03
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
04
de novembre
a les
7:23h
Falten només cinc dies per l’election day i Hillary Clinton i Donald Trump avancen cap al seu destí. La candidata demòcrata ho fa acompanyada de Bill Clinton, que avui fa 24 anys que va ser elegit pel càrrec que ella es jugarà dimarts vinent.
El 3 de novembre de 1992, Bill Clinton va ser elegit president dels Estats Units derrotant el president en exercici, el republicà George Bush. La irrupció d’un tercer candidat fort, l’independent conservador Ross Perot, va ser decisiva per arrabassar-li a Bush vots de la dreta.
Aquella nit, va tornar a sonar amb força Don’t stop, la cançó de Fleetwood Mac que va ser un èxit espectacular als EUA quan va aparèixer, el 1977, i que els Clinton van convertir en l’himne de la seva campanya. La lletra diu coses com “no t’aturis”, “no deixis de pensar en el demà”, “l’ahir ja no hi és”. Lletra dels anys setanta, amb aires optimistes, d’abans que els Estats Units entressin en l’era conservadora i nostàlgica de Reagan.
La vocalista Christine McVie va escriure Don’t stop després de la seva ruptura matrimonial amb John McVie, un altre integrant del grup. Però després del seu triomf, Bill Clinton va convèncer Fleetwood Mac de retrobar-se per cantar el tema en el seu acte d’inauguració el gener del 1993. Bill Clinton sempre ha estat una persona capaç de retrobades inimaginables.
Ella, més sòlida, ell, empàtic
Bill i Hillary es van conèixer el 1971 a la Universitat de Yale. Tots dos estudiaven Dret. Ell era un jove del sud, un demòcrata d’Arkansas, ella venia de Chicago i havia estat republicana. Es van entendre de seguida i dos anys després es van casar. Des d’aleshores van exercir una gran influència l’un sobre l’altre. Ell sempre ha admirat la intel·ligència i major solidesa d’ella. Hillary li ha reconegut a Bill una capacitat d’empatia que ella admet que no té tan desenvolupada, i que tant l’està fent patir en aquestes eleccions. Ambiciosos tots dos, amb vocació política, van formar la coalició més eficaç de la política nord-americana de les darreres dècades.
La primera victòria la van aconseguir molt aviat. El 1978, Bill Clinton va ser elegit, amb només 32 anys, governador d’Arkansas. Un demòcrata progressista del sud, que vol dir un demòcrata més aviat centrista dins del partit. Hillary, per la seva banda, no va ser una simple primera dama i ja es va abocar a un projecte de reforma del sistema de salut de l’Estat. Però Clinton va perdre la reelecció, segons alguns analistes perquè va commutar la vida d’un condemnat a mort. No va tornar a cometre un “error” així.
Quatre anys més tard, va recuperar el govern d’Arkansas. En plena campanya presidencial, el 1992, va denegar l’indult a dos condemnats al corredor de la mort. Un d’ells era un cas molt delicat ja que es tractava d’un pres negre amb discapacitat mental. Però els Clinton van decidir no cometre errors.
Entre la reforma sanitària i el cas Lewinsky
Després d’arribar a la Casa Blanca, Bill Clinton va encarregar a la seva dona que engegués un projecte de reforma sanitària que estengués la cobertura de la seguretat social. Aquella va ser una batalla molt dura que va acabar en derrota. La voluntat de Hillary va topar amb els lobbies de la sanitat i l’obstrucció del Congrés. Aquí, ella va aprendre en carn pròpia la complexitat de la política nord-americana. Curiosament, l’antiga afiliada al Partit Republicà va esdevenir la cara més activista i esquerrana de la parella, mentre que Bill sempre va conrear la imatge de demòcrata moderat i pragmàtic.
Els vuit anys de mandat de Bill Clinton van ser la glòria, però també van dur episodis duríssims. El primer escàndol va afectar la parella durant la campanya, quan es va publicar que l’aleshores governador havia tingut relacions amb una artista de cabaret, Gennifer Flowers. La serenor i rapidesa amb què van reaccionar els Clinton, admetent que havien tingut problemes matrimonials, i amb Bill reconeixent una relació, però esporàdica, amb Flowers, va salvar la seva candidatura. Després va esclatar l’anomenat cas Whitaker, una corporació econòmica on els Clinton van invertir i que va acabar com el rosari de l’aurora. El fiscal Kenneth Starr va anar a per ells, sense èxit. L’esclat del cas Lewinsky –una “relació inapropiada” del president amb una becària- va posar a prova de nou l’estabilitat del matrimoni. Hillary va haver d’interpretar el paper més ingrat. Al donar la cara pel seu marit i perdonar-lo, va salvar la presidència i va començar a construir el seu propi camí a la Casa Blanca.
Els homes de Bill
Bill Clinton ha estat el gran suport de Hillary en la seva carrera. Els contactes acumulats durant anys, l’accés a grans donants econòmics i l’experiència en campanyes electorals l’han convertit, ja que no en un marit modèlic, sí en un soci polític útil. Ho va ser en les primàries del 2008, quan va ser derrotada per la mínima per Barack Obama, i ho ha tornat a ser en aquesta campanya.
El paper de Bill Clinton en una administració de Hillary està per definir. Seria el “primer cavaller” de la història dels Estats Units. Però més enllà d’això, el que està clar és que l’empremta de l’expresident serà important. Només cal veure el pes que tenen antics col·laboradors de la presidència de Bill en l’equip electoral de la seva dona. El director de campanya és John Podesta, que va ser cap de gabinet a la Casa Blanca amb Clinton, i també assessor d’Obama. Com també hi és Leon Panetta, que va dirigir també el gabinet de Bill, i posteriorment ha estat director de la CIA i secretari de Defensa amb Obama. Madeleine Albright, exsecretària d’Estat amb Bill Clinton, assessora la candidatura de Hillary.
Dimarts vinent a la nit, sabrem si Bill i Hillary se’n tornen a sortir i fan historia altre cop, mentre el so de Don’t stop (“no deixis de pensar en el demà, no t’aturis”) fa callar els mals presagis.
El 3 de novembre de 1992, Bill Clinton va ser elegit president dels Estats Units derrotant el president en exercici, el republicà George Bush. La irrupció d’un tercer candidat fort, l’independent conservador Ross Perot, va ser decisiva per arrabassar-li a Bush vots de la dreta.
Aquella nit, va tornar a sonar amb força Don’t stop, la cançó de Fleetwood Mac que va ser un èxit espectacular als EUA quan va aparèixer, el 1977, i que els Clinton van convertir en l’himne de la seva campanya. La lletra diu coses com “no t’aturis”, “no deixis de pensar en el demà”, “l’ahir ja no hi és”. Lletra dels anys setanta, amb aires optimistes, d’abans que els Estats Units entressin en l’era conservadora i nostàlgica de Reagan.
La vocalista Christine McVie va escriure Don’t stop després de la seva ruptura matrimonial amb John McVie, un altre integrant del grup. Però després del seu triomf, Bill Clinton va convèncer Fleetwood Mac de retrobar-se per cantar el tema en el seu acte d’inauguració el gener del 1993. Bill Clinton sempre ha estat una persona capaç de retrobades inimaginables.
Ella, més sòlida, ell, empàtic
Bill i Hillary es van conèixer el 1971 a la Universitat de Yale. Tots dos estudiaven Dret. Ell era un jove del sud, un demòcrata d’Arkansas, ella venia de Chicago i havia estat republicana. Es van entendre de seguida i dos anys després es van casar. Des d’aleshores van exercir una gran influència l’un sobre l’altre. Ell sempre ha admirat la intel·ligència i major solidesa d’ella. Hillary li ha reconegut a Bill una capacitat d’empatia que ella admet que no té tan desenvolupada, i que tant l’està fent patir en aquestes eleccions. Ambiciosos tots dos, amb vocació política, van formar la coalició més eficaç de la política nord-americana de les darreres dècades.
La primera victòria la van aconseguir molt aviat. El 1978, Bill Clinton va ser elegit, amb només 32 anys, governador d’Arkansas. Un demòcrata progressista del sud, que vol dir un demòcrata més aviat centrista dins del partit. Hillary, per la seva banda, no va ser una simple primera dama i ja es va abocar a un projecte de reforma del sistema de salut de l’Estat. Però Clinton va perdre la reelecció, segons alguns analistes perquè va commutar la vida d’un condemnat a mort. No va tornar a cometre un “error” així.
Quatre anys més tard, va recuperar el govern d’Arkansas. En plena campanya presidencial, el 1992, va denegar l’indult a dos condemnats al corredor de la mort. Un d’ells era un cas molt delicat ja que es tractava d’un pres negre amb discapacitat mental. Però els Clinton van decidir no cometre errors.
Entre la reforma sanitària i el cas Lewinsky
Després d’arribar a la Casa Blanca, Bill Clinton va encarregar a la seva dona que engegués un projecte de reforma sanitària que estengués la cobertura de la seguretat social. Aquella va ser una batalla molt dura que va acabar en derrota. La voluntat de Hillary va topar amb els lobbies de la sanitat i l’obstrucció del Congrés. Aquí, ella va aprendre en carn pròpia la complexitat de la política nord-americana. Curiosament, l’antiga afiliada al Partit Republicà va esdevenir la cara més activista i esquerrana de la parella, mentre que Bill sempre va conrear la imatge de demòcrata moderat i pragmàtic.
Els vuit anys de mandat de Bill Clinton van ser la glòria, però també van dur episodis duríssims. El primer escàndol va afectar la parella durant la campanya, quan es va publicar que l’aleshores governador havia tingut relacions amb una artista de cabaret, Gennifer Flowers. La serenor i rapidesa amb què van reaccionar els Clinton, admetent que havien tingut problemes matrimonials, i amb Bill reconeixent una relació, però esporàdica, amb Flowers, va salvar la seva candidatura. Després va esclatar l’anomenat cas Whitaker, una corporació econòmica on els Clinton van invertir i que va acabar com el rosari de l’aurora. El fiscal Kenneth Starr va anar a per ells, sense èxit. L’esclat del cas Lewinsky –una “relació inapropiada” del president amb una becària- va posar a prova de nou l’estabilitat del matrimoni. Hillary va haver d’interpretar el paper més ingrat. Al donar la cara pel seu marit i perdonar-lo, va salvar la presidència i va començar a construir el seu propi camí a la Casa Blanca.
Els homes de Bill
Bill Clinton ha estat el gran suport de Hillary en la seva carrera. Els contactes acumulats durant anys, l’accés a grans donants econòmics i l’experiència en campanyes electorals l’han convertit, ja que no en un marit modèlic, sí en un soci polític útil. Ho va ser en les primàries del 2008, quan va ser derrotada per la mínima per Barack Obama, i ho ha tornat a ser en aquesta campanya.
El paper de Bill Clinton en una administració de Hillary està per definir. Seria el “primer cavaller” de la història dels Estats Units. Però més enllà d’això, el que està clar és que l’empremta de l’expresident serà important. Només cal veure el pes que tenen antics col·laboradors de la presidència de Bill en l’equip electoral de la seva dona. El director de campanya és John Podesta, que va ser cap de gabinet a la Casa Blanca amb Clinton, i també assessor d’Obama. Com també hi és Leon Panetta, que va dirigir també el gabinet de Bill, i posteriorment ha estat director de la CIA i secretari de Defensa amb Obama. Madeleine Albright, exsecretària d’Estat amb Bill Clinton, assessora la candidatura de Hillary.
Dimarts vinent a la nit, sabrem si Bill i Hillary se’n tornen a sortir i fan historia altre cop, mentre el so de Don’t stop (“no deixis de pensar en el demà, no t’aturis”) fa callar els mals presagis.