20
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
17
de març
del
2017
a les
18:15h
Cinc anys després de la famosa declaració conforme cessava definitivament l'activitat armada d'ETA, aquell 20 d'octubre de 2011, l'organització independentista té 18 cops més membres a la presó que d'actius. La seva activitat des de llavors, de fet, és quasi inexistent, mentre els governs espanyol i francès no s'han mogut per negociar una entrega de les armes i una pau plenes -tot i que l'executiu de François Hollande estaria temptejant el terreny, segons publicava recentment El Mundo-, ni mesures de gràcia per als seus presos, els quals estarien en una situació pitjor que quan ETA encara estava activa, segons l'organització de suport Sare. Un fet que manté la situació enquistada, per bé que realment no hi ha tornat a haver atemptats en tot aquest període, tot i que sí que s'han succeït nombroses detencions per part dels cossos policials.
Així, segons recull l'agència Europa Pres de fonts del ministeri d'Hisenda, l'estructura de l'organització armada no arribaria a una vintena de membres inexperts, amb Mikel Irastorza al capdavant. De fet, el seu ascens s'hauria produït després de la detenció l'octubre de 2015 d'Egoitz Urrutikoetxea, fill de Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, més conegut com a Josu Ternera, fugitiu des del 2002. Aquesta setmana, de fet, la policia francesa va tornar a fotografiar dues cases a Anglet i Ariège i va fer còpies de l'ordinador i va consultar el mòbil de la parella de Josu Urrutikoetxea, per intentar descobrir l'amagatall d'aquest.
Una operació en paral·lel a la intervenció de 145 pistoles també a l'estat francès, en un espai on ETA guardiaria també munició i dos rifles d'assalt. L'arsenal complet seria -abans de requisar aquest armament- de tres tones d'explosius i 300 armes.
Fins a 141 detencions en període de pau
De fet, la pressió policial no ha cessat des de la fi de l'activitat armada, ja que els diversos cossos sobretot espanyols i francesos han detingut durant aquests cinc anys fins a 141 persones pressumptament relacionades amb l'activitat d'ETA, amb arrestaments a Espanya, França i estats com Mèxic i Itàlia. "ETA no tornarà a matar, no hi ha marxa enrere. No vol dir que estigui inactiva perquè ha de gestionar la seva defunció i l'entrega de l'arsenal. Però només té dues sortides: o entrega les armes o les hi traiem nosaltres", expliquen a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista del ministeri d'Interior.
Tot i això, l'organització armada lamenta que els estats espanyol i francès s'hagin negat a negociar, fins ara. En el darrer comunicat, del 27 de setembre, va reafirmar-se en el cessament definitiu de la violència i va censurar que, durant cinc anys, no hagi estat possible un desenllaç pactat com el de l'executiu de Colòmbia i les FARC -per bé que aquest va ser rebutjat en referèndum-. De fet, la mediació d'una comissió internacional de verificadors no va tenir l'èxit esperat per ETA, tot i que aquesta va fer un primer gest per al desarmament que no va ser pres en consideració per l'executiu central.
Només tres presos a Euskal Herria
Així mateix, l'organització Sare -creada el 2014- lamenta la situació dels presos d'ETA. Segons un recompte fet públic arran dels cinc anys de pau, el 20 d'octubre de 2011 hi havia 665 presos dispersats en 71 presons, dels quals només 8 (l'1,2%) complient condemna en territori del País Basc, Navarra i Iparralde. Actualment, la xifra hauria caigut a 360 presos (xifra que s'ha reduït pel compliment íntegre de les penes), dels quals només 3 (el 0,83%) a Euskal Herria.
Aquesta dispersió ha provocat ja 6 accidents aquest 2016 de familiars que es desplaçaven per veure un pres i, en el còmput global, 16 persones han mort en accidents durant aquests itineraris. De fet, una vuitantena de presos estan en territori francès, i fins i tot un a Portugal i un a Suïssa.
Igualment, fa cinc anys hi havia 70 presos (un 10,5% del total) als quals se'ls aplicava una doctrina d'excepció per evitar la seva llibertat tot i haver complert la condemna (en no computar-se-li la condemna complerta a França). Actualment, n'hi ha 48 (el 13,3%) en aquesta situació, 7 dels quals ja haurien d'estar en llibertat.
Creix el nombre de presos malalts
Per altra banda, sempre segons l'informe de Sare, els metges alertaven de les conseqüències de la política penitenciària en la salut de 7 presos d'ETA (l'1,05%), quan aquesta organització va cessar l'activitat armada. Actualment, hi hauria fins a 10 presos (el 2,8%) malalts a la presó.
Finalment, el nombre de presos en règim d'aïllament fa cinc anys era de 12 (l'1,8%), mentre que ara ja en són 22 (el 6,1%), entre els quals dos amb malalties greus. El percentatge en aquesta situació de plena solitud, segons l'organització de suport, és "altíssim comparat amb el percentatge de la població reclusa en general".
Per tot això, Sare denuncia que "els drets del col·lectiu de presos i preses basques són vulnerats, amb més virulència fins i tot, que quan ETA no havia decidit abandonar la seva activitat armada". D'això en culpa un govern espanyol "que incompleix la seva pròpia legislació" i una justícia "que es submisa a les directrius polítiques més reaccionàries i conservadores".
L'Audiència Nacional jutja avui un cas del 2002
Un fet que evidencia que l'ombra d'ETA no s'ha esllanguit ni s'afronta la seva fi amb mesures polítiques és que l'Audiència Nacional jutjarà aquest mateix dijous Iñigo Vallejo Franco, Zuri, com a pressumpte membre del comando Basauntza, el qual hauria planificat un atemptat contra el Consell d'Europa celebrat a Sevilla el juny de 2002. La Fiscalia sol·licita 14 anys de presó per dipòsit d'explosius, tinença d'armes i falsedat de documents oficials.
Així, segons recull l'agència Europa Pres de fonts del ministeri d'Hisenda, l'estructura de l'organització armada no arribaria a una vintena de membres inexperts, amb Mikel Irastorza al capdavant. De fet, el seu ascens s'hauria produït després de la detenció l'octubre de 2015 d'Egoitz Urrutikoetxea, fill de Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, més conegut com a Josu Ternera, fugitiu des del 2002. Aquesta setmana, de fet, la policia francesa va tornar a fotografiar dues cases a Anglet i Ariège i va fer còpies de l'ordinador i va consultar el mòbil de la parella de Josu Urrutikoetxea, per intentar descobrir l'amagatall d'aquest.
Una operació en paral·lel a la intervenció de 145 pistoles també a l'estat francès, en un espai on ETA guardiaria també munició i dos rifles d'assalt. L'arsenal complet seria -abans de requisar aquest armament- de tres tones d'explosius i 300 armes.
Fins a 141 detencions en període de pau
De fet, la pressió policial no ha cessat des de la fi de l'activitat armada, ja que els diversos cossos sobretot espanyols i francesos han detingut durant aquests cinc anys fins a 141 persones pressumptament relacionades amb l'activitat d'ETA, amb arrestaments a Espanya, França i estats com Mèxic i Itàlia. "ETA no tornarà a matar, no hi ha marxa enrere. No vol dir que estigui inactiva perquè ha de gestionar la seva defunció i l'entrega de l'arsenal. Però només té dues sortides: o entrega les armes o les hi traiem nosaltres", expliquen a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista del ministeri d'Interior.
Tot i això, l'organització armada lamenta que els estats espanyol i francès s'hagin negat a negociar, fins ara. En el darrer comunicat, del 27 de setembre, va reafirmar-se en el cessament definitiu de la violència i va censurar que, durant cinc anys, no hagi estat possible un desenllaç pactat com el de l'executiu de Colòmbia i les FARC -per bé que aquest va ser rebutjat en referèndum-. De fet, la mediació d'una comissió internacional de verificadors no va tenir l'èxit esperat per ETA, tot i que aquesta va fer un primer gest per al desarmament que no va ser pres en consideració per l'executiu central.
Només tres presos a Euskal Herria
Així mateix, l'organització Sare -creada el 2014- lamenta la situació dels presos d'ETA. Segons un recompte fet públic arran dels cinc anys de pau, el 20 d'octubre de 2011 hi havia 665 presos dispersats en 71 presons, dels quals només 8 (l'1,2%) complient condemna en territori del País Basc, Navarra i Iparralde. Actualment, la xifra hauria caigut a 360 presos (xifra que s'ha reduït pel compliment íntegre de les penes), dels quals només 3 (el 0,83%) a Euskal Herria.
Aquesta dispersió ha provocat ja 6 accidents aquest 2016 de familiars que es desplaçaven per veure un pres i, en el còmput global, 16 persones han mort en accidents durant aquests itineraris. De fet, una vuitantena de presos estan en territori francès, i fins i tot un a Portugal i un a Suïssa.
Igualment, fa cinc anys hi havia 70 presos (un 10,5% del total) als quals se'ls aplicava una doctrina d'excepció per evitar la seva llibertat tot i haver complert la condemna (en no computar-se-li la condemna complerta a França). Actualment, n'hi ha 48 (el 13,3%) en aquesta situació, 7 dels quals ja haurien d'estar en llibertat.
Creix el nombre de presos malalts
Per altra banda, sempre segons l'informe de Sare, els metges alertaven de les conseqüències de la política penitenciària en la salut de 7 presos d'ETA (l'1,05%), quan aquesta organització va cessar l'activitat armada. Actualment, hi hauria fins a 10 presos (el 2,8%) malalts a la presó.
Finalment, el nombre de presos en règim d'aïllament fa cinc anys era de 12 (l'1,8%), mentre que ara ja en són 22 (el 6,1%), entre els quals dos amb malalties greus. El percentatge en aquesta situació de plena solitud, segons l'organització de suport, és "altíssim comparat amb el percentatge de la població reclusa en general".
Per tot això, Sare denuncia que "els drets del col·lectiu de presos i preses basques són vulnerats, amb més virulència fins i tot, que quan ETA no havia decidit abandonar la seva activitat armada". D'això en culpa un govern espanyol "que incompleix la seva pròpia legislació" i una justícia "que es submisa a les directrius polítiques més reaccionàries i conservadores".
L'Audiència Nacional jutja avui un cas del 2002
Un fet que evidencia que l'ombra d'ETA no s'ha esllanguit ni s'afronta la seva fi amb mesures polítiques és que l'Audiència Nacional jutjarà aquest mateix dijous Iñigo Vallejo Franco, Zuri, com a pressumpte membre del comando Basauntza, el qual hauria planificat un atemptat contra el Consell d'Europa celebrat a Sevilla el juny de 2002. La Fiscalia sol·licita 14 anys de presó per dipòsit d'explosius, tinença d'armes i falsedat de documents oficials.