24
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
10:10h
Les forces independentistes i els "comuns" han respost a la una davant els embats de l'Estat contra els electes catalans en motiu del procés. Els primers objectius van ser Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, en motiu de l'organització del 9-N, però cada cop el degoteig de denúncies és més continu. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès que es votessin les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, l'equip de govern de Badalona per haver obert les dependències municipals el 12 d'octubre, el regidor de Vic Joan Coma per unes declaracions en un ple municipal o l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no haver retirat l'estelada durant dues jornades electorals són altres representants perseguits per la justícia.
I en tots els casos, els partits i entitats favorables al dret a decidir han respost a la una contra la judicialització de la política. Ara bé, hi ha realment una estratègia conjunta per fer front a aquests atacs selectius dels tribunals per frenar el procés? El cert és que no només no hi és, sinó que, fins i tot, no hi ha cap pronòstic d'aconseguir-la per part de les forces independentistes. De fet, la resolució conjunta que van aprovar en el debat de política general contra la judicialització del procés no fa referència a actuacions conjuntes, sinó que es limita a mostrar el suport als electes perseguits, a denunciar la situació i a expressar el compromís del Parlament "de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l'estat espanyol pel fet d'haver expressat qualsevol opció política democràtica o d'haver-ne permès l'expressió".
La vida judicial i la desobediència
A simple vista es poden observar les diferències estratègiques entre els sectors independentistes. La CUP aposta sense matisos per la desobediència, i així ho han demostrat tant Venturós com Coma, que no han acudit a declarar quan se'ls ha reclamat. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), en canvi, és partidari d'explicar-se davant la justícia i, si cal, "esgotar totes les vies", en referència a una hipotètica apel·lació a tribunals europeus pel 9-N, segons asseguren fonts nacionalistes consultades.
Malgrat aquestes diferències, però, els dirigents de l'antiga Convergència han volgut expressar el "màxim suport" cap a tots els càrrecs electes -inclosos, esclar, els de la CUP- que estiguin sota la lupa judicial de l'Estat. Ara bé: no els ha agradat que Coma hagi situat els Mossos d'Esquadra en primer pla quan els ha instat a no obeir una hipotètica ordre de detenció per obligar-lo a declarar. "Cal protegir els funcionaris de la pressió política", ha determinat la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal.
El paper dels treballadors públics
Aquesta frase de Pascal és significativa, perquè precisament una de les incògnites que existeixen sobre el procés independentista és el paper dels funcionaris. "Durant el 9-N hi va haver sindicats que van elevar queixes en privat", asseguren fonts governamentals consultades per NacióDigital. Les mateixes fonts insisteixen que l'executiu presidit per Carles Puigdemont "no farà res" que pugui "exposar" els treballadors públics. "Qui ha de centralitzar l'acció política són els polítics", afegeix una altra veu consultada.
"No podem comprometre la carrera professional de ningú", ressalta una altra font governamental, que adverteix que no es posarà "ningú en perill" davant d'una hipotètica inhabilitació. Al Parlament ja s'han viscut tremolors als serveis jurídics: Pere Sol, secretari general de la cambra, va plegar en ple embat del Tribunal Constitucional (TC). Precisament, serà el Parlament qui convoqui el referèndum del setembre vinent. Es tracta d'una maniobra que servirà per repartir responsabilitats entre els diputats.
De moment, al Govern no es planteja què passarà amb els funcionaris quan arribi aquesta etapa decisiva. "No estem en aquesta fase", consideren les veus consultades. "Es tracta de combinar la responsabilitat política amb la protecció dels treballadors", manté una font coneixedora dels preparatius del referèndum.
La CUP vol debatre la resposta en una cimera
La CUP és l'única formació que té expectatives de pactar una estratègia comuna per respondre a l'Estat. En concret, aspira a incloure en el full de ruta del procés quina ha de ser la reacció davant el continuat nombre de processos judicials oberts. Així, el portaveu del Secretariat Nacional Quim Arrufat i la diputada Anna Gabriel han reclamat aquest dilluns la convocatòria de la cimera de forces polítiques i socials favorables al referèndum que Junts pel Sí i els anticapitalistes van incloure entre els passis a fer.
