Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

entrevista

Natza Farré: «El feminisme defensa els drets humans i el masclisme els ataca»

La popular periodista presenta "Curs de feminisme per microones", un llibre on parla sense embuts | "Devem moltíssim a les feministes primigènies; sense elles, les dones de la nostra generació no seríem on som"

per Esteve Plantada , 21 d'octubre de 2016 a les 10:54 |
La periodista Natza Farré | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Ser dona mola tant que un home s'emprenya i una dona té la regla. Si un home no és simpàtic és que té caràcter i si una dona té caràcter és que és una mal follada", diu un dels passatges de Curs de feminisme per microones (Ara Llibres, 2016). Vehement, implacable, sense cap fissura discursiva. Així explica Natza Farré les raons de d'un llibre que no hauria d'existir, si el món fos com tal i com hauria de ser. Farcit d'exemples, de reflexions incòmodes i de molta mala bava, la popular periodista de RAC1 parla sense embuts, amb l'estil "marca de la casa" i amb una ironia directa que posa el dit a la nafra. Una obra per pensar-hi, molt més enllà del temps que dura la lectura.
 

- Per què calia escriure aquest "curs de feminisme"?
 

- Quan et poses a observar la realitat d'una manera detinguda –no només al teu voltant, sinó en altres situacions– t'adones que estem fatal i que hem de començar a reaccionar. No és una paranoia d'una persona, sinó una cosa objectiva. Hi ha d'haver un moviment al respecte, ara que canvien tantes coses.
 

- Sense voler, els homes i algunes dones tenen empeltades frases com "a casa mana la dona" o "la meva dona viu molt bé, fa el que vol", que van carregades d'un pes i d'unes connotacions.
 
- És el problema de les tradicions. N'hi ha que estan bé, i n'hi ha que no, que cal canviar. Matar els animals per divertiment és una tradició que no porta enlloc. I hi ha tradicions orals, com aquest tipus de frases, que no són innòcues. En realitat, la "dona continua manant a casa seva" és una afirmació que implica que la dona no mana mai a fora de csaa. La dona continua al terreny privat per fer les coses. No hi és, a l'espai públic.
 
- També és molt recurrent la frase "el meu marit m'ajuda molt".
 
- Darrerament he llegit el cas en una ministra de Lituània, una dona que té quatre fills i va guanyar a la campiona d'escacs mundial. La notícia deia que "malgrat ser mare", havia guanyat el campionat, i que tenia "molta sort" perquè comptava "amb l'ajuda del marit" en l'educació dels fills. On és la incompatibilitat de ser mare, ministra i ser bona jugadora d'escacs?

Natza Farré. Foto: Adrià Costa

 
- "Si ets dona, ets un conyàs. Si ets home, ets la polla". Hem arribat a crear aquests estereotips fins i tot amb el llenguatge. Al llibre hi ha una part dedicada a les cançons d'èxit que ens mostra que som molt permissius amb els missatges que escoltem.
 
- Això et fa adonar de fins a quin punt la societat és masclista. La dona està relegada a uns nivells que no me'n sé avenir. És menyspreu, directament. Molta gent m'agraeix haver escrit el llibre, però també hi ha gent que diu que odio els homes. Ha de quedar molt clar que el feminisme defensa els drets humans, i que el masclisme els ataca. De debò jo puc anar en contra dels homes pel fet de defensar uns drets que no tenim? Són fets objectius! Quan analitzes qui ens ha explicat la història, et preguntes com pot ser que mai no hi hagi dones. Que no hi eren? Que no existien? On eren en tots aquests segles? Tornant a la pregunta, hem de vigilar molt amb el llenguatge.
 
- Fins i tot ara, que han tret els accents diacrítics.
 
- Això demostra que tot pot canviar i tot es pot moure. Però el tema del genèric femení... veig que segueix sent intocable...
 
- Al llibre recomanes la lectura de Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie. Per què creus que és tan essencial?
 
- Recomano, directament, que es faci el que s'ha fet a Suècia, on aquest llibre és de lectura obligatòria en nois i noies de 16 anys. És un llibre petit, que s'entén perfectament, d'una noia africana. Trobo que és un llibre essencial que ajuda molt a la reflexió.
 
- Pràcticament al final del llibre surt el terme "feminazi", que connota coses molt negatives lligades al feminisme. És un mot despectiu fet amb molta mala llet.
 
