​La universitat, un privilegi cada vegada més car

Anar la universitat catalana és cada vegada més car. Així ho denuncien tant el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), passant pels rectors de les set universitats catalanes que van fer públic ahir un manifest. Tots ells alerten que Catalunya és la comunitat autònoma on els preus públics dels graus han pujat més des del 2008: tal com revela l’informe “La universitat espanyola en xifres” del CRUE, aquest increment ha estat del 158%. En canvi, en d’altres territoris, com Galícia, només ho ha fet un 5%.

Per als rectors, la vigència de les polítiques d’ajut fiscal a les comunitats autònomes, sobretot després de l’entrada en vigor del Reial decret 14/2012, ha accentuat encara més les diferències territorials. Per aquest motiu també, les famílies catalanes són les que han de fer un esforç econòmic més alt per pagar els preus públics universitaris. En concret, suposa un 7,5% del PIB. A l’extrem oposat de la balança s’hi troba el País Basc, que només obliga a les famílies a fer un esforç del 3,4% del PIB.
 
Alhora, els rectors catalans reconeixen que les mesures del govern espanyol han limitat durant anys les convocatòries de personal docent i investigador i de personal d’administració i serveis, el que ha suposat “una gran pèrdua de capital humà”. Des de la Generalitat s’ha demanat al Ministeri d’Hisenda que aixequi la taxa de reposició de personal.
 
Un increment de 100 milions d’euros per a l’educació universitària
 
Per tot plegat, tant els rectors catalans com el CEUCAT reclamen a la Generalitat que millori el finançament i rebaixi les matrícules. “Actualment, no existeix una igualtat d’oportunitats a l’hora de cursar una carrera universitària”, afirma el portaveu del Consell de l'estudiantat, Lluís Forcadell, que també assegura que “el sistema universitari català ha deixat de servir com a ascensor social”.
 
Per altra banda banda, els màxims responsables de les universitats han demanat una major autonomia pels centres que només és possible si la inversió arriba fins a l'1,22% del PIB, la mitjana dels països de l’OCDE. “En el pressupost del 2017, l'increment pressupostari hauria de ser de 100 milions d’euros, una quantitat que revertiria el preu que paguen els estudiants i que hauria de disminuir un 10% el curs vinent”, argumenten. Des del CEUCAT també reclamen una xifra similar.
 
Davant les demandes dels rectors i de l’alumnat, la resposta del govern no s’ha fet esperar. El secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, ha respost que és “obvi” que cal “un finançament millor” i ha garantit que quan hi hagi “disponibilitat pressupostària” les partides que el Govern transfereix als centres “han de millorar molt clarament”.
 
Els màsters a Catalunya, els quarts més cars d’Europa
 
Com detalla el CEUCAT en l’informe que va publicar tot just una setmana, els treballadors que finalment aconsegueixen un millor sou i que realitzen feines d’acord amb el seu nivell d’estudis són els que han cursat un màster després del grau. Però, precisament és en els màsters on el preu a Catalunya s’ha disparat. Les xifres que recopilen els rectors, a partir de les dades de la Unió Europea, revelen que durant el curs 2014-2015 l’Estat espanyol va mantenir els preus més elevats de la Unió Europea, només superat per Regne Unit, Irlanda i Holanda, sobretot en els màsters. A Catalunya, expliquen a l’estudi, aquests preus són superiors a la mitjana espanyola i s’assemblen més als d’Irlanda. 
 

Consulta l'informe "Punt i final al paper de la universitat com ascensor social" del CEUCAT

Consulta l'estudi "La universitat espanyola, en xifres", del CRUE