El Parlament declararà nuls els judicis del franquisme a Catalunya

Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP presenten una proposició de llei per deixar sense efecte més de 20.000 sentències durant la dictadura | "El Parlament no podia deixar passar més temps sense dir alguna cosa sobre uns tribunals creats il·legalment", assegura Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat

17 d'octubre del 2016
Actualitzat el 18 d'octubre a les 12:31h

Representants de Junts pel Sí, la CUP i CSQEP amb el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. Foto: ACN


El Parlament aprovarà aquest dimecres la nul·litat dels més de 20.000 judicis sumaríssims que durant el franquisme es van fer a Catalunya. Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP són els tres grups parlamentaris que s'han compromès a impulsar una proposició de llei per deixar sense efectes unes sentències dictades per uns tribunals "il·legals" creats durant la dictadura.

"Serà un dia històric per aquest Parlament, que té l'obligació moral, jurídica i política de fer aquest pas", ha proclamat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, la precursora de la iniciativa en representació de totes les entitats memorialístiques. En concret, seran anul·lats els consells de guerra que es van dur a terme entre 1938 i 1975. "El Parlament no podia deixar passar més temps sense dir alguna cosa sobre uns tribunals creats ilegalment", ha afirmat Cruanyes en una compareixença en la qual ha estat flanquejat pels diputats Mireia Boya (CUP), David Bonvehí (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQEP). De fet, ha recordat que l'ONU ha demanat en diverses ocasions a l'estat espanyol que declari nuls aquests judicis.

Cruanyes, que ha parlat en nom de les entitats memorialístiques, ha assegurat que si el Tribunal Constitucional i el govern espanyol impulsen la suspensió d'aquesta llei al·legant que el Parlament no té competències per declarar nuls els judicis i sentències, "seria tan gros" com "rehabilitar" els propis judicis i les seves condemnes. El portaveu de l'entitat ha deixat clar que no es tracta d'un acte simbòlic sinó d'una reparació "material i jurídica" i és per això que els familiars de les persones afectades, algunes de les quals estaran presents dimecres al Parlament, estan "molt emocionades".