memòria històrica

El Parlament desafia l'Estat a impedir l'anul·lació dels judicis franquistes

Tots els grups excepte el PP es mostren partidaris de reparar les víctimes de la dictadura | La proposició de llei de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP comença els tràmits amb un eventual xoc amb el TC a l'horitzó

per Sara González / Roger Tugas, Parlament de Catalunya | 19 d'octubre de 2016 a les 12:53 |
Familiars de les víctimes del franquisme, a les portes del Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Parlament ha donat llum verda a iniciar els tràmits parlamentaris per aprovar la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, cap grup havia presentat esmenes a la totalitat, motiu pel qual no ha calgut ni tan sols votar perquè la norma per anul·lar els judicis del franquisme superi el debat a la totalitat, davant l'atenta mirada de representants dels familiars d'alguns dels 78.331 processats i 3.358 executats per la dictadura feixista. Tot i això, els grups són conscients que la llei té molts números d'acabar al Tribunal Constitucional (TC) i, de fet, els sobiranistes ja han deixat clar que l'alt tribunal no frenarà la norma.

La diputada de Junts pel Sí Montserrat Palau ha assegurat que aquesta llei "permetrà superar un dèficit històric" en "declarar la nul·litat dels consells sumaríssims del franquisme i les seves sentències". "La memòria és un acte de voluntat, però també ho és l'oblit sistemàtic de la memòria i de la reparació", ha asseverat, i ha lamentat que la transició i la manca d'actuació en aquest camp per part del govern espanyol van en contra de les "disposicions de dret internacionals i els principis de dret universal".


Igualment, la diputada ha reconegut que, si finalment s'acaba aprovant la norma, té molts números d'acabar topant amb el TC i, per això, ha alertat contra aquesta possibilitat: "En democràcia no podem tolerar que un TC impugni o anul·li una llei com aquesta, ja que això equivaldria a donar validesa als judicis sumaríssims". "No volem ser còmplices de la banalització del mal", ha asseverat i, per això, ha cridat a restablir "honor, record i reparació a les víctimes" com "un deure pendent amb totes les persones que van lluitar i totes les víctimes del franquisme". "No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista", ha etzibat i, en aquest sentit, ha afirmat que la llei permet també "restablir la nostra dignitat com a persones lliures i la nostra dignitat col·lectiva com a nació".

​"No eren delinqüents, eren lluitadors de la llibertat"


"No eren delinqüents, eren lluitadors de la llibertat", ha proclamat el diputat de CSQEP Joan Josep Nuet. El dirigent de la confluència d'esquerres ha subratllat que el franquisme "no va ser un règim autoritari", sinó un "règim feixista i totalitari que destruïa persones". Nuet ha celebrat que per primera vegada a la història de l'estat espanyol una institució "digui prou i digui que aquells judicis van ser una farsa". Després de recordar el dolor, la por i el patiment de totes les persones que van ser represaliades, el diputat ha defensat: "Ha arribat la vostra hora, camarades. Sou una de les millors coses que ha donar aquest país: la generació antifeixista i antifranquista".

Al seu torn, la presidenta del grup de la CUP, Mireia Boya, ha denunciat la "llei de punt i final", el "pacte de silenci amb el búnquer del 78" i les "orelles sordes als familiars de les víctimes". "Silenci, amnèsia, lobotomia", ha enumerat la diputada anticapitalista, que ha subratllat que "les ferides estan obertes" i "avui arriba el moment d'assumir la responsabilitat històrica d'aquest Parlament amb els judicis sumaríssims del franquisme". "Ens avergonyim molt en veure que aquell qui ho havia de fer no ho farà mai", ha criticat i, emmarcant la llei en el procés sobiranista, ha emfatitzat que "ho fa el Parlament perquè és sobirà de fer-ho".


Ara bé, com Palau, ha admès que la norma té molts números d'arribar al TC, a qui ha avançat que desobeirà: "Que vingui la politizatada justícia espanyola a recórrer una llei i que retrati el que realment és". "La reparació de les víctimes no pot esperar més", ha afegit i, per això, ha reptat el govern espanyol a admetre que no vol esmenar el passat franquista de l'Estat: "Corrin al TC i corrin a Europa a dir que no volen anul·lar els judicis del franquisme, que els volen emparar. Vagin i no tornin!". Tot i això, ha insistit que la feina no acaba i tenen "la vista posada en una República que jutgi els perpetradors, els assassins", i donar eines per trobar i identificar els cadàvers que encara no han vist la llum.

C's defensa la nul·litat dels judicis però avisa dels dèficits tècnics de la proposta

El vicepresident segon de la mesa del Parlament i diputat de Ciutadans, José María Espejo-Saavedra, ha afirmat que el seu grup està d'acord amb què "s'anul·lin uns judicis que es van fer sense garanties i amb violació dels drets humans". Tot i això, considera que, des del punt de vista tècnic i jurídic, està "millor plantejada" la proposta de llei alternativa que presenta el PSC sobre aquest àmbit, la qual està plantejada per ser defensada al Congrés perquè sigui l'Estat qui actuï, qui tindria les competències per fer-ho. "Tan important és la reivindicació que compartim com el fet que es pugui dur a terme", ha argumentat Espejo-Saavedra. El diputat de Ciutadans també ha posat de manifest que tots els grups parlamentaris condemnen el règim franquista i totes les seves conseqüències i ha avançat que el seu partit donarà suport a la proposta presentada pels socialistes, que es debatrà a la tarda.

Així mateix, el diputat del PSC Ferran Pedret ha criticat igualment la "persecució sistemàtica del dissident polític que, per raó de la seva ideologia, les seves creences, era perseguit i jutjat" pel franquisme, el qual "no va deixar de ser una dictadura cruenta, sagnant i assassina fins al darrer dels seus dies". El socialista ha admès que comparteix "l'objectiu de la proposició" i, tot i que pensa "que la forma amb què està plantejada toparà amb alguna dificultat competencial", en creure que supera el sostre competencial del Parlament, li "sembla molt apropiat que aquesta cambra enceti aquest debat que permeti anar avançant cap a aquest objectiu".

El PP, l'únic partit que es desmarca de la iniciativa

Finalment, el PP és l'únic que s'ha desmarcat i s'ha mostrat obertament en contra del que considera obrir velles ferides que ja estaven tancades. "El camí del futur no passa per tornar a obrir trinxeres i ressuscitar fantasmes", ha etzibat el diputat popular Alejandro Fernández. El dirigent ha recordat que la llei d'amnistia aprovada a l'inici de la transició ja contemplava diverses reparacions que, al llarg del temps, s'han anat ampliant. Fernández ha assegurat que entén la voluntat de "tancar ferides" i el dolor de les víctimes, però ha afegit que no entén "el discurs enverinat i la negació de processos històrics" en el qual van participar algunes de les formacions que ara impulsen la proposta de llei. "Reforcem la nostra condemna del franquisme i de la seva reparació, però quin és el límit?", ha sentenciat el diputat, que ha defensat que la millor via és fer "pedagogia de la conciliació" i no "clavar estaques de l'enfrontament". Malgrat tot, els populars no han presentat una esmena a la totalitat per impedir que es tramiti la proposició de llei.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació