Òmnium impulsa una campanya per reconèixer les «lluites compartides» que han forjat Catalunya

El nacionalisme català desdenya olímpicament els esforços del ministre d’Exteriors, García Margallo, perquè ha guanyat una batalla rellevant. La de no deixar votar sobre el futur de Catalunya als catalans residents a l’estranger, donant ordre a les ambaixades i consolats per entrebancar al màxim llurs ganes de votar; no deixant-los votar. Resultat: que es calcula que si haguessin pogut votar tots els catalans de fora, els sí haguessin estat més del 52% a favor de la secessió de Catalunya. Inferència: García Margallo és l’heroi nacional espanyol, davant d’una Catalunya que amb prou feines ha encaixat el cop, que amb prou feines s’ha queixat davant del món. Però cal convenir que la victòria d’en García Margallo no ha estat amidada com cal per la mateixa Catalunya. Tothom sap que Espanya és una nació i un estat trampós, versada en el joc brut, enfront d’una Catalunya càndida, refiada, educada, bonastre fins al paroxisme. En el pròxim referèndum els espanyols faran moltes més trampes i de major envergadura que les passades, ja que els han sortit bé. El pitjor del cas és que el poble català no ha après la lliçó. En tals condicions em pregunto si paga la pena de fer un referèndum, sabent que les trampes hispanes faran que Catalunya el perdi. Què hem de fer, doncs? Denunciar al Tribunal de l’Haia totes les trampes hispanes i les probables trampes que pugui fer. És feina dels nostres juristes de localitzar-les i blocar-les.

“1810-1812, França reconeix la independència de Catalunya sota tutela franca”. No és ben bé això, ai las! Planteges un oxímoron, perquè ni a la guerra de Separació o dels Segadors, ni a la guerra de Succesió, França no volia de cap manera la independència de Catalunya, tot i haver contribuït, amb artilleria, a la victòria catalana a la decisiva batalla de Montjuïc. Catalunya, com pot ser independent si està sota tutela francesa, si està mediatitzada per França? El tutelatge o mediatització és la negació de la independència-sobirania. França, de Catalunya, en va fer un departament, una colònia, un protectorat, un bantustan francès, no un estat independent-sobirà. “14 al 17 d’abril del 1931, Macià proclama l’Estat català (autònom), dins d’una Federació Ibèrica o peninsular. D’independència res de res, en no haver-hi secessió prèvia.

Si els unionistes en lloc d'anar fent la vida impossible als veritables catalans ens ajudessin a cuidar les cabres el pais aniria millor.

En el franquisme les lluites obreres no es van aturar , i van ser molt necessàries, en el que es van desvincular dels valors culturals, històrics i lingüístics de la lluita contra el feixisme de llavors, cal culpar-los que fer una lluita fragmentada i impròpia, per no anar al fons de la problemàtica franquista, expressió pura de la criminal protèrvia del nacionalisme espanyol.

Molts no volen estudiar però volen opinar i volen que les seves opinions es tinguin en compte. Catalunya es, per essència, progrés i llibertat en tots els àmbits. Per això ens neguen la pròpia identitat i la volen confondre amb la identitat espanyola-castellana. Alguns diuen que la primera constitució espanyola que reconeix Catalunya es la del 78... Ignorància en estat pur.

Dificilment es podia parlar d'antifranquisme abans del 1940. 1º cua de pansa: el 1939 acaba la guerra i comença l'epoca de franco, per tant fins que no arriba el franquisme no es pot esser antifranquista. 2ª cua de pansa: 1641, Els Braços Generals presidits per Pau Claris proclamaren la República Catalana el 16 de gener. 3ª cua de pansa: 1810-1812: Napoleó concedeix la independència a Catalunya sota tutela de França. 4ª cua de pansa: 1873 liderat per Baldomer Lostau es proclama l'Estat Català dins de la República federal. 5ª cua de pansa: 14-17 d'abril de 1931: Macià proclama la República Catalana. 6ª cua de pansa: 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català dins de la República federal espanyola. Ja veus!!!

