Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
memòria històrica

La família de Gustau Muñoz reclama justícia 38 anys després a través de la querella argentina

Els familiars del jove independentista i comunista abatut per la policia el 1978 s'han sumat aquest divendres a la querella contra el franquisme | Confien que s'accepti l'adhesió, ja que, seguint la jurisprudència del judici contra la dictadura argentina, aquell any hi havia una "continuïtat en el sistema repressiu" del règim | Amb el suport d'ERC i la CUP, animen familiars d'altres víctimes a unir-se a la causa

per Roger Tugas, 28 d'octubre de 2016 a les 12:55 |
El germà de Gustau Muñoz, Marc Muñoz, junt a altres familiars, testimonis i els diputats Gerard Gómez del Moral (ERC) i Gabriela Serra (CUP), davant del consolat d'Argentina, després de presentar la querella | Roger Tugas
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Diada del 1978 va acabar tenyida de sang. El Partit Comunista d'Espanya (internacional) –formació de tendència maoista que defensava la llibertat de les nacions de l'Estat– havia convocat una manifestació a la plaça de Sant Jaume amb el lema "Fora les forces d'ocupació" que, tot i haver estat prohibida, va celebrar-se amb la participació d'uns dos milers de persones, entre les quals el jove de 16 anys Gustau Muñoz, militant independentista i comunista de les joventuts del partit (la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes). Quan estava a punt d'acabar, i després de disturbis i de diversos llançaments creuats d'ampolles incendiàries per part dels manifestants i de pilotes de goma i pots de fum per part dels cossos policials, una bala del calibre 38 -previsiblement d'agents de la policia- va abatre el jove Gustau, que ja no va poder ser reanimat.

Tot i això, el crim va quedar impune. Després de diverses anades i vingudes del cas del jutjat de Barcelona a l'Audiència Nacional, de fer testificar testimonis, de fer declarar policies que van confessar i d'analitzar una autòpsia amb sospites d'haver estat manipulada, el sumari quedava tancat i sense cap condemna. La família de Gustau Muñoz, però, ha trobat una escletxa per intentar reobrir la causa: sumar-se a la querella argentina contra els crims del franquisme. Com, si l'assassinat va tenir lloc després de la mort del dictador? El germà de Gustau, Marc Muñoz, explica a NacióDigital que s'aferren al resultat del macrojudici a la ciutat argentina de Córdoba contra la dictadura argentina en què també es van processar actes d'aquells anys en què hi va haver una "continuïtat en el sistema repressiu" del règim. I és que, quan es va abatre Muñoz, "la Constitució encara no s'havia aprovat, el rei havia estat posat a dit pel dictador, l'Audiència Nacional n'era hereva"... A més, el jove independentista era menor d'edat i, segons els querellants, el crim es pot considerar de lesa humanitat, com el conjunt de crims del franquisme.


Fins ara, la família no havia aconseguit reobrir el judici, ja que els tribunals espanyols reclamaven que s'hi aportessin noves proves. Ara la querella s'ha presentat contra els responsables polítics i policials del moment, i s'hi demana que es comprovi si estan vius els dos policies que van declarar en el seu moment, així com que es tornin a citar els testimonis. El registre ha tingut lloc formalment aquest divendres al migdia, al consolat argentí de Barcelona, amb el suport, entre d'altres, dels diputats Gerard Gómez del Moral (ERC) i Gabriel Serra (CUP), i la querella ha estat redactada amb l'assessorament del Casal Argentí de la ciutat i acollint-se a l'instructiu que ofereixen les oficines d'atenció ciutadana de Barcelona per aquesta i altres matèries, arran d'una resolució amb el suport de Barcelona en Comú, ERC i la CUP.
 

Concentració recent de l'organització juvenil Arran en record a Gustau Muñoz, a Barcelona Foto: Arran


Durant la presentació, Marc Muñoz ha destacat que l'assassinat va tenir lloc durant el govern d'Adolfo Suárez, qui té "el dubtós honor de ser el president en democràcia que més assassinats va fer al carrer". "Que el silenci no els faci absoldre i s'acabi la impunitat", ha desitjat, i ha animat a fer el mateix pas a "altres famílies, que no s'amaguin, ja que no això no serveix per a res".

Al seu torn, el president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, ha destacat que es tracta del resultat de vuit mesos de feina i que han declarat al consolat testimonis que, des del judici original, no s'havien tornat a trobar. "Si la gent no sap que té dret a adreçar-se a la justícia, no serveix per a res", ha lamentat, i ha recordat altres greuges oberts de la dictadura, com els nens robats, els béns espoliats o els 190.000 treballadors esclaus durant el franquisme ja indemnitzats per l'Estat però sense cap condemna per a les empreses en què van fer feina, com les empreses que han acabat sent El Corte Inglés, Endesa o OHL. Igualment, ha destacat el vincle entre els dos estats implicats en la querella, ja que "el Regne d'Espanya va finançar la dictadura d'Argentina".


Els diputats presents han preferit mantenir-se en un segon pla, més enllà de mostrar el seu suport a la família i, en el cas de Gabriel Serra, s'ha limitat a mostrar-se "profundament agraïts per la fermesa de la família", els membres de la qual "no han claudicat" i "són un exemple".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació