Marcos Franz: «Els actors anem d'humils, però tots volem ser una estrella»

El Gerard de Merlí ha convertit Marcos Franz (Mataró, 1993) en un dels rostres més populars de la televisió catalana. També en una promesa a nivell internacional, tal com demostra el paper que interpreta a The young Pope, la comentada sèrie de Paolo Sorrentino, o el rodatge –"del qual encara no puc dir res"– d'una sèrie en anglès per a History Channel. Però el seu talent també beu d'altres fonts i d'altres inquietuds, com la música, una passió que té inoculada a la sang des dels 6 anys, quan va començar a estudiar piano, tot i que no va durar gaire: als 9 ho va deixar i va començar a fer teatre a Mataró.
 
"Uns anys més tard, en plena adolescència, vaig descobrir els Rolling Stones, un fet que em fa decidir tornar a la música", explica. Angie va ser la primera d'un món on s'entrava a través del Windows XP i que portava directe als Beatles i a tot un torrent inesgotable de bandes, artistes i música que remou. "En aquella època, la interpretació i la música anaven en paral·lel", amb l'evident punt d'inflexió que s'esdevé quan aconsegueix el paper a Merlí, una sèrie convertida en un fenomen intergeneracional.
 
Merlí, un canvi a nivell personal i un aprenentatge
 
Curiosament, això va servir perquè la gent l'esperonés a fer més música. "Allà on gravàvem la sèrie hi havia un piano i jo em passava el dia tocant les meves cançons. I tothom m'animava a no parar", ressalta. En aquest sentit, Marcos Franz ho té clar quan se li pregunta si Merlí ha estat un trampolí per poder fer el salt i enregistrar el seu primer disc, Start. "Tinc clar que, amb Merlí o sense, hagués acabat fent cançons i el disc. A la qui li agradi la meva música ho farà perquè li agrada", sense condicionants de cap mena, siguin quins siguin.
 
"Merlí ha significat un canvi a nivell personal, ha estat la meva porta d'entrada al món de la ficció televisiva. He après molt dels actors i el guió em sembla una meravella, la clau de l'èxit". Un èxit, però, que també té un revers: la fama i que la gent et reconegui pel carrer. "L'èxit no m'agrada gens. La gent que no es famosa es pensa que es gaudeix al màxim. Però quan veus que la gent t'observa i et mira sense parar, no et ve gens de gust, t'ho asseguro". A la fama sobrevinguda també s'hi ha de sumar un altre factor desestabilitzant: els egos. "Els actors som unes dives: anem d'humils, però tots volem ser una estrella. Per a mi, l'artista és igual a ego", explica, sense embuts.
 

Start, a la recerca del pop atemporal
 
El primer disc de Marcos Franz, Start, conté dotze cançons que són tota una glopada de pop i de rock amb aroma cent per cent britànic. "Amb 16 anys escoltava els Beatles, The Who i bandes de les illes que tenen una part molt adolescent. Era normal que això quedés com a pòsit. Després vaig començar a escoltar Oasis, The Fratellis, Artic Monkeys i bandes angleses de l'escena indie".

Com si fos una cursa accelerada, poc després comença a escoltar propostes de més densitat compositiva i sonora, com Genesis, Jethro Tull, King Crimson o Queen. "Aquestes influències em van ajudar a fer cançons com Mayday, que tenen unes clares arrels simfòniques". Sense pausa, Franz no deixa d'evolucionar. "Ara escolto fugues de Bach o Mozart. De fet, crec que el pop és una manera de simplificar la clàssica".
 
En el seu cas, malgrat les influències eminentment angleses, les cançons són en català. "Per dues raons. Una, perquè l'anglès no és la meva llengua natal. I segona, perquè penso que a Catalunya falta un pop com aquest", contundent. "Estic una mica tip de grups que s'imiten entre ells. Tenia moltes ganes de fer aquest tipus de música, i sobretot de fer-la en català", explica. L'aposta sonora es nota de seguida en el primer single, Tot en ella, "una cançó d'amor de quan tenia 17 que em va sortir en 5 minuts. Defineix bastant la meva manera de fer, amb melodies molt McCartney i un so molt atemporal".