Per exemple, l'anarquia i el nacionalisme que sempre té per objectiu la creació de nous estats independents. Quan la creació de nous estats és l'enemic cardinal de l'anarquia. Vet aquí un exemple, entre molts altres de lluites oposades, contràries.

Pregunta o llegeix si us plau! Ja als anys quaranta apostaven per la independència el Front Nacional de Catalunya (amb detinguts, torturats i morts pel mig), i més tard als seixanta també el PSAN i d'altres. Abans d'escriure segons què millor informar-se. Amb l'adveniment de l'anomenada democràcia (timocràcia més aviat) tens raó que l'Àngel Colom l'any 1989 la va posar ja en el programa d'ERC (abans del Tripartit, per cert). Gràcies!

I els que som independentistes i per exemple no estem, no estàvem, a favor de la campanya populista i reduccionista del "No a la guerra"? Què tal si fem la independència per a absolutament tothom i no només per als progres, neoprogres i etc.?

Estaria bé que algun dia Òmnium es dediqués a la llengua catalana.

Les celebracions de les Champions del Barça, les festes dels Supers, els piromusicals de la Merce,....Entre d'altres.

No hi van haver lluites compartides??? No es bo apropiar-se de les lluites dels altres!!!!

Mira si les lluites han estat "indestriables" que l'antifranquisme sorgeix als anys 1940-1975. I, en canvi, d'independència no en comença a parlar l'ERC d'en Colom pel 1989 i la CDC d'en Mas fins el 2012

A sang i foc contra els drets de Catalunya tots els règims espanyols, el de la República inclòs. Sembla mentida que alguns bavegin amb la República espanyola quan els seus governs (tant els dits d'esquerres com els de dretes) van anar a sac contra les llibertats de Catalunya, traint el president Macià, escapçant l'Estatut, empresonant el president Companys, el seu govern i milers de catalans el 1934, impedint l'acció de la Generalitat durant la guerra, ocupant Catalunya el 1937, robant el fons de la Generalitat el 1939 abans d'anar a l'exili, etc, etc. I la senyora Colau volent-nos engalipar amb homenatges a uns governs que van actuar igual com ho feren els monàrquics anys abans i els feixistes anys després.

Impactant la foto. La edat mitjana dels participants deu ser 50 o més. On són els joves?. Quina és la seva lluita i les seves aspiracions?. Quina mena de país i de futur podem construir sense ells?. Hauríem d'estar molt preocupats per aquesta absència !!.

Muriel tens raó, perquè encara estàs amb nosltres! "Nosaltres som el somni". 7,5 milions de persones que vivim, treballem i estimem Catalunya. Som-hi!

El gran error d'un determinat sector dels "comuns", allò que aquest sector dels "comuns" no ha entès és que, a Catalunya, la lluita antifeixista/antifranquista i la lluita per l'autodeterminació i la independència son indestriables, inseparables, una i la mateixa cosa. Per què? Perquè el feixisme franquista (com abans els diferents règims estatals precedents) va anar a sang i foc contra els drets de Catalunya com a nació, amb totes les aspiracions de justícia social i modernitat que hi subjeien, i la majoria de catalans de tota extracció -amb l'excepció dels col·laboracionstes "il·lustres" propis de tots els pobles- van percebre el feixisme franquista com a l'enemic que impedia l'assoliment de les seves plenes llibertats i amb això la construcció d'una societat moderna i digna basada en la justícia social. Qui a Catalunya vulgui separar la lluita antifeixista de la lluita per la independència i atribuir la lluita independentista a la dreta -com semblen voler fer ICV, EUiA i un sector dels "comuns"-, s'estarà equivocant greument i en realitat estarà desmuntant ambdues lluites, indestriablement unides a Catalunya, fent-li així el joc al continuisme franquista solapat dins l'estat monàrquic i la seva constitució sorgida del pacte de rendició del 78. Per això, qui això intenta, obtè tanta irritació, enuig, indignació i rebuig popular i no s'en sortirà ni podrà imposar el seu relat per contrari a l'experiència popular i poc creible.