En concret, la resolució específica del debat de política general preveia organitzar "immediatament una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l'autodeterminació", una urgència que no sembla que s'estigui complint. De fet, Carles Puigdemont va afirmar en el ple que aquesta no tindria lloc si no es confirmava abans que hi hauria pressupostos per al 2017.
Tot i això, la CUP insisteix en la necessitat que aquesta tingui lloc, per accelerar els passos del procés, però és que també vol debatre en el seu si com actuar davant els embats de l'Estat. Uns dards que creu que s'accentuaran davant la perspectiva d'un govern espanyol amb majoria feble i que només pot assolir grans consensos en la defensa de la unitat de l'Estat. Per aquest motiu, els anticapitalistes temen que aquest front passi a ser prioritari per Madrid i, per això, insisteixen en la necessitat de seguir avançant i de fer-ho amb consens.
ERC veu difícil lligar el PDECat i la CUP en una estratègia
Tanmateix, des d'ERC veuen molt complicat aconseguir actuar totes les forces a la una. "El PDC i la CUP mai no tindran una mateixa estratègia", reflexiona un membre de la direcció. És per aquest motiu que els republicans recepten solidaritat entre els diversos encausats, tal com s'ha donat fins ara i que es preveu que es mantingui (amb la gran mobilització que les entitats sobiranistes preparen pel 13 de novembre a l'horitzó), però evitant "les pressions personals" per forçar que un o altre actuï d'una manera o altra. És a dir, deixant que els electes decideixin si anar a declarar o no, ja sigui seguint una consigna dels respectius partits o com a opció personal.
Des d'ERC afirmen que els independentistes sabien que aquesta legislatura seria difícil i tindria uns condicionants molt clars en forma de denúncies, judicis i sentències i, per tant, que els electes haurien d'enfrontar-se als tribunals amb el suport dels respectius equips jurídics. No volen avançar com s'hauria d'actuar en cas que comencessin a haver-hi inhabilitacions de càrrecs encara en actiu, però els republicans subratllen que el Parlament i el Govern "tenen clar el seu paper"; és a dir, que la cambra catalana pot tenir el pes de legislació de la desconnexió, amb els diputats i Forcadell en el punt de mira, mentre que el Govern haurà d'executar els seus mandats, crear les estructures d'estat i, en darrera instància, celebrar el referèndum. I cada veto judicial haurà de trobar una drecera, sense fórmules màgiques ni genèriques. Ni necessàriament compartides.
I en tots els casos, els partits i entitats favorables al dret a decidir han respost a la una contra la judicialització de la política. Ara bé, hi ha realment una estratègia conjunta per fer front a aquests atacs selectius dels tribunals per frenar el procés? El cert és que no només no hi és, sinó que, fins i tot, no hi ha cap pronòstic d'aconseguir-la per part de les forces independentistes. De fet, la resolució conjunta que van aprovar en el debat de política general contra la judicialització del procés no fa referència a actuacions conjuntes, sinó que es limita a mostrar el suport als electes perseguits, a denunciar la situació i a expressar el compromís del Parlament "de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l'estat espanyol pel fet d'haver expressat qualsevol opció política democràtica o d'haver-ne permès l'expressió".
La vida judicial i la desobediència
A simple vista es poden observar les diferències estratègiques entre els sectors independentistes. La CUP aposta sense matisos per la desobediència, i així ho han demostrat tant Venturós com Coma, que no han acudit a declarar quan se'ls ha reclamat. El Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), en canvi, és partidari d'explicar-se davant la justícia i, si cal, "esgotar totes les vies", en referència a una hipotètica apel·lació a tribunals europeus pel 9-N, segons asseguren fonts nacionalistes consultades.
Malgrat aquestes diferències, però, els dirigents de l'antiga Convergència han volgut expressar el "màxim suport" cap a tots els càrrecs electes -inclosos, esclar, els de la CUP- que estiguin sota la lupa judicial de l'Estat. Ara bé: no els ha agradat que Coma hagi situat els Mossos d'Esquadra en primer pla quan els ha instat a no obeir una hipotètica ordre de detenció per obligar-lo a declarar. "Cal protegir els funcionaris de la pressió política", ha determinat la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal.
El paper dels treballadors públics
Aquesta frase de Pascal és significativa, perquè precisament una de les incògnites que existeixen sobre el procés independentista és el paper dels funcionaris. "Durant el 9-N hi va haver sindicats que van elevar queixes en privat", asseguren fonts governamentals consultades per NacióDigital. Les mateixes fonts insisteixen que l'executiu presidit per Carles Puigdemont "no farà res" que pugui "exposar" els treballadors públics. "Qui ha de centralitzar l'acció política són els polítics", afegeix una altra veu consultada.
"No podem comprometre la carrera professional de ningú", ressalta una altra font governamental, que adverteix que no es posarà "ningú en perill" davant d'una hipotètica inhabilitació. Al Parlament ja s'han viscut tremolors als serveis jurídics: Pere Sol, secretari general de la cambra, va plegar en ple embat del Tribunal Constitucional (TC). Precisament, serà el Parlament qui convoqui el referèndum del setembre vinent. Es tracta d'una maniobra que servirà per repartir responsabilitats entre els diputats.
De moment, al Govern no es planteja què passarà amb els funcionaris quan arribi aquesta etapa decisiva. "No estem en aquesta fase", consideren les veus consultades. "Es tracta de combinar la responsabilitat política amb la protecció dels treballadors", manté una font coneixedora dels preparatius del referèndum.
La CUP vol debatre la resposta en una cimera
La CUP és l'única formació que té expectatives de pactar una estratègia comuna per respondre a l'Estat. En concret, aspira a incloure en el full de ruta del procés quina ha de ser la reacció davant el continuat nombre de processos judicials oberts. Així, el portaveu del Secretariat Nacional Quim Arrufat i la diputada Anna Gabriel han reclamat aquest dilluns la convocatòria de la cimera de forces polítiques i socials favorables al referèndum que Junts pel Sí i els anticapitalistes van incloure entre els passis a fer.
En concret, la resolució específica del debat de política general preveia organitzar "immediatament una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l'autodeterminació", una urgència que no sembla que s'estigui complint. De fet, Carles Puigdemont va afirmar en el ple que aquesta no tindria lloc si no es confirmava abans que hi hauria pressupostos per al 2017.
Tot i això, la CUP insisteix en la necessitat que aquesta tingui lloc, per accelerar els passos del procés, però és que també vol debatre en el seu si com actuar davant els embats de l'Estat. Uns dards que creu que s'accentuaran davant la perspectiva d'un govern espanyol amb majoria feble i que només pot assolir grans consensos en la defensa de la unitat de l'Estat. Per aquest motiu, els anticapitalistes temen que aquest front passi a ser prioritari per Madrid i, per això, insisteixen en la necessitat de seguir avançant i de fer-ho amb consens.
ERC veu difícil lligar el PDECat i la CUP en una estratègia
Tanmateix, des d'ERC veuen molt complicat aconseguir actuar totes les forces a la una. "El PDC i la CUP mai no tindran una mateixa estratègia", reflexiona un membre de la direcció. És per aquest motiu que els republicans recepten solidaritat entre els diversos encausats, tal com s'ha donat fins ara i que es preveu que es mantingui (amb la gran mobilització que les entitats sobiranistes preparen pel 13 de novembre a l'horitzó), però evitant "les pressions personals" per forçar que un o altre actuï d'una manera o altra. És a dir, deixant que els electes decideixin si anar a declarar o no, ja sigui seguint una consigna dels respectius partits o com a opció personal.
Des d'ERC afirmen que els independentistes sabien que aquesta legislatura seria difícil i tindria uns condicionants molt clars en forma de denúncies, judicis i sentències i, per tant, que els electes haurien d'enfrontar-se als tribunals amb el suport dels respectius equips jurídics. No volen avançar com s'hauria d'actuar en cas que comencessin a haver-hi inhabilitacions de càrrecs encara en actiu, però els republicans subratllen que el Parlament i el Govern "tenen clar el seu paper"; és a dir, que la cambra catalana pot tenir el pes de legislació de la desconnexió, amb els diputats i Forcadell en el punt de mira, mentre que el Govern haurà d'executar els seus mandats, crear les estructures d'estat i, en darrera instància, celebrar el referèndum. I cada veto judicial haurà de trobar una drecera, sense fórmules màgiques ni genèriques. Ni necessàriament compartides.