- Per això hi ha moltes dones que són receloses a dir-se feministes a elles mateixes. El primer que dic és que cadascú faci el que cregui que ha de fer. Però cal tenir en compte: primer, que devem moltíssim a les feministes primigènies. Sense elles, les dones de la nostra generació no seríem on som. No som aquí perquè els homes van fer una revolució en un moment donat. Hi som perquè hi van haver dones amb molta valentia en un moment i ara totes ens beneficiem. Per tant, un respecte molt gran per elles. I segon, no em cap al cap que una defensa dels drets humans es converteixi tan ràpid en una acusació. Com pot ser que uns fets objectius no es vulguin veure? El feminisme existeix perquè existeix el masclisme. Si tinguéssim una societat lliure i igualitària, el feminisme no existiria!
 

Natza Farré. Foto: Adrià Costa


- Sembla que el feminisme es redueixi a una caricatura, com si et llevessis un dia i, de manera arbitrària o capriciosa, t'hi tornessis.
 
- Ser feminista vol dir lluitar per uns drets que se'ns neguen. Quan nosaltres reivindiquem aquests drets, vol dir que estem traient drets als homes? O més aviat vol dir que reclamem un altre tipus de societat on homes i dones tinguin els mateixos drets? No hem de tenir por de dir que som feministes, ho hem de ser necessàriament! A mi m'agradaria molt ser una altra cosa, però m'ha tocat viure en una societat que no m'ho permet.
 
- Al llibre també hi ha un moment on diu que "tenir la regla no és un caprici". És un episodi on parla de la polèmica que hi va haver amb la copa menstrual i la CUP.
 
- Les dones tenim la regla i s'ha d'explicar als nens i a les nenes. La regla és un tema importantíssim on ens hem de gastar molta pasta! És surrealista: no es consideren els productes que utilitzem per la regla com a producte de primera necessitat per a una persona? Algú em pot explicar per què és més cara la gillette rosa que la blava?

- La desigualtat arriba a pervertir, fins i tot, el model de consum.

- El món, tal i com està muntat (amb un sistema estructurat pels homes), no va bé. La gent no està feliç de la vida. Jo parlo de les injustícies de les dones, perquè és un tema que afecta a més de la meitat de la població mundial. I penso que qui s'aferra a defensar un sistema com aquest ha de ser molt mala persona.
 
- Em fa pensar en la paritat, un tema que també surt al llibre. Hi ha dones que sostenen que la paritat no és necessària, que cal una meritocràcia.
 
- Però, a veure: la meritocràcia l'han viscuda, els homes? Per què quan les dones diem que hi hem de ser ens cau això de la meritocràcia? Ens diuen que podem formar part del món, però que hem d'estudiar, treure bones notes, saber 25 llengües i voltar pel món. Això, quan tenim presidents del govern que no saben ni la seva pròpia llengua!
 

Natza Farré. Foto: Adrià Costa


- "Tants anys i encara no ens hem tret de sobre la dona objecte", diu. Parli'ns del "paper decoratiu que exerceixen encara les dones" i de quin lloc ocupen als "espais d'opinió". En aquest sentit, #OnSónLesDones fa molta feina.
 
- El que diuen els mitjans és que no troben a les dones. Però, truquen a una altra dona per substituir a qui ha dit que no? I també hi ha un altre factor: l'home té més ganes de voler exposar la seva opinió. La dona, en canvi, si no ho veu molt clar, no hi va. Té un sentit del ridícul més accentuat, cosa que té a veure amb aquesta educació que hem rebut.
 
- M'ha cridat també molt l'atenció la reflexió que fa dels contes infantils tradicionals, que són un autèntic perill i que solen ser denigrants.
 
- A La caputxeta vermella sempre li he tingut especial recel. És el típic consell de "nenes, no aneu soles enlloc, que pot venir el llop i se us menjarà". Això ens entra al cap i no podem treure'ns-ho. I això acaba fent que les dones caminem de nit amb por. Les dones de tot el món vivim així. I ho dic jo, que visc a Barcelona i aquesta no és una ciutat on haguem de viure especialment amb por. Però, parlis amb qui parlis, totes les dones caminen de manera diferent a com caminen els homes.
 
- Les xifres diuen que a l'estat espanyol hi ha una violació cada vuit hores.
 
- I ningú en parla. Ara esperarem al dia 25 de novembre [dia Mundial contra la violència masclista] i l'endemà ja no serà tema. Pensem-hi: deixar de banda les dones és una catàstrofe. Tots els qui volem un món millor, hem de voler inexcusablement que les dones hi participem d'una manera molt activa i molt visible.
 

Natza Farré. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació