01
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
18:44h
Set dies de novembre. Són els que falten per a les eleccions nord-americanes. I seran intensos, potser com molt poques vegades en els anteriors processos electorals. Aquestes són algunes de les claus que indiquen l’estat de la carrera en vigílies del 8 de novembre.
Els mails continuen perseguint Clinton
Dues cartes del director de l’FBI, James Comey, una al Congrés i l’altra als seus subordinats, en què comunica que han aparegut nous correus de Hillary Clinton que han de ser revisats, ha donat munició a la campanya de Trump. El juliol, el director de l’FBI va assegurar que no hi havia base per una investigació criminal contra Clinton per l’ús de comptes privats quan era secretària d’Estat, tot i que sí que va assenyalar negligències. Els nous mails provenen d’una altra investigació, que afecta Anthony Weiner, marit d’una col·laboradora de Clinton, Huma Abedin, amb qui es va separar després que es descobrís que Weiner havia enviat missatges de contingut sexual a menors. Tot indica que Comey -que no ha fet cap acusació- ha volgut curar-se en salut i ser prudent, després que molts republicans l’acusessin de voler protegir Clinton. Ningú creu que aquest afer destrueixi Hillary o pugui, per ell mateix, capgirar l’elecció. Però en realitat no són els mails, és la gestió del tema que ha fet Clinton i les seves inexactituds, el que ha desgastat l’exsecretària d’Estat, que no ha pogut deixar enrere la imatge de política calculadora i amb pocs escrúpols, amb massa anys a Washington.
La victòria demòcrata sembla garantida, però Trump no abaixa el cap
Clinton manté des de fa setmanes un avantatge clar en les enquestes, però la distància va fluctuant cada dia i dificulta poder donar per tancada l’elecció. A més, alguns sondejos situen Clinton dins del marge d’error. Segons el mitjà Real Clear Politics, la candidata demòcrata estaria a poc més de quatre punts de Donald Trump (una mica més del 42% enfront el 47% de Hillary). No és molt, tenint en compte les característiques del candidat republicà… A més, en la majoria de sondejos, Clinton queda clarament per sota del 50%, el que assenyala que no acaba d’imposar-se i que els atacs continus de la campanya de Trump a la “mentidera” i “tramposa” Hillary han fet forat i potser han estat una de les poques coses que han resultat exitoses en els missatges de Trump.
Atenció al paper de Michelle Obama
L’aliança entre la candidata Clinton i el president Barack Obama ha funcionat, com ja hem anat assenyalant diverses vegades (era un dels grans interrogants de la campanya demòcrata). Era un factor determinant, sense el qual avui Hillary estaria contra les cordes. Això pot condicionar, i molt, l’Administració Clinton si es confirma la seva victòria. No només Obama ha estat molt actiu en la campanya, sinó que Michelle, la primera dama, s’ha llançat a fer mítings en diversos Estats, sembla que amb força èxit. La campanya ha mostrat en aquest sentit una potent agent electroal en la persona de Michelle Obama. Ja hi ha qui dóna per fet que la dona de l’actual president podria jugar algun paper polític en el futur. Una altra Hillary? En tot cas, una cosa està clara: una presidenta Clinton no es podrà desfer del llegat Obama, però tampoc de la influència política del president sortint, i de la seva dona.
Biden és un aliat per mobilitzar les bases del partit
Els darrers dies d’octubre, s’ha especulat amb el paper que podria tenir l’actual vicepresident Joe Biden en el govern de Hillary Clinton. És un altre senyal de les moltes hipoteques que ha hagut d’assumir la candidata demòcrata, que va començar la cursa molt segura que tindria davant seu un passeig militar, i ara veu que sense el suport de tots els seus adversaris interns (dins del Partit Demòcrata) estaria fora de joc. El vicepresident Biden, molt popular entre les bases del partit, acaronava llançar-se a la carrera a la Casa Blanca, però es va fer a un costat davant la força de Clinton. És un polític populista, ben connectat amb els sindicats, que ha intervingut en la campanya amb atacs duríssims contra Trump. El rumor de finals d’octubre que el situa com a possible secretari d’Estat no ha estat desmentit de forma categòrica. Seria tot una concessió per part de Clinton, ja que tots dos divergeixen, i molt, en política exterior. Hillary és una dura, més favorable a les intervencions militars a l’exterior. Biden sempre ha estat reticent a un excessiu intervencionisme. Un Biden a Estat moderaria bastant la política exterior de la Casa Blanca. A banda, Clinton ha de mostrar agraïment al seu antic rival de l'ala esquerra, Bernie Sanders.
Canvis en el mapa electoral?
Serà interessant de comprovar si aquestes eleccions forcen també modificacions en el mapa electoral, bastant estable des de les eleccions del 2000, que van dibuixar uns Estats Units molt dividits. Trump, malgrat tot, sembla haver mantingut la base d’estats que voten republicà quasi sempre. Amb algunes excepcions, que podrien ser sorprenents. Les enquestes mostren Arizona en joc, un fenomen que seria digne d’estudi. Arizona sol votar sempre republicà en unes eleccions presidencials, i alguns experts asseguren que ho tornarà a fer. Però Clinton té previst visitar l’Estat en aquest tram final i això delata opcions de triomf demòcrata.
Un altre Estat sempre republicà i que ara perilla per a Trump és Utah. Un conservador independent, Evan McMullin, que no té opcions enlloc, està molt fort a Utah i podria arribar a desbancar Trump. Es tractaria de sis vots electorals en el Col·legi que elegeix finalment el president. El formen 538 delegats i en calen 270 per guanyar. Li acabarà arrabassant la presidència a Trump un obscurs personatge com McMullin, que va ser membre de la CIA fa molts anys? Tot és possible en una campanya tan boja com aquesta.
Els mails continuen perseguint Clinton
Dues cartes del director de l’FBI, James Comey, una al Congrés i l’altra als seus subordinats, en què comunica que han aparegut nous correus de Hillary Clinton que han de ser revisats, ha donat munició a la campanya de Trump. El juliol, el director de l’FBI va assegurar que no hi havia base per una investigació criminal contra Clinton per l’ús de comptes privats quan era secretària d’Estat, tot i que sí que va assenyalar negligències. Els nous mails provenen d’una altra investigació, que afecta Anthony Weiner, marit d’una col·laboradora de Clinton, Huma Abedin, amb qui es va separar després que es descobrís que Weiner havia enviat missatges de contingut sexual a menors. Tot indica que Comey -que no ha fet cap acusació- ha volgut curar-se en salut i ser prudent, després que molts republicans l’acusessin de voler protegir Clinton. Ningú creu que aquest afer destrueixi Hillary o pugui, per ell mateix, capgirar l’elecció. Però en realitat no són els mails, és la gestió del tema que ha fet Clinton i les seves inexactituds, el que ha desgastat l’exsecretària d’Estat, que no ha pogut deixar enrere la imatge de política calculadora i amb pocs escrúpols, amb massa anys a Washington.
La victòria demòcrata sembla garantida, però Trump no abaixa el cap
Clinton manté des de fa setmanes un avantatge clar en les enquestes, però la distància va fluctuant cada dia i dificulta poder donar per tancada l’elecció. A més, alguns sondejos situen Clinton dins del marge d’error. Segons el mitjà Real Clear Politics, la candidata demòcrata estaria a poc més de quatre punts de Donald Trump (una mica més del 42% enfront el 47% de Hillary). No és molt, tenint en compte les característiques del candidat republicà… A més, en la majoria de sondejos, Clinton queda clarament per sota del 50%, el que assenyala que no acaba d’imposar-se i que els atacs continus de la campanya de Trump a la “mentidera” i “tramposa” Hillary han fet forat i potser han estat una de les poques coses que han resultat exitoses en els missatges de Trump.
Atenció al paper de Michelle Obama
L’aliança entre la candidata Clinton i el president Barack Obama ha funcionat, com ja hem anat assenyalant diverses vegades (era un dels grans interrogants de la campanya demòcrata). Era un factor determinant, sense el qual avui Hillary estaria contra les cordes. Això pot condicionar, i molt, l’Administració Clinton si es confirma la seva victòria. No només Obama ha estat molt actiu en la campanya, sinó que Michelle, la primera dama, s’ha llançat a fer mítings en diversos Estats, sembla que amb força èxit. La campanya ha mostrat en aquest sentit una potent agent electroal en la persona de Michelle Obama. Ja hi ha qui dóna per fet que la dona de l’actual president podria jugar algun paper polític en el futur. Una altra Hillary? En tot cas, una cosa està clara: una presidenta Clinton no es podrà desfer del llegat Obama, però tampoc de la influència política del president sortint, i de la seva dona.
Biden és un aliat per mobilitzar les bases del partit
Els darrers dies d’octubre, s’ha especulat amb el paper que podria tenir l’actual vicepresident Joe Biden en el govern de Hillary Clinton. És un altre senyal de les moltes hipoteques que ha hagut d’assumir la candidata demòcrata, que va començar la cursa molt segura que tindria davant seu un passeig militar, i ara veu que sense el suport de tots els seus adversaris interns (dins del Partit Demòcrata) estaria fora de joc. El vicepresident Biden, molt popular entre les bases del partit, acaronava llançar-se a la carrera a la Casa Blanca, però es va fer a un costat davant la força de Clinton. És un polític populista, ben connectat amb els sindicats, que ha intervingut en la campanya amb atacs duríssims contra Trump. El rumor de finals d’octubre que el situa com a possible secretari d’Estat no ha estat desmentit de forma categòrica. Seria tot una concessió per part de Clinton, ja que tots dos divergeixen, i molt, en política exterior. Hillary és una dura, més favorable a les intervencions militars a l’exterior. Biden sempre ha estat reticent a un excessiu intervencionisme. Un Biden a Estat moderaria bastant la política exterior de la Casa Blanca. A banda, Clinton ha de mostrar agraïment al seu antic rival de l'ala esquerra, Bernie Sanders.
Canvis en el mapa electoral?
Serà interessant de comprovar si aquestes eleccions forcen també modificacions en el mapa electoral, bastant estable des de les eleccions del 2000, que van dibuixar uns Estats Units molt dividits. Trump, malgrat tot, sembla haver mantingut la base d’estats que voten republicà quasi sempre. Amb algunes excepcions, que podrien ser sorprenents. Les enquestes mostren Arizona en joc, un fenomen que seria digne d’estudi. Arizona sol votar sempre republicà en unes eleccions presidencials, i alguns experts asseguren que ho tornarà a fer. Però Clinton té previst visitar l’Estat en aquest tram final i això delata opcions de triomf demòcrata.
Un altre Estat sempre republicà i que ara perilla per a Trump és Utah. Un conservador independent, Evan McMullin, que no té opcions enlloc, està molt fort a Utah i podria arribar a desbancar Trump. Es tractaria de sis vots electorals en el Col·legi que elegeix finalment el president. El formen 538 delegats i en calen 270 per guanyar. Li acabarà arrabassant la presidència a Trump un obscurs personatge com McMullin, que va ser membre de la CIA fa molts anys? Tot és possible en una campanya tan boja com aquesta.