24
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
9:45h
Aquest matí, es reunirà el plenari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que presideix Joandomènec Ros, per aprovar la proposta de la Secció Filològica de reduir de manera radical els mots amb accent diacrític. Abans, el grup de filòlegs aplegats en el Cercle Vallcorba lliurarà al registre una petició en què demana a l’acadèmia que reconsideri la seva decisió.
El Cercle Vallcorba pren el nom del filòleg Jaume Vallcorba i Rocosa, i ha enarborat la bandera de la revolta que exigeix que la Secció Filològica de l’acadèmia reconsideri la seva reforma de les normes ortogràfiques de la llengua catalana, i en especial la decisió de reduir dràsticament els mots amb accent diacrític. Només 39 mots han estat “indultats”, entre els quals "bé", "déu", "és", "mà", "més", "món", "pèl", "què", "sé", "sí", "té", "són", "ús" i "vós". També s’han salvat de la purga alguns plurals.
Des que es va fer pública la voluntat de la Secció Filològica de reduir sense contemplacions els mots amb accent diacrític, s’ha estès la revolta en un ampli sector de mestres, escriptors i filòlegs. Un dels qui aquest matí anirà a la seu de l’IEC a lliurar el text de la petició és Josep Ferrer i Ferrer, membre de l’esmentat Cercle Vallcorba i que va ser responsable del servei lingüístic del Parlament de Catalunya.
En declaracions a NacióDigital, Josep Ferrer es queixa que des de la Secció Filològica no s’ha dialogat amb tots els sectors afectats, des dels mestres als editors i traductors: “Reconeixem l’autoritat de l’IEC en l’àmbit lingüístic. I per això li demanem que, mentre la llengua pateix un deteriorament en alguns espais, no es dediqui a fer canvis que ningú ha demanat”. Ferrer, com la resta de signants, creu que les reformes que s’engeguin “han de ser coherents i simplificadores, i ens trobem que més aviat generen confusió”. En la petició a l’IEC s’esmenta el cas d’una obra de teatre infantil que es pot veure a Barcelona, “Els tres óssos”, i que es convertiría en “Els tres ossos” si s’apliqués des d’ara la reforma.
Aquest dilluns hi ha el ple de l’IEC que ha d’aprovar la proposta, avençada en un mes al calendari previst. Segons els crítics, les protestes que han sorgit han motivat que s’hagi decidit accelerar la reforma.
Un poder fàctic dins de l’Institut
A banda del contingut de les normes ortogràfiques reformades, batega la crítica sobre les maneres de fer de la Secció Filològica. Des de sectors lingüístics, s’acusa aquesta branca de l’IEC d’actuar com un poder fàctic en el si de l’Institut i de manca de voluntat de consens a l’hora de decidir tot canvi en la normativa. L’actual presidenta de la secció és Teresa Cabré, mentre que el sociolingüista Vicent Pitarch ha estat un dels qui ha elaborat la proposta sobre els diacrítics.
Plou sobre mullat. La polèmica actual recorda la que es va generar, a finals dels anys noranta, amb motiu de la publicació del DIEC, el Diccionari de la Llengua Catalana elaborat per l’IEC. En aquella ocasió, l’actitud de la Secció Filològica, considerada prepotent en un ampli sector dels lingüistes, va crear una forta crisi dins mateix de l’institut. Es va acusar la secció de voler esmenar la plana al mateix Fabra i d'imposar decisions de forma arbitrària en temes com els guionets.
Més d’un miler d’adherits
Ahir a la nit, ja hi havia prop de 1.500 adherits a la petició sobre els diacrítics. L’havien signat 75 escriptors (entre ells Maria-Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Enric Casasses, Maria Mercè Roca, Patrícia Gabancho i Guillem-Jordi Graells), 34 editors (Jordi Cornudella, Isabel Monsó), 121 traductors (Albert Ràfols, Montserrat Franquesa), nombrosos filòlegs (Josep Ruaix, Carme-Laura Gil), 48 professors universitaris (Eva Serra, Josep Murgades, Narcís Garolera, Salvador Oliva…), 79 correctors o assessors lingüístics, 165 professors de secundària i 72 mestres d'educació primària.
Els debats lingüístics solen portar cua. Dimecres vinent, l'Institut d'Estudis Catalans celebrarà la seva inauguració de curs 2016-2017. Serà un inici d'any acadèmic animat.
El Cercle Vallcorba pren el nom del filòleg Jaume Vallcorba i Rocosa, i ha enarborat la bandera de la revolta que exigeix que la Secció Filològica de l’acadèmia reconsideri la seva reforma de les normes ortogràfiques de la llengua catalana, i en especial la decisió de reduir dràsticament els mots amb accent diacrític. Només 39 mots han estat “indultats”, entre els quals "bé", "déu", "és", "mà", "més", "món", "pèl", "què", "sé", "sí", "té", "són", "ús" i "vós". També s’han salvat de la purga alguns plurals.
Des que es va fer pública la voluntat de la Secció Filològica de reduir sense contemplacions els mots amb accent diacrític, s’ha estès la revolta en un ampli sector de mestres, escriptors i filòlegs. Un dels qui aquest matí anirà a la seu de l’IEC a lliurar el text de la petició és Josep Ferrer i Ferrer, membre de l’esmentat Cercle Vallcorba i que va ser responsable del servei lingüístic del Parlament de Catalunya.
En declaracions a NacióDigital, Josep Ferrer es queixa que des de la Secció Filològica no s’ha dialogat amb tots els sectors afectats, des dels mestres als editors i traductors: “Reconeixem l’autoritat de l’IEC en l’àmbit lingüístic. I per això li demanem que, mentre la llengua pateix un deteriorament en alguns espais, no es dediqui a fer canvis que ningú ha demanat”. Ferrer, com la resta de signants, creu que les reformes que s’engeguin “han de ser coherents i simplificadores, i ens trobem que més aviat generen confusió”. En la petició a l’IEC s’esmenta el cas d’una obra de teatre infantil que es pot veure a Barcelona, “Els tres óssos”, i que es convertiría en “Els tres ossos” si s’apliqués des d’ara la reforma.
Aquest dilluns hi ha el ple de l’IEC que ha d’aprovar la proposta, avençada en un mes al calendari previst. Segons els crítics, les protestes que han sorgit han motivat que s’hagi decidit accelerar la reforma.
Un poder fàctic dins de l’Institut
A banda del contingut de les normes ortogràfiques reformades, batega la crítica sobre les maneres de fer de la Secció Filològica. Des de sectors lingüístics, s’acusa aquesta branca de l’IEC d’actuar com un poder fàctic en el si de l’Institut i de manca de voluntat de consens a l’hora de decidir tot canvi en la normativa. L’actual presidenta de la secció és Teresa Cabré, mentre que el sociolingüista Vicent Pitarch ha estat un dels qui ha elaborat la proposta sobre els diacrítics.
Plou sobre mullat. La polèmica actual recorda la que es va generar, a finals dels anys noranta, amb motiu de la publicació del DIEC, el Diccionari de la Llengua Catalana elaborat per l’IEC. En aquella ocasió, l’actitud de la Secció Filològica, considerada prepotent en un ampli sector dels lingüistes, va crear una forta crisi dins mateix de l’institut. Es va acusar la secció de voler esmenar la plana al mateix Fabra i d'imposar decisions de forma arbitrària en temes com els guionets.
Més d’un miler d’adherits
Ahir a la nit, ja hi havia prop de 1.500 adherits a la petició sobre els diacrítics. L’havien signat 75 escriptors (entre ells Maria-Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Enric Casasses, Maria Mercè Roca, Patrícia Gabancho i Guillem-Jordi Graells), 34 editors (Jordi Cornudella, Isabel Monsó), 121 traductors (Albert Ràfols, Montserrat Franquesa), nombrosos filòlegs (Josep Ruaix, Carme-Laura Gil), 48 professors universitaris (Eva Serra, Josep Murgades, Narcís Garolera, Salvador Oliva…), 79 correctors o assessors lingüístics, 165 professors de secundària i 72 mestres d'educació primària.
Els debats lingüístics solen portar cua. Dimecres vinent, l'Institut d'Estudis Catalans celebrarà la seva inauguració de curs 2016-2017. Serà un inici d'any acadèmic animat.
Volum del DIEC, que en el seu moment ja va generar forta polèmica. Foto: Wikimedia Commons