Fátima Báñez: el rostre discret de la reforma laboral

La dirigent andalusa, poc amiga del focus mediàtic, es consolida com una peça clau del govern i repeteix com a líder del ministeri d'Ocupació i Seguretat Social

La ministra Fátima Bañez, en una imatge d'arxiu
La ministra Fátima Bañez, en una imatge d'arxiu | Flickr PP
03 de novembre del 2016
Actualitzat el 04 de novembre a les 7:44h
L'any 2011 a Fátima Báñez (Huelva, 1967) la cartera de ministra d'Ocupació i Seguretat Social li va caure als braços per sorpresa. Acumulava 16 anys treballant pel PP, però ho feia entre bambolines, amb discreció i fugint del focus mediàtic. Catapultada per Javier Arenas i fitxada per Soraya Sáenz de Santamaría, Báñez -llicenciada en dret i empresarials- ha acabat sent una peça clau pel govern de Mariano Rajoy. Reuneix els requisits que s'ajusten al perfil del president: compleix amb la seva feina sense estridències i procurant fer el mínim soroll. Ella ha estat el rostre de la polèmica reforma laboral, una de les obres del govern del PP que Rajoy exhibeix amb orgull.

Báñez va fer els seus primers passos polítics a la seu del PP de Sevilla i dins del partit ha tingut a Javier Arenas i l'exalcaldessa de Cadis Teófila Martínez com dos dels seus grans valedors a nivell intern a partir de l'any 2000, quan va encapçalar la llista per Huelva i va trepitjar per primera vegada el Congrés. A partir d'aleshores es va fer càrrec de l'àrea econòmica del PP amb Álvaro Nadal i Cristóbal Montoro. En aquesta època, va travar amistat amb Santamaría i altres dirigents pròxims generacionalment com Alfonso Alonso, José Luis Ayllón o Álvaro Nadal, tots ells noms cridats a tenir un paper rellevant en la successió de Rajoy i l'actual cúpula del partit.

Báñez va ser diputada durant 11 anys i al Congrés ha estat vocal de la comissió d'Economia i Hisenda, portaveu de la comissió de pressupostos, vocal de la comissió d'Indústria, Turisme i Comerç i coordinadora de la presidència del PP d'Andalusia. En els seus quatre anys com a ministra s'ha donat a conèixer, especialment, per la polèmica reforma laboral, que va rebre el suport de la Comissió Europea, el Banc d'Espanya i l'OCDE, però no dels sindicats. De fet, aquesta reforma va motivar la primera vaga general que va haver d'afrontar el govern de Rajoy el 29 de març del 2012.

Amb tot, Báñez repeteix en el càrrec i ho fa, ara sí, sent centre del focus mediàtic en el qual mai ha reivindicat estar. A Rajoy li aporta seguretat i tranquil·litat i és una peça neutre a l'hora d'afrontar una batalla per la successió en la qual mai ha demanat ser-hi.
Arxivat a