26
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
18:38h
Ramon Espadaler. Foto: Adrià Costa
La greu situació que travessa Unió Democràtica de Catalunya no desanima els seus dirigents, encapçalats per Ramon Espadaler. UDC va perdre la representació al Parlament de Catalunya i al Congrés, i afronta un concurs de creditors després que al juliol s’esgotés el termini per arribar a un acord amb els creditors. El 5 de novembre proper es reunirà el consell nacional d’UDC, en el qual Ramon Espadaler, el secretari general del partit, defensarà la reinvenció de la formació. Aquest consell serà obert a tota la militància.
Des de la direcció del partit s’és conscient de la crisi, però els democristians volen ser determinants en la recomposició del catalanisme moderat després de la sacsejada que el procés ha suposat en el mapa polític. I fer-ho més enllà de les sigles d’UDC. Entre la militància hi ha el convenciment que la reestructuració del centrisme catalanista, amb sigles noves, caldrà confluir amb altres sensibilitats, de procedències diverses, com les d’ideologia liberal. Però abans, els democristians volen delimitar el seu espai.
Segons fonts del partit, UDC vol fer pesar el capital polític acumulat al llarg d’anys i que consideren que cap altre grup sorgit amb la voluntat de recuperar el vot moderat -que ara veuen orfe- els pot arrabassar. “Ens hem comptat”, assegura un dirigent, “i vam assolir 104.000 vots, que és una bona base de partida”. Unió conserva presència organitzada en quasi totes les comarques, tret del Moianès. En el partit asseguren tenir més de 3.000 afiliats –en tenia més de 5.000 abans de la trencadissa que va acabar amb la creació de Demòcrates- i entorn d'un centenar de regidors.
El lligam amb la democràcia cristiana internacional
A Unió es posa en valor l’Institut d’Estudis Humanístics Coll i Alentorn (Inehca), que és el que manté els contactes amb altres “think tanks” i fundacions internacionals de l’univers democristià. Molt especialment amb la Fundació Konrad Adenauer, vinculada al partit d’Angela Merkel, la CDU. Però també amb el Martens Centre de la democràcia cristiana belga. La relació amb la CDU alemanya obre portes i l’Inehca conserva contacte fluid amb els responsables de la Fundació Adenauer.