entrevista

Joan Josep Nuet: «Demanem que no se'ns torni a tractar com a unionistes»

El líder d'EUiA defensa en una entrevista a NacióDigital el paper dels "comuns" en l'espai sobiranista | "Si el procés se'n va al voral, el país se'n va al voral", assegura Nuet per raonar el seu compromís tot i no definir quin vot defensarà en una consulta | Afirma que la gestió de la comissió d'estudi del procés constituent va ser "matussera"

per Sara González / Joan Serra Carné , Barcelona, 30 d'octubre de 2016 a les 10:13 |
Joan Josep Nuet, líder d'EUiA i diputat de Catalunya Sí que es Pot | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Josep Nuet (Reus, 1964) celebra que el referèndum torni a ser el centre del full de ruta sobiranista. Des del Parlament, el diputat de Catalunya Sí que es Pot reclama que es compti amb els "comuns" per enfortir el procés i que no se'ls englobi en el bloc unionista, però adverteix que el camí unilateral fixat per l'independentisme pot conduir al "fracàs". El líder d'EUiA, que aquest cap de setmana celebra la seva setena assemblea per validar la confluència amb el nou subjecte polític capitanejat per Ada Colau, argumenta que el projecte dels "comuns" aspira a ser hegemònic.  

- Deia en una entrevista abans del 27-S que "un bon independentista hauria de desitjar que Espanya també canviï". El PSOE ha decidit fer president Rajoy. Espanya té ganes de canviar?

- A Espanya estan canviant algunes coses. Fa un anys, això hauria passat de forma automàtica i ara es pot endur per endavant una part important del PSOE. Assistim a una crisi del sistema bipartidista, que està per quedar-se. La crisi del PSOE és part de la crisi del sistema del 78. El PSOE pagarà cara la decisió del comitè federal. El govern que sortirà no serà estable. No crec que hi hagi un govern per a quatre anys. Per tant, el canvi ja ha començat. Hauríem desitjat que el govern que es formarà fos de canvi, no ha estat possible pel PSOE, però això és impossible d'aturar. Més aviat que tard, el govern de canvi vindrà. I això permetrà un diàleg, una relació diferent, entre els diferents pobles d'Espanya.

- Amb l'aval del PSOE al PP, la legislatura que comença és una segona oportunitat per als qui defensen una tercera via en el debat territorial?

- Determinats partidaris de la tercera via que volen un canvi en la qüestió territorial són molts d'ells conservadors en el punt de vista social i democràtic. I nosaltres el que volem és un canvi radical de tot, en la manera de relacionar els pobles, però també en els paràmetres democràtics i socials. Determinades veus de la tercera via no estan massa tranquils, perquè pensaven que hi podrien haver alguns canvis per reencaixar Catalunya, però els canvis poden ser tan radicals que es poden endur per endavant moltes de les coses que ells voldrien conservar.  

- El full de ruta sobiranista és on sempre havien demanat: en la defensa del referèndum.

- El president Puigdemont, de forma intel·ligent, s'ha mogut. Ell i més gent de l'espai sobiranista són conscients que amb el suport del 47% dels vots es dirigien al fracàs. La resistència de l'Estat és suficientment forta perquè no pugui ser tombada amb un 47% dels vots. Al contrari, l'Estat podria frenar-ho. I això ha motivat un canvi d'estratègia, que passa per intentar fer confluir una majoria política i social més àmplia. Aquest ha estat sempre el nostre discurs. Al mateix temps, també dèiem que aquesta majoria fa que el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP estigui esgotat. Se n'ha de fer un altre, i hi ha de tenir un paper protagonista el nou subjecte polític que surti de l'espai dels "comuns".

Joan Josep Nuet Foto: Adrià Costa
 

- Si Catalunya topa amb un altre no del govern espanyol, defensaran la convocatòria del referèndum vinculant el 2017?
- La bandera que tenim és la del referèndum i estem intentant no posar-hi adjectius, perquè això ens facilita teixir un acord molt ampli. Si comencem a adjectivitzar el referèndum, uns i altres ens fem més petits. El referèndum ha de tenir validesa, reconeixement internacional i unes plenes garanties democràtiques. En això estem coincidint i hi dediquem la nostra energia. El que no volem és un referèndum que no tingui aquestes condicions, perquè no ens serveix. Seria repetir igual o pitjor l'experiència del 9-N, que va ser una fita democràtica positiva, però que no és suficient per donar resposta al poble de Catalunya. Si el referèndum no té validesa, reconeixement internacional i unes plenes garanties democràtiques, no serveix. Treballem per fer-ho possible.

- I quina posició defensaran si aquest referèndum es convoca?
- Si es fa en aquestes condicions que demanem, ja existirà un reconeixement que som un subjecte amb capacitat de decidir, que exerceix la seva sobirania. Això seria molt important. El referèndum no és només una batalla, és molt més que una batalla. Perquè significa que, com a poble, després de 300 anys, decidim què és el que volem ser. La nostra posició dependrà de la pregunta i de les circumstàncies del moment. Encara és aviat per poder-ho dir. I, si ara discutíssim massa què votarem, deixaríem d'emprar tota l'energia per aconseguir el referèndum, que necessita acords molt transversals.

- Però el referèndum ha de ser amb resposta binària?
- Sí, continuem amb la mateixa idea. Però també és cert que es poden produir determinades circumstàncies, quan es formuli la pregunta, que ara no tenim capacitat d'avançar. Si guanyem a l'Estat la batalla de l referèndum, l'Estat ja haurà fet un canvi substancial, perquè haurà reconegut per primera vegada que una de les seves parts és lliure per decidir. 

 

- Es pot restituir el trencament evidenciat en la comissió d'estudi del procés constituent? 
- Sí. Allò va ser un error profund que va cometre el tàndem Junts pel Sí-CUP. No van comprendre que, quan tocava construir una majoria àmplia, cometien l'error tàctic de dividir la majoria parlamentària favorable a un procés constituent. L'acord que havíem fet era per bastir aquesta majoria parlamentària. La gestió va ser matussera. En la meitat de les conclusions estàvem d'acord els tres grups i, en l'altra meitat, no. S'hauria d'haver expressat mig acord. La fotografia que hauríem aportat és que teníem la meitat del camí fet. A més a més, en aquell moment teníem una altra batalla, que el Tribunal Constitucional no ens deixava aprovar les conclusions de la comissió. En lloc de veure la potencialitat d'aquella fotografia, es va portar la situació a l'extrem. I això ens va dividir. Hem estat parlant darrerament amb Òmnium, l'ANC i Reinicia, i totes aquestes entitats ens han reconegut que aquell desacord va ser una cagada. Estem tranquils, perquè la societat civil que ens observava, va veure els errors. Del que es tracta ara és de recosir el camí. Amb la societat civil hi ha un acord, que el procés constituent ha de ser de tots. Nosaltres tenim un full de ruta que no és el de Junts pel Sí i la CUP, però els dos fulls de ruta tenen una part que és compartit. Hem de transitar el camí en el qual estem d'acord, i fer pinya. 

- L’independentisme parla de seduir els "comuns" per eixamplar la base del procés. Però si aspiren a ser hegemònics, no competiran més que faran d’aliats?
 

Joan Josep Nuet Foto: Adrià Costa

- Dins de Junts pel Sí també hi ha una lluita per l'hegemonia. I entre Junts pel Sí i la CUP, també. I tothom veu que això pot ser complementari. Amb nosaltres passa exactament el mateix. I no aspirem a afegir-nos al full de ruta de Junts pel Sí i la CUP, aspirem que Junts pel Sí la CUP s'afegeixin al nostre full de ruta. Pensem que aquest full de ruta està en millor condicions per ser guanyador. Ja es veurà que l'única forma que el procés reviscoli, tingui noves energies i sigui guanyador és que el nostre full de ruta que tingui un paper protagonista. De moment, el president Puigdemont ja ha dit que amb el 47% dels vots no pot continuar fent camí. Si el procés se'n va al voral, el país se'n va al voral. El fracàs de l'independentisme seria un fracàs de la democràcia i un fracàs per a Catalunya. Però, alhora, no li podem donar la raó a Junts pel Sí, perquè també ens porta al fracàs. Hem d'aparèixer per reinterpretar el procés des de la mirada de la Catalunya popular, que fins ara n'ha quedat al marge. I en la mesura que tingui protagonisme, el procés ja serà una altra cosa. Aquesta Catalunya l'hem de fer participar, s'ha de sentir interpel·lada. I ho aconseguirem si li preguntem pel que vol. 

- Les cinc manifestacions multitudinàries de la Diada no van reunir la Catalunya propular?
- Hi ha una altra Catalunya a la qual el procés no interpel·la. Hem de fer que la Catalunya popular tingui protagonisme en el procés i, en la mesura que el tingui, el procés serà un altre. Aquesta mixtura és la Catalunya real. El procés ha de fer vibrar aquell veí que viu a Berga i aquell que viu a Bellvitge. I que quan vinguin eleccions aquell veí de Bellvitge no se'n vagi a votar Ciutadans perquè creu que es trenca tot i que Ciutadans ho salvarà. 

- Han denunciat la judicialització del procés i han participat en actes de suport a la Carme Forcadell. Tenen la sensació que en aquests actes són benvinguts?
- Sí. Vam marcar una posició i vam deixar clar que nosaltres defensarem el dret a la iniciativa política del Parlament. El Parlament té dret a fer aquests debats independentment que tinguem matisos o siguem contraris a determinades decisions. Aquesta és una posició política molt important. Perquè, si en això ens posem d'acord, tenim una base democràtica comuna. Catalunya és una nació i, com a nació, té dret a organitzar-se com a subjecte polític i fer amb la seva sobirania el que vulgui. Compartir-la de la forma que cregui convenient amb altres sobiranies d'altres pobles. Aquests són els fonaments del nostre discurs polític i també els fonaments de bona part del discurs del sobiranisme. Si això ho assegurem, vol dir que l'edifici que podem fer és alt. Si en això no ens posem d'acord, serà molt complicat. Nosaltres hem fet un pas per aclarir que som aquí. Demanem que no se'ns torni a tractar com a unionistes i la gent del "no". Això va servir per guanyar uns vots el 27-S, però desfà el país que nosaltres volem i confronta identitats. Si Ciutadans, PP i PSC no volen reconèixer el dret a decidir, ho sentim molt. Perquè aquesta és una base política indiscutible. El PSC si vol fer alguna cosa a Catalunya haurà d'acabar reconeixent el dret a decidir. 

- En paral·lel al procés, el nou subjecte polític està en plena construcció. Quin paper hi ha de tenir EUiA?
- Nosaltres ens movem bé en el món sobiranista i això podrà fer que aquest nou subjecte polític quedi des del minut zero ben assentat en l'espai del sobiranisme. Al mateix temps, tenim un projecte fraternal amb altres pobles d'Espanya i una mirada federal. És el que aportarem. El nou projecte l'encertarà si sap combinar un sobiranisme potent amb una visió fraternal en relació als altres pobles d'Espanya i d'Europa. 

- Bcomú ha aprovat un document sobre la construcció del nou subjecte polític català en el qual es deia que s'havia de minimitzar la presència dels partits polítics. Això casa amb la voluntat d'EUiA?
- Sí. Cada partit expressa el què vol amb el seu llenguatge i s'ha de ser respectuós. De tot això ja n'hem parlat i estem d'acord, i cadascú ho diu com vol. Això no serà un nou partit polític ni una suma de sigles, volem ser un moviment polític. Els partits, per poder sumar en aquest nou espai, no es dissoldran, però no tindran una quota d'or, ni un dret a veto. Si aquest procés es fes sense partits sortiria un ratolí i si només fossin els partits també naixeria un ratolí.
 

Joan Josep Nuet Foto: Adrià Costa


- Xavier Domènech és una figura que genera prou consens per cosir totes aquestes peces?
- Genera un altíssim consens, però no s'ha decidit encara quin paper tindrà. És una persona amable en aquest espai, que ha demostrat que sap fer les coses amb interlocucions diverses, i amb capacitat i flexibilitat per gestionar la pluralitat, que és un dels temes estrella. Qui sàpiga gestionar la pluralitat, pot ser dirigent d'aquest subjecte polític. Qui no ho sàpiga fer, que es dediqui a una altra cosa. Perquè serem plurals, complexos i contradictoris, i això s'ha de saber portar.

- De la mateixa manera que a ICV s'ha produït recentment relleu de cares al capdavant del partit, EUiA també potenciarà noves cares a partir d'aquest congrés?
- A EUiA hem estat pioners en una cosa: tot allò que els altres han fet nosaltres, ja ho vam fer fa quatre anys. La sisena assemblea d'EUiA va reinicar la nostra experiència política. Veníem del tripartit i de la coalició amb ICV, que eren dues coses que tenien símptomes d'esgotament. Sempre hem estat respectuosos amb el tripartit, però no vam col·locar en l'horitzó un nou tripartit, sinó la superació del tripartit amb la nova política. No havia nascut ni Barcelona en Comú ni Podem, però nosaltres ja vam apostar per una Syriza catalana com una idea superadora de la coalició ICV-EUiA i per donar entrada a nova gent que estava arribant. Llavors també vam fer també un canvi de cares. Per tant, a la setena assemblea hi haurà una continuïtat de la sisena. Això no vol dir que a l'equip executiu, que el proposarem a finals de novembre, no hi hagi canvis. Segur que n'hi haurà. 

- Sabent la polèmica que hi ha hagut per l'exposició del Born, creu que ha estat una bona decisió exhibir les estàtues franquistes?
- Hi ha una pretensió absolutament neta, sana i sincera. Això és inqüestionable. La voluntat és una exposició antifranquista que remou una de les parts més obscures del franquisme, que és la connivència en sectors polítics i socials que avui es diuen democràtics.

- El Born ha de ser un espai de totes les memòries, com defensa l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona?
- No hi ha cap dubte que el Born és un gran espai del record i del valor del 1714. Ara bé, que en dues sales o fora es facin altres exposicions que parlin també d'aspectes de la memòria no suposa arrasar amb el llegat del 1714. Alguns dels partits que han fet crítiques a l'exposició formen part de la memòria del 1939. Mai he acceptat que es pugui banalitzar el paper d'ERC o d'una part del catalanisme en el període de l'antifranquisme. ERC és un partit que té un espai d'or en la lluita franquista. El que no faré mai és confrontar aquesta lluita d'ERC amb la del PSUC o la del POUM. 
 

El líder d'EUiA, al Parlament. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació