19
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
23:10h
El doctor Javier Cortés és tota una eminència en el tractament del càncer de mama. Dirigeix la unitat d'aquesta especialitat a l’Institut Oncològic Baselga del grup hospitalari Quirón i, durant anys, va treballar com a cap d'aquesta mateixa matèria a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, on hi exerceixen alguns dels millors metges, juntament amb l’Institut Català d’Oncologia. Cortés, que ha publicat centenars d’articles acadèmics i és membre de diversos comitès científics, assegura que “una de cada quatre dones amb càncer de mama està mal diagnosticada o tractada”. “Hem detectat autèntiques bogeries en hospitals de Barcelona i Madrid, malgrat que són dels millors. Les discrepàncies en alguns casos són espectaculars”, explica. Segons l’expert, això es deu, entre d’altres factors, a les desigualtats que hi ha entre els hospitals de la xarxa pública per manca d’inversió i recursos. Per això, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, aconsella els pacients demanar sempre una segona opinió mèdica.
- Una de cada nou dones a Catalunya patirà en algun moment de la seva vida càncer de mama. A més, aquest és el tumor que causa més morts entre les dones. A què es deu que cada vegada se’n detectin més casos?
- Tot i que les causes es desconeixen, hi ha dos o tres factors que poden influir. El primer, és que cada vegada es realitzen més proves de detecció precoç i, per tant, es diagnostiquen més tumors en etapes incipients. El segon és l’envelliment de la població. Tot i que això, és clar, no vol dir que les pacients joves no puguin tenir càncer de mama, al contrari, cada vegada està havent-hi més incidència. El tercer i últim és que els factors de risc associats al càncer de mama han augmentat en la nostra societat. Per exemple, el tabac, l’alcohol, l’obesitat, la manca d’exercici físic, el fet que les dones no tinguin fills o que no donin lactància materna.
- Malgrat que la incidència augmenta, la taxa de mortalitat baixa cada any. Els tractaments són més efectius?
- No és que siguin més efectius, sinó que ara els metges els administrem millor, perquè coneixem també millor els tumors. Per una banda, les noves plataformes genòmiques, com la prova de MamaPrint, han fet que hi hagi un nombre important de pacients que ja no necessiten quimioteràpia. Per altra banda, tenim tractament més eficaços i més específics per a un dels subtipus de tumor més freqüent, l’HER2 positiu, que fan que el pronòstic sigui molt bo. També podem fer millors cirurgies. A més, a Catalunya hi ha alguns dels millors oncòlegs de l’estat espanyol i algunes de les millors unitats, però no en tots els hospitals es tracta igual el càncer i no tots els metges són prou bons.
- S’està lluitant bé contra el càncer de mama en els hospitals catalans?
- Sí, però sense obviar que a Catalunya hi ha uns experts d’altíssim nivell, segons estudis publicats, una de cada quatre dones està mal diagnosticada o tractada. En un de cada quatre casos hi ha un error mèdic. Un de cada quatre! I això influeix, i molt, en el pronòstic. Que cadascú es pregunti per què és així... En un altre estudi publicat amb uns companys vam detectar, només en les revisions patològiques, un 27% de discrepàncies entre els metges. Ja ni es pot un imaginar en el tractament. És espectacular! Trobem autèntiques bogeries a l’estat espanyol. I no parlo de petits hospitals a Huelva o Elx, sinó dels grans a Barcelona i Madrid.
- I això per què succeeix? A què es deu?
- A Catalunya hi ha hospitals públics on un tractament es pot donar i n’hi ha d’altres on aquell tractament no es pot donar. Hi ha hospitals amb més limitacions que d’altres. I això tenint en compte que a Catalunya hi ha, malgrat tot, els millors hospitals per a la cura del càncer de mama. Així que aquestes desigualtats es poden duplicar en altres comunitats. Els motius pels quals això passa, que són diversos, entre ells la manca de recursos, cal reclamar-los a qui els pugui resoldre. Per això la segona opinió sempre ha de ser una necessitat. Sempre. Hauria de ser quasi obligatòria. Si el pacient detecta opinions molt distintes entre elles, aleshores cal anar a un tercer expert, és clar!
- Quantes vides se salven gràcies a les proves de detecció precoç?
- Diem que de cada 300 mamografies negatives, salvarem una vida. Es detecten set vegades més càncers amb mamografies que si no se’n fessin. A més, els detectem en estats més incipients i, per tant, disminuïm el risc de metàstasi i les probabilitats d’haver de rebre quimioteràpia. També podem fer una millor cirurgia. Així que les mamografies no només influeixen en el nombre de vides que podem salvar, sinó que milloren la qualitat de vida de les nostres pacients. Entre les dones de menys de quaranta anys, hauria de ser molt convenient fer-se una autoexploració cada mes i un cop a l’any anar al ginecòleg.
- Quines són les principals novetats en el tractament del càncer de mama?
- Primer, cada vegada es fa una cirurgia amb millor perfil estètic i menys mutilant, es fan menys buits axil·lars i es fan millors reconstruccions. A més, tenim més fàrmacs que bloquegen el tumor. Un d’ells, per exemple, l’Agència Europea l'aprovarà en les properes tres o quatre setmanes. La immunoteràpia, és a dir, estimular les defenses del pacient per atacar el tumor, està donant resultats prometedors. Això fa que els centres més punters puguem tenir estudis interessants i, de fet, que en liderem alguns també. També és molt important el fet que, amb tots aquests tractaments, podem limitar la toxicitat dels tumors, no només reduir-ne la mida. I encara afegiria una última novetat. De mica en mica, coneixem millor la biologia del tumor i això ens permetrà, en un futur no massa llunyà, obtenir amb només una mostra de sang un estudi complet per saber com pot evolucionar la metàstasi del càncer. Encara està en investigació, però.
- Una de cada nou dones a Catalunya patirà en algun moment de la seva vida càncer de mama. A més, aquest és el tumor que causa més morts entre les dones. A què es deu que cada vegada se’n detectin més casos?
- Tot i que les causes es desconeixen, hi ha dos o tres factors que poden influir. El primer, és que cada vegada es realitzen més proves de detecció precoç i, per tant, es diagnostiquen més tumors en etapes incipients. El segon és l’envelliment de la població. Tot i que això, és clar, no vol dir que les pacients joves no puguin tenir càncer de mama, al contrari, cada vegada està havent-hi més incidència. El tercer i últim és que els factors de risc associats al càncer de mama han augmentat en la nostra societat. Per exemple, el tabac, l’alcohol, l’obesitat, la manca d’exercici físic, el fet que les dones no tinguin fills o que no donin lactància materna.
- Malgrat que la incidència augmenta, la taxa de mortalitat baixa cada any. Els tractaments són més efectius?
- No és que siguin més efectius, sinó que ara els metges els administrem millor, perquè coneixem també millor els tumors. Per una banda, les noves plataformes genòmiques, com la prova de MamaPrint, han fet que hi hagi un nombre important de pacients que ja no necessiten quimioteràpia. Per altra banda, tenim tractament més eficaços i més específics per a un dels subtipus de tumor més freqüent, l’HER2 positiu, que fan que el pronòstic sigui molt bo. També podem fer millors cirurgies. A més, a Catalunya hi ha alguns dels millors oncòlegs de l’estat espanyol i algunes de les millors unitats, però no en tots els hospitals es tracta igual el càncer i no tots els metges són prou bons.
- S’està lluitant bé contra el càncer de mama en els hospitals catalans?
- Sí, però sense obviar que a Catalunya hi ha uns experts d’altíssim nivell, segons estudis publicats, una de cada quatre dones està mal diagnosticada o tractada. En un de cada quatre casos hi ha un error mèdic. Un de cada quatre! I això influeix, i molt, en el pronòstic. Que cadascú es pregunti per què és així... En un altre estudi publicat amb uns companys vam detectar, només en les revisions patològiques, un 27% de discrepàncies entre els metges. Ja ni es pot un imaginar en el tractament. És espectacular! Trobem autèntiques bogeries a l’estat espanyol. I no parlo de petits hospitals a Huelva o Elx, sinó dels grans a Barcelona i Madrid.
- I això per què succeeix? A què es deu?
- A Catalunya hi ha hospitals públics on un tractament es pot donar i n’hi ha d’altres on aquell tractament no es pot donar. Hi ha hospitals amb més limitacions que d’altres. I això tenint en compte que a Catalunya hi ha, malgrat tot, els millors hospitals per a la cura del càncer de mama. Així que aquestes desigualtats es poden duplicar en altres comunitats. Els motius pels quals això passa, que són diversos, entre ells la manca de recursos, cal reclamar-los a qui els pugui resoldre. Per això la segona opinió sempre ha de ser una necessitat. Sempre. Hauria de ser quasi obligatòria. Si el pacient detecta opinions molt distintes entre elles, aleshores cal anar a un tercer expert, és clar!
- Quantes vides se salven gràcies a les proves de detecció precoç?
- Diem que de cada 300 mamografies negatives, salvarem una vida. Es detecten set vegades més càncers amb mamografies que si no se’n fessin. A més, els detectem en estats més incipients i, per tant, disminuïm el risc de metàstasi i les probabilitats d’haver de rebre quimioteràpia. També podem fer una millor cirurgia. Així que les mamografies no només influeixen en el nombre de vides que podem salvar, sinó que milloren la qualitat de vida de les nostres pacients. Entre les dones de menys de quaranta anys, hauria de ser molt convenient fer-se una autoexploració cada mes i un cop a l’any anar al ginecòleg.
- Quines són les principals novetats en el tractament del càncer de mama?
- Primer, cada vegada es fa una cirurgia amb millor perfil estètic i menys mutilant, es fan menys buits axil·lars i es fan millors reconstruccions. A més, tenim més fàrmacs que bloquegen el tumor. Un d’ells, per exemple, l’Agència Europea l'aprovarà en les properes tres o quatre setmanes. La immunoteràpia, és a dir, estimular les defenses del pacient per atacar el tumor, està donant resultats prometedors. Això fa que els centres més punters puguem tenir estudis interessants i, de fet, que en liderem alguns també. També és molt important el fet que, amb tots aquests tractaments, podem limitar la toxicitat dels tumors, no només reduir-ne la mida. I encara afegiria una última novetat. De mica en mica, coneixem millor la biologia del tumor i això ens permetrà, en un futur no massa llunyà, obtenir amb només una mostra de sang un estudi complet per saber com pot evolucionar la metàstasi del càncer. Encara està en investigació, però.