entrevista

Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

L'arquitecta i sociòloga urbana desconfia dels conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació

"Les etiquetes tecnològiques són màrqueting pur que només interessen a les multinacionals"

Afirma que la tecnologia actual ens fa ser "tecnodependents però potenciem igualment la part presencial"

| 01/11/2016 a les 15:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, Ciències Socials, disseny, ciutat, Susana Finquelievich, entrevista
Susana Finquelievich | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diu l'arquitecta i sociòloga urbana Susana Finquelievich que els conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació tecnològica són màrqueting pur. I que bona part del que ens han venut sobre les societats avançades no s'ha complert.

Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l'École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.

Aquest mes d'octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l'era d'Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. "Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero".

- Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s'ha inspirat per fer aquest retrat?

- Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d'una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l'Equador, n'és un exemple. I altres similars, a l'Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d'un campus universitari?

Susana Finquelievich ha passat per Barcelona per presentar el seu nou llibre. Foto: Adrià Costa


Les ciutats del passat

- Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d'Internet?

- Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l'espai urbà. Els cibercafès s'han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.

- El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú...

- Encara funcionen però molts no es diuen així. A l'Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social. 

Tecnodependència

- Com som els ciutadans d'avui?

- Tecnodependents. Ens passa cada cop que hi ha una millora tecnològica. Però no és greu. Ningú va protestar quan va arribar l'electricitat, i ara ningú en pot prescindir. Som tecnodependents i podem comunicar-nos, relacionar-nos d'una altra manera. A l'Argentina hi ha una mena de Tinder, una xarxa social, per a persones grans, per socialitzar. No hem canviat tant en el fons, les passions són les mateixes.

- I els hàbits?

- Alguns sí que canvien, com estar enganxat al mòbil i fer-lo servir per a tot. La connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara, encara que es digui el contrari. És cert que ens estalviem d'anar al banc, que ja no quedem per a petites coses, però les idees i la inspiració sorgeixen en el presencial.

- Tenim la percepció de ser tan tecnodependents?

- No, malgrat que constantment fem esforços per adaptar-nos a tecnologies més innovadores. El gran canvi es produeix quan es passa, per primer cop, de l'analògic al digital. Ens canvia el cap. Després d'això, totes les revolucions tecnològiques que han de venir ens resultaran més fàcils.

- Què li sembla el concepte de sobirania tecnològica que promou l'Ajuntament de Barcelona? 

- Em sembla admirable, perquè sense sobirania tecnològica no tens res, ni identitat. I no és gens utòpic pensar que es pot aconseguir. Per començar s'ha de ser propietari de la infraestructura, com ja ha passat a Sant Luís, a l'Argentina. Connectar a tota població de més de 20 habitants amb wifi. I tenir la gestió de les comunicacions i les canonades tecnològiques. Menem va vendre la telefonia, és a dir, el 'sistema nerviós' del país. Un error. No es pot deixar en mans privades el sistema nerviós del país, i has de protegir les dades dels ciutadans. No comerciar amb el big data que reculls com administració o govern.
 

"Vivim en la connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara" Foto: Adrià Costa

 
Les del futur

- Sovint es manifesta temor pels robots o sistemes d'intel·ligència artificial amb els quals conviurem. És justificat?

- No s'han de confondre els cíborgs amb els robots. La ciutat ja està repleta de bits invisibles i de cíborgs. No parlo únicament de les persones que s'implanten algun mecanisme cibernètic al cos per perfeccionar-lo. Les nostres ments, actuant en xarxa i en temps real, ja ens converteixen en cíborgs. A banda vivim en ciutats on els serveis urbans són gestionats per tecnologia, traiem els diners dels caixers, les targetes de crèdit ens rastregen i cada pas que fem deixa empremta.

- Perdrem llocs de treball amb l'arribada dels robots?

- Aquesta és una de les principals preocupacions. Els nord-americans han fet estudis que conclouen que els treballadors de tasques molt rutinàries, com les administratives, els perdran. En canvi, en els nivells de gerència, no. Passarà com a la revolució industrial. També sorgiran noves professions, però fins que es formi la gent, es perdrà una generació. Potser no una generació sencera, probablement el més petit dels germans d'una família entrarà en aquest nou cicle.

- Cotitzaran també a la Seguretat Social?

- És el gran debat ara. Si ho fan, quina part cotitzaran? La substitució de l'home o l'estat jurídic del robot? La intel·ligència artificial es pot combinar amb la humana, no ve per si sola, la controlem nosaltres.

