20
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
23:09h
Quins símptomes provoca l’Alzheimer? Hi ha novetats en el diagnòstic i el tractament de la malaltia? L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, pioner en la investigació sobre l’Alzheimer a Catalunya, ha organitzat dins el programa de xerrades divulgatives per a familiars de persones amb Alzheimer una sessió per explicar als pacients quines són les principals novetats en investigació i recerca. NacióDigital ha parlat amb un d'aquests neuròlegs, el doctor Daniel Alcolea, per saber quin són aquests avenços. “S’està investigant molt, hi ha centenars d'estudis actius a l'actualitat, tots ells molt costosos, però molts dels estudis que apareixen a la premsa encara han de demostrar la seva efectivitat clínica. Per això, cal tenir molta cautela. D'aquí uns anys en començarem a veure els resultats”, avisa el doctor. Des de l’Hospital de Sant Pau realitzen estudis amb pacients i voluntaris des del 2009, els resultats dels quals publiquen periòdicament.
1. S’han desenvolupat noves tècniques que diagnostiquen la malaltia en fases inicials. Fins fa només deu anys, l’única manera de confirmar que el pacient tenia un excés de la proteïna TAU o de la proteïna amiloide al cervell, que són les implicades en la malaltia, era a través d’una autòpsia quan ja havia mort. Ara, en canvi, s’han desenvolupat tècniques que permeten detectar l'acumulació d'aquestes proteïnes en persones que encara no tenen cap símptoma. “És un dels avenços més importants que s’han fet els darrers anys. Podem detectar un excés de la proteïna en fases molt inicials de la malaltia, quan potser el pacient s’ha notat problemes lleus de memòria”, explica el neuròleg. Una d’aquestes tècniques consisteix a realitzar proves de neuroimatge; l'altra, en l’anàlisi del líquid cefaloraquidi. “Tanmateix, encara no sabem del cert si l’acumulació de la proteïna amiloide i l'acumulació de la proteïna TAU són realment la causa de la malaltia o si aquesta acumulació es deu a un mecanisme de defensa del cervell provocat per alguna altra cosa”, explica Daniel Alcolea.
2. Els investigadors estan desenvolupat molts tractaments per frenar la malaltia. N’hi ha per netejar el cervell de l’excés d’amiloide, per eliminar els dipòsits de proteïna TAU o per frenar-ne l’aparició, per combatre la inflamació del cervell o per inhibir l’enzim BACE que produeix l'amiloide. Tanmateix, de moment cap d'aquests tractaments no ha pogut demostrar que millori significativament els símptomes. Tot i que algunes de les proves que s’han fet es troben en fases avançades, caldran encara uns anys per saber si tenen algun efecte real. “Els estudis són llarguíssims. Tots els experiments fins ara no han estat positius, però les noves tècniques de diagnosi són un motiu per ser optimistes”, diu Alcolea. Tot i que els metges no plantegen encara la possibilitat d’engegar programes de detecció precoç de l’Alzheimer, poden usar aquestes tècniques per aplicar els tractaments abans, en pacients amb la malaltia en fase molt inicial, per la qual cosa és possible que medicaments que fins ara no havien tingut bons resultats ara tinguin un efecte diferent.
3. S’han descobert nous gens vinculats amb la malaltia. Els darrers cinc anys els investigadors han identificat tot un seguit de gens que són més freqüents en les persones que pateixen Alzheimer. Aquests nous gens, com el PICALM, el TREM2 o el CR1, proporcionen als investigadors pistes per esbrinar quin són els mecanismes que poden causar la malaltia o alguns dels seus símptomes. Alguns d’aquests gens, per exemple, podrien estar vinculats amb la inflamació cerebral que els pacients pateixen. “Però no totes les persones que tenen alteracions en aquests gens desenvoluparan Alzheimer. Només significa que poden incrementar una mica les possibilitats de tenir-ne”, avisa Alcolea.
4. Se sap del cert que una dieta equilibrada i fer exercici físic i mental prevé la malaltia. Els investigadors també van confirmar l’any passat en dos estudis que les malalties cardiovasculars, com la hipertensió, el colesterol o la diabetis, estan directament relacionats amb l’aparició de la malaltia. “Es tenien indicis que això era així, però no certeses. Ara sí que n’hi ha”, explica el neuròleg. Per això, els metges insisteixen a mantenir una dieta equilibrada i fer exercici regularment, perquè evita el deteriorament cognitiu. “Malgrat aquests avenços encara hi ha moltes preguntes a resoldre sobre què causa l’Alzheimer. Els models que s’han usat per investigar, que són proves de laboratori o amb ratolins, segurament no reflecteixen exactament què passa dins del cervell humà”, detalla.
