenyalar en aquell moment –i mantenen ara- que les declaracions el van perjudicar amb la pugna contra Mercè Conesa pel consell nacional. "Barcelona es va mobilitzar", resumien aquells dies fonts del partit per definir la derrota de Vila, que va guanyar a la resta de territoris catalans.
Vila, segons el seu entorn, assegura que només farà el pas "si li demanen Trias i Forn". Li fa certa il·lusió "presentar batalla ideològica" davant Ada Colau, i aquest és un dels arguments que esgrimeixen els seus partidaris per tal que es presenti. "Cal algú que no tingui por a presentar arguments i a defensar determinades posicions", assenyalen les fonts consultades. Una de les demandes que determinats sectors fan de cara a la nova etapa del PDECat és que es faci "més ideologia". Això anirà prenent cos quan es triïn, el 12 i el 13 de novembre, els responsables sectorials.
En el cas de Forn, segons el seu entorn, la seva intenció de presentar-se a les primàries segueix "ferma". L'exprimer tinent d'alcalde, que també va ser integrant del "pinyol" més proper a Artur Mas abans que aquest arribés a la Generalitat -el grup estava format per David Madí, Germà Gordó, Francesc Homs i Oriol Pujol-, ha saltat a primera fila durant els últims dies perquè ha obert converses amb l'oposició per explorar un govern alternatiu a Colau. Els partidaris de Forn destaquen el seu coneixement de la ciutat i de com funciona la maquinària municipal.
Calendari en marxa
El consell de federació de CDC -encara s'anomenava així- a Barcelona va decidir a l'abril que a finals del 2017 se celebraria aquesta votació. Serà una de les feines que tindrà la nova executiva del PDECat a la capital catalana, encapçalada per la regidora Mercè Homs. L'organigrama del partit ja està "escollit", i han començat la reflexió sobre com fer les primàries de cara a tenir el candidat el 2017.
Homs i el vicepresident del partit a la ciutat, Genís Boadella, estan culminant una roda de trobades amb totes les agrupacions de districte per copsar-ne l'opinió i planificar-les. Ella treballarà des del partit per triar "el millor candidat", i seguirà de regidora tot el mandat fins al 2019, però no concorrerà a les primàries per triar alcaldable.
I, de tot plegat, què en pensa Trias? Considera que no s'ha de córrer per tenir un candidat per Barcelona. "No hi ha cap pressa", han insistit a NacióDigital fonts de l'entorn més pròxim de l'exalcalde, i calculen que no tindran el candidat fins d'aquí a un any. Avisen del perill de triar-lo abans d'hora, quan encara queda més de mig mandat municipal per davant. També envien una advertència a Vila, i és que faltarà que la militància barcelonina l'accepti. Recorden, en aquest sentit, que Trias va estar vuit anys "picant pedra" fins a ser alcalde. "S'ho haurà de treballar", sosté el seu entorn.
La direcció executiva del PDECat, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí, ja ha fet saber a les cúpules territorials que cal treballar en dues direccions: aconseguir més militants i preparar les eleccions municipals del 2019. En el cas de Barcelona, la tria és especialment sensible perquè té moltes implicacions, tant dins com fora del partit. Les dues preguntes que caldrà respondre en els propers temps és què fer amb Unió -és molt poc probable que comparteixin grup, tenint en compte la situació concursal dels democristians- i amb Demòcrates, per ara dins del mateix grup.
La victòria d'Ada Colau obria en aquell moment dos debats dins del grup municipal de CiU: quin discurs fer com a oposició per tornar a governar i -encara més important- qui seria candidat el 2019. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), la nova denominació dels convergents, té previst celebrar primàries a finals de l'any vinent per decidir-lo, i de moment hi ha dos aspirants: Joaquim Forn, exprimer tinent d'alcalde i ara home fort del grup municipal, i Santi Vila, conseller de Cultura i exalcalde de Figueres.
Així ho assenyalen a NacióDigital diverses fonts nacionalistes consultades, que insisteixen que Trias es mantindrà formalment al capdavant del grup de CiU –es manté la denominació antiga, com en altres municipis, perquè encara hi ha una regidora d'Unió, Sònia Recasens, i un de Demòcrates, Gerard Ardanuy- almenys fins que hi hagi successor clar. "Fa la feina d'aixoplugar totes les sensibilitats", assenyala una font consultada. "És qui fa de paraigua", afegeix una altra veu coneixedora de la situació. La confecció de la llista a les eleccions del 2015 es va fer pensant en governar, no pas en tornar a l'oposició, i això ha afectat l'estratègia dels últims temps.
Opcions obertes
En plena campanya per presidir el consell nacional del PDECat, Vila va deixar anar en una entrevista al diari Ara que se sentia motivat per competir amb Colau per l'alcaldia de Barcelona. Aquest comentari va impactar amb força a tota l'estructura del partit, perquè va ser la primera vegada que el conseller de Cultura va fer públic aquest desig. Diversos dirigents del partit van assenyalar en aquell moment –i mantenen ara- que les declaracions el van perjudicar amb la pugna contra Mercè Conesa pel consell nacional. "Barcelona es va mobilitzar", resumien aquells dies fonts del partit per definir la derrota de Vila, que va guanyar a la resta de territoris catalans.
Vila, segons el seu entorn, assegura que només farà el pas "si li demanen Trias i Forn". Li fa certa il·lusió "presentar batalla ideològica" davant Ada Colau, i aquest és un dels arguments que esgrimeixen els seus partidaris per tal que es presenti. "Cal algú que no tingui por a presentar arguments i a defensar determinades posicions", assenyalen les fonts consultades. Una de les demandes que determinats sectors fan de cara a la nova etapa del PDECat és que es faci "més ideologia". Això anirà prenent cos quan es triïn, el 12 i el 13 de novembre, els responsables sectorials.
En el cas de Forn, segons el seu entorn, la seva intenció de presentar-se a les primàries segueix "ferma". L'exprimer tinent d'alcalde, que també va ser integrant del "pinyol" més proper a Artur Mas abans que aquest arribés a la Generalitat -el grup estava format per David Madí, Germà Gordó, Francesc Homs i Oriol Pujol-, ha saltat a primera fila durant els últims dies perquè ha obert converses amb l'oposició per explorar un govern alternatiu a Colau. Els partidaris de Forn destaquen el seu coneixement de la ciutat i de com funciona la maquinària municipal.
Calendari en marxa
El consell de federació de CDC -encara s'anomenava així- a Barcelona va decidir a l'abril que a finals del 2017 se celebraria aquesta votació. Serà una de les feines que tindrà la nova executiva del PDECat a la capital catalana, encapçalada per la regidora Mercè Homs. L'organigrama del partit ja està "escollit", i han començat la reflexió sobre com fer les primàries de cara a tenir el candidat el 2017.
Homs i el vicepresident del partit a la ciutat, Genís Boadella, estan culminant una roda de trobades amb totes les agrupacions de districte per copsar-ne l'opinió i planificar-les. Ella treballarà des del partit per triar "el millor candidat", i seguirà de regidora tot el mandat fins al 2019, però no concorrerà a les primàries per triar alcaldable.
I, de tot plegat, què en pensa Trias? Considera que no s'ha de córrer per tenir un candidat per Barcelona. "No hi ha cap pressa", han insistit a NacióDigital fonts de l'entorn més pròxim de l'exalcalde, i calculen que no tindran el candidat fins d'aquí a un any. Avisen del perill de triar-lo abans d'hora, quan encara queda més de mig mandat municipal per davant. També envien una advertència a Vila, i és que faltarà que la militància barcelonina l'accepti. Recorden, en aquest sentit, que Trias va estar vuit anys "picant pedra" fins a ser alcalde. "S'ho haurà de treballar", sosté el seu entorn.
La direcció executiva del PDECat, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí, ja ha fet saber a les cúpules territorials que cal treballar en dues direccions: aconseguir més militants i preparar les eleccions municipals del 2019. En el cas de Barcelona, la tria és especialment sensible perquè té moltes implicacions, tant dins com fora del partit. Les dues preguntes que caldrà respondre en els propers temps és què fer amb Unió -és molt poc probable que comparteixin grup, tenint en compte la situació concursal dels democristians- i amb Demòcrates, per ara dins del mateix grup.