Els punts negres de la xarxa ferroviària catalana

Institucions i societat civil celebraran aquest dimecres al migdia un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs total a la Generalitat. El Departament de Territori té identificats fins a 125 punts amb incidències pendents de reparació on els combois han de frenar i circular a una velocitat menor a la prevista. La línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre (R-15 i R-16) són les que presenten major problemàtiques. També destaquen l'R2 sud, R-4 nord i l'R-12, entre Manresa i Lleida.

Línia R3 Barcelona-Vic-Puigcerdà. Es tracta de l'única línia de Rodalies amb el major tram de via única, des de Montcada Reixac fins a Puigcerdà passant per Vic i Ripoll. Aquest fet se suma a problemes de manteniment com l'estat d'alguns túnels i talussos –segons Territori hi ha una trentena de punts crítics- així com unes condicions meteorològiques que, sovint, són desfavorables i multipliquen les incidències. El col·lectiu d'usuaris Perquè no ens fotin el tren reivindica millores a la línia que, indefectiblement, han de passar pel desdoblament –hi ha el compromís de Foment de duplicar la via en tres trams compresos entre Granollers i Vic-.

Línia R2 sud Barcelona-Sant Vicenç de Calders. El corredor ferroviari del Garraf és un altre dels punts negres amb retards pràcticament cronificats i moltes queixes dels usuaris. La limitació de la velocitat en alguns dels túnels de la serra del Garraf provoca que el servei, de manera “normal”, ja sigui deficient. Combois amb poca capacitat i la manca de manteniment d'estacions clau com Vilanova i Sitges completen les deficiències de la línia.

Línia R4 Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa. El corredor ferroviari del Vallès és un dels més utilitzats de la xarxa de Rodalies i on es mostren més clarament les limitacions del servei que ofereix Renfe i Adif. En aquest sentit, la inauguració del perllongament de la xarxa de FGC a Terrassa –el 2017 també es completarà a Sabadell- ha provocat una gran migració d'usuaris. En el cas de la capital egarenca, per exemple, l'augment de la demanda esperada era d'un 20% i ha estat del 50%. Una de les propostes del col·lectiu Fem Vallès és, precisament, millorar la intersecció entre ambdues xarxes, amb intercanviadors a Sant Cugat del Vallès. A Manresa, per la seva banda, reduir el temps de viatge (1 hora i 20 minuts) és una reivindicació històrica –hi ha fins a vuit punts crítics entre Terrassa i la capital del Bages-.

Línia R-12 Manresa-Cervera Lleida. La línia de Regionals que connecta Barcelona amb Lleida per Manresa és de via única més enllà de la capital bagenca. Les obres dels darrers anys –que han suposat tallar el servei ferroviari durant molts mesos- han millorat una situació crítica però no eviten que continuï sent una de les línies menys competitives del país. Malgrat les actuacions, sobretot per reparar corbes mal peraltades, continuen existint una quinzena de punts on els trens han de frenar a causa de deficiències.

Línies R-16 Barcelona-Tarragona-Tortosa i R-15 Barcelona-Reus-Riba-roja d'Ebre. Les línies que donen servei a les Terres de l'Ebre són un dels principals punts negres del país. Les avaries contínues de trens en el tram entre l'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de l'R-15 Mar van situar el problema al capdavant de l'agenda informativa del país. A més, entre Tarragona i l'Hospitalet hi ha via única. L'R-16, que des de Reus dóna servei a la Ribera d'Ebre, és notícia per les constants incidències que obliguen a cobrir el servei amb autobusos. Ascó, Pradell de la Teixeta i Duesaigües són alguns dels punts crítics on els trens han de circular molt per sota de la velocitat prevista. El col·lectiu Trens Dignes fa mesos que lluita per millorar el servei ferroviari a la zona.