Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

ERC planteja una xarxa de municipis pel procés constituent que sumi els «comuns»

El partit de Junqueras defensarà mocions als ajuntaments perquè aquests impulsin "la creació d'un espai de municipis per la República" | Aquesta plataforma hauria d'implicar-se en el debat constituent i proposar un model de món local per al futur estat | Els republicans han usat en el text un redactat idèntic al que Catalunya Sí que es Pot ja va votar al Parlament

per Roger Tugas Vilardell, 22 d'octubre de 2016 a les 11:00 |
Anna Gabriel, Albano Dante Fachin i Oriol Junqueras, en un acte previ a la Diada a Sant Boi | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La recerca de fórmules per implicar els "comuns" al procés sobiranista és una obsessió en alguns cercles del bloc independentista, especialment entre el seu sector d'esquerres, ja que s'entén com l'única via per assolir una majoria suficient per avançar cap a la República catalana. Aquesta setmana, de fet, els ha deixat un bon regust de boca en aquest sentit, ja que, malgrat la polèmica de les estàtues franquistes al Born, que ha enfrontat Ada Colau amb el PDC i ERC, les mostres d'unitat vers l'Estat han acabat prevalent, amb gestos de sobirania unitaris més o menys explícits com l'impuls de la llei per anul·lar els judicis del franquisme, el front comú per esquivar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra la prohibició dels toros a Catalunya, o el suport mostrat a Carme Forcadell davant la querella de la Fiscalia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ERC, però, vol anar més enllà i aspira a sumar els "comuns" des dels ajuntaments, implicant-los en el procés constituent.

Per aquest motiu, els republicans han impulsat la presentació d'una moció als consistoris de suport al referèndum i al procés constituent. Segons ha pogut saber NacióDigital, el text ja fa uns dies que s'ha fet arribar a les seccions locals del partit i, més enllà d'una exposició de motius en què recorda els acords concrets aprovats en el debat de política general per avançar en el procés, consta de quatre articles. El primer d'ells manifesta el suport de l'ajuntament en qüestió "a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària". És, però, el punt menys rellevant, ja que, tot i que previsiblement servirà perquè una bona quantitat de municipis facin costat al nou full de ruta del procés, tindrà una plasmació pràctica escassa.


Ajuntaments implicats com a mínim en el procés constituent

Són força més estratègics i pràctics els articles segon i tercer. En concret, el segon insta a "assumir l'encàrrec del Parlament de Catalunya d'impulsar els debats constituents des de l'àmbit local al nostre municipi promovent la participació de la societat civil i facilitar els recursos i espais propis necessaris pel correcte desenvolupament del debat ciutadà". És, de fet, un redactat quasi calcat a l'únic punt de la resolució sobre procés constituent del debat de política general que Catalunya Sí que es Pot va subscriure, fet que fa pensar que els representants locals dels "comuns" també li faran costat. De fet, l'aval parcial del grup liderat per Lluís Rabell a aquella resolució (van votar a favor, en contra o abstenció a cada apartat) formava part de picades d'ull que, de retorn, va implicar el suport de Junts pel Sí a la resolució de Catalunya Sí que es Pot sobre el referèndum.


Finalment, el tercer punt de la moció crida a "participar en la creació d'un espai de municipis per la República en el marc del procés constituent on es debatin i consensuïn les aportacions que el món local pugui fer al procés constituent i es defineixi el model i el nivell competencial dels municipis a la futura República". És, per tant, la plasmació pràctica de l'article anterior i crida a constituir una associació puntual d'ajuntaments implicats en el procés constituent i en el debat sobre com s'ha d'articular el món local d'una eventual República catalana, un espai més ampli que el de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), per incloure-hi també els consistoris governats pels "comuns" o en què aquests siguin rellevants. El quart punt de la moció tan sols insta a comunicar als grups parlamentaris els acords presos.

Una idea original de l'alcalde de Sabadell


D'aquesta manera, ERC es fa seva una proposta que va llençar l'alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernàndez, que, en un debat organitzat per Crític i Districte 11, va revelar que havia proposat a l'AMI la creació d'un espai on els municipis puguin començar a dissenyar i debatre com construir la República catalana, el qual precisament va explicar que podria denominar-se "municipis per la República". I és que Sabadell seria precisament un exemple de municipi en el qual es fixaria el partit d'Oriol Junqueras, ja que, tot i que governi un dirigent de la seva formació, ho fa gràcies al suport extern dels "comuns". Al Vallès mateix, aliances d'aquest tipus entre independentistes i "comuns" també es donen a Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac o Ripollet.

Tot i això, és en general l'àrea metropolitana (el cas de Badalona és clar) on els republicans aspiren a teixir una xarxa d'ajuntaments que, tot i que no s'impliquin de bon principi en el referèndum unilateral i la independència, sí que accedeixin a sumar-se al procés constituent. Una part del recorregut en què, en base al programa electoral i polític, els "comuns" haurien d'estar disposats a mullar-se, i és en les comarques properes a Barcelona on l'espai liderat per Colau té més força i més ganes tenen els independentistes d'implicar-los. A més, en cas de participar finalment en el procés constituent, ERC creu que, si constaten posteriorment que els seus resultats no es poden aplicar en el marc d'un estat espanyol liderat pel PP que no vol repensar-se ni pactar un referèndum acordat, un sector dels "comuns" acabarà fent costat a la independència.

Una idea inicial i encara per definir

"Cal ser prou hàbils per obrir espais d'entesa i col·laboració", exposa un dirigent d'ERC, que també subratlla la voluntat d'"acostar el procés als municipis". Considera, a més, que, més enllà de l'independentisme, el procés constituent permet compartir "un espai republicà amb valors comuns" entre els dos partits, i que molts ajuntaments amb un pes notable dels "comuns" es "poden sentir còmodes defensant prinicpis de claredat, polítiques socials o regeneració".

Malgrat tot, el cert és que aquest "espai de municipis per la República" no està del tot definit, ni hi ha una estructura o forma de treballar definides a priori. ERC planteja la idea perquè, si qualla, els mateixos consistoris i partits que hi donin suport en concretin els detalls. De fet, tot i que alguns ajuntaments ja han donat llum verda a la moció, la setmana que ve diversos plens la votaran i el projecte pot anar guanyant múscul les properes setmanes.

Una altra moció contra les impugnacions del TC

Tot i això, aquesta moció no arriba sola. En un altre gest per intentar acostar els "comuns" en un front contra l'Estat, els republicans estan promovent una altra moció que, tot i que formalment és contra l'anul·lació d'una part de la llei d'igualtat entre homes i dones per part del TC, en realitat amplia l'objectiu fins a oposar-se a totes les impugnacions de l'alt tribunal. L'objectiu, com en el cas dels toros o els judicis del franquisme, és vincular la defensa de les polítiques socials i democràtiques amb l'avenç cap a la sobirania i la superació dels vetos del TC.

Així, aquest altre text que defensen els republicans crida a que el municipi doni "suport al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat en les iniciatives legislatives que permetin fer plenament aplicables i efectives les lleis suspeses pel TC" i crida a "participar de les accions que es puguin organitzar en rebuig de l'anul·lació de les lleis catalanes i a favor de la sobirania del Parlament de Catalunya".

A més, i ja entrant en la llei d'igualtat en concret, insta a garantir el compliment de l'article anul·lat, que obligava a "elaborar, aprovar, executar i avaluar un pla d'igualtat de dones i homes destinar al personal al seu servei, així com d'un protocol per prevenir i abordar l'assetjament sexual i per raó de sexe". El consistori, en el marc de la norma impugnada, també donaria "suport a les empreses del municipi sobre els plans d'igualtat i les mesures per prevenir i abordar l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral". Tot plegat actuacions a les quals els "comuns" difícilment s'hi poden oposar i que de facto impliquen una desobediència al TC i un gest de sobirania des de l'àmbit local.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació