Gertrudis, a vista d'ocell

Una bona part de l'actualitat musical del país no s'entendria sense la petjada de Gertrudis, ben visible en grups com Txarango, Oques grasses o La Pegatina, salvant totes les distàncies i mestratges. L'evidència és certa: una mena d'espurna comuna agermana aquests i d'altres grups, i la banda de La Garriga hi té alguna cosa a veure. Els components de Gertrudis, però, viuen amb naturalitat el fet de ser una baula important de la música catalana i, lluny de l'autocomplaença, l'any passat van trencar un silenci que durava cinc estius amb una gira per celebrar el quinzè aniversari. La rauxa del retorn culmina aquest 2016 amb el seu setè disc, Ara volo alt.
 
"Vam parar per la roda esgotadora de fer disc, gravar-lo, la promoció, fer directe, i tornar-hi", expliquen, rememorant l'asfíxia del cercle viciós del procés musical. Aleshores, Gertrudis havia fet prou discs com perquè tot es convertís en una rutina a nivell de calendari. "Per això vam parar, perquè volíem que el contingut reposés i perquè volíem poder tornar a rumiar les cançons". L'aturada va fer que estiguessin dos anys sense fer res. "Però vam tornar a tenir ganes de tocar, i amb qui ho podíem fer més directament era amb la banda", ras i curt. "La gira del quinzè aniversari va ser tota una incògnita –subratllen–. Teníem quinze bolos previstos, però en vam fer més de vint-i-cinc! La gent venia, cantava i ens preguntava quan trauríem un disc nou".
 
El disc, un procés natural
"Deixar reposar les coses funciona", afirmen, amb un somriure de complicitat. Aquesta mesura de contenció ha causat l'efecte desitjat, i el fruit n'és un disc rodó. "Fer el disc ha estat una cosa natural, gens premeditada. I l'energia que hem posat al disc ens recorda les sensacions del primer", subratllen amb total satisfacció. El públic, de moment, respon amb entusiasme a les noves cançons –"la gent ens diu que el disc li agrada"–, en un punt de màgia que fa que funcionin per si soles, sense saber massa bé per què. "Ens recorda a l'èxit que va tenir La samarreta. Hi ha cançons que tenen una cosa especial que tu notes de seguida".
 
Un feedback indispensable per moure l'energia que fa bategar el grup. "Necessitem contaminació, no introspecció. Contínuament necessitem composar i estar escoltant cançons, ja sigui en cd o a la ràdio", confessen. "És així: la música que fem convida al ball i no deixa de ser agafar d'aquí i d'allà. Això és el mestissatge!", mentre posen nom al quid de la qüestió. "Sempre hem volgut que la gent s'ho passi bé i això ens fa fugir de segons quines etiquetes. Nosaltres sabem d'on venim, i és del mateix lloc d'on sortien l'Orquestra Plateria o la Salseta del Poble-sec", admeten.
  
Per això aquest temps d'aturada ha anat tan bé al grup, perquè han pogut veure Gertrudis des de fora, "a vista d'ocell", diuen. Durant aquest temps han vist molts bolos i concerts que els han portat a una conclusió que la voracitat de les gires potser no els deixava veure: "el públic és qui ens dóna sentit com a grup". Ara volo alt els ha permès veure tots els anys que porten i com ha evolucionat el món dels directes. "Per exemple, ara hem vist que el que cal fer és un espectacle més complet, perquè els nous grups fan un show visual. Abans, potser hi havia més interrelació entre públic i escenari, i ara la gent s'ho passa més bé anant de bolo i interaccionant contínuament amb allò que fan els músics".
 
Campanya viral pel llançament d'"Ara volo alt"
 
El nou àlbum, que es pot descarregar de manera gratuïta al web de Gertrudis, llençava la cançó Aire com a primer single, reforçada amb una campanya viral a través de les xarxes amb rostres coneguts com Biel Duran, Elisabet Casanovas (Merlí), Alguer Miquel (Txarango), Jair Domínguez, Els Catarres o Natza Farré. "És la primera vegada que hem buscat inputs de molta gent, de noves generacions, de gent vinculada a mitjans de comunicació. Era una cançó que ens agradava com havia quedat, i la prova ha estat que ràdios com Rac105 o Flaixbac han apostat per ella. Si serveix perquè el missatge arribi, endavant", asseguren.
 
Gertrudis ha tornat i la intenció és quedar-se una bona temporada, convençuts d'un camí propi, singular i que entra en diàleg amb una tradició que a Catalunya té molta parròquia. "Ens faria molta il·lusió poder seguir tocant, no hem tornat per marxar. Estem plantejant un directe molt divertit i coreografiat, pràcticament frenètic". La celebració dels 15 anys va servir per tornar a esprémer la creativitat, en forma de nou disc, però també per començar una nova etapa. "Ara vivim el procés de manera molt fresca, com si fos un nou inici". Amb la maduresa de qui sap què fa, com ho fa i com ho vol presentar.