5. Els estudis actuals busquen fórmules per aturar o curar la malaltia. Els tractaments que hi ha disponibles a l'actualitat aconsegueixen una certa estabilitat dels símptomes durant un temps, perquè milloren les connexions entre les neurones i fan que el cervell funcioni millor malgrat les limitacions. “Això, desgraciadament no frena ni evita la malaltia, però almenys millora la qualitat de vida dels pacients durant un temps”, explica Alcolea. L’últim tractament que es va aprovar, però, per mitigar els símptomes és del 2003. Des d’aleshores no hi ha hagut nous medicaments aprovats, perquè la major part se centren a frenar o revertir la malaltia, un objectiu que, per ara, els investigadors no han assolit.
1. S’han desenvolupat noves tècniques que diagnostiquen la malaltia en fases inicials. Fins fa només deu anys, l’única manera de confirmar que el pacient tenia un excés de la proteïna TAU o de la proteïna amiloide al cervell, que són les implicades en la malaltia, era a través d’una autòpsia quan ja havia mort. Ara, en canvi, s’han desenvolupat tècniques que permeten detectar l'acumulació d'aquestes proteïnes en persones que encara no tenen cap símptoma. “És un dels avenços més importants que s’han fet els darrers anys. Podem detectar un excés de la proteïna en fases molt inicials de la malaltia, quan potser el pacient s’ha notat problemes lleus de memòria”, explica el neuròleg. Una d’aquestes tècniques consisteix a realitzar proves de neuroimatge; l'altra, en l’anàlisi del líquid cefaloraquidi. “Tanmateix, encara no sabem del cert si l’acumulació de la proteïna amiloide i l'acumulació de la proteïna TAU són realment la causa de la malaltia o si aquesta acumulació es deu a un mecanisme de defensa del cervell provocat per alguna altra cosa”, explica Daniel Alcolea.
2. Els investigadors estan desenvolupat molts tractaments per frenar la malaltia. N’hi ha per netejar el cervell de l’excés d’amiloide, per eliminar els dipòsits de proteïna TAU o per frenar-ne l’aparició, per combatre la inflamació del cervell o per inhibir l’enzim BACE que produeix l'amiloide. Tanmateix, de moment cap d'aquests tractaments no ha pogut demostrar que millori significativament els símptomes. Tot i que algunes de les proves que s’han fet es troben en fases avançades, caldran encara uns anys per saber si tenen algun efecte real. “Els estudis són llarguíssims. Tots els experiments fins ara no han estat positius, però les noves tècniques de diagnosi són un motiu per ser optimistes”, diu Alcolea. Tot i que els metges no plantegen encara la possibilitat d’engegar programes de detecció precoç de l’Alzheimer, poden usar aquestes tècniques per aplicar els tractaments abans, en pacients amb la malaltia en fase molt inicial, per la qual cosa és possible que medicaments que fins ara no havien tingut bons resultats ara tinguin un efecte diferent.
3. S’han descobert nous gens vinculats amb la malaltia. Els darrers cinc anys els investigadors han identificat tot un seguit de gens que són més freqüents en les persones que pateixen Alzheimer. Aquests nous gens, com el PICALM, el TREM2 o el CR1, proporcionen als investigadors pistes per esbrinar quin són els mecanismes que poden causar la malaltia o alguns dels seus símptomes. Alguns d’aquests gens, per exemple, podrien estar vinculats amb la inflamació cerebral que els pacients pateixen. “Però no totes les persones que tenen alteracions en aquests gens desenvoluparan Alzheimer. Només significa que poden incrementar una mica les possibilitats de tenir-ne”, avisa Alcolea.
4. Se sap del cert que una dieta equilibrada i fer exercici físic i mental prevé la malaltia. Els investigadors també van confirmar l’any passat en dos estudis que les malalties cardiovasculars, com la hipertensió, el colesterol o la diabetis, estan directament relacionats amb l’aparició de la malaltia. “Es tenien indicis que això era així, però no certeses. Ara sí que n’hi ha”, explica el neuròleg. Per això, els metges insisteixen a mantenir una dieta equilibrada i fer exercici regularment, perquè evita el deteriorament cognitiu. “Malgrat aquests avenços encara hi ha moltes preguntes a resoldre sobre què causa l’Alzheimer. Els models que s’han usat per investigar, que són proves de laboratori o amb ratolins, segurament no reflecteixen exactament què passa dins del cervell humà”, detalla.
5. Els estudis actuals busquen fórmules per aturar o curar la malaltia. Els tractaments que hi ha disponibles a l'actualitat aconsegueixen una certa estabilitat dels símptomes durant un temps, perquè milloren les connexions entre les neurones i fan que el cervell funcioni millor malgrat les limitacions. “Això, desgraciadament no frena ni evita la malaltia, però almenys millora la qualitat de vida dels pacients durant un temps”, explica Alcolea. L’últim tractament que es va aprovar, però, per mitigar els símptomes és del 2003. Des d’aleshores no hi ha hagut nous medicaments aprovats, perquè la major part se centren a frenar o revertir la malaltia, un objectiu que, per ara, els investigadors no han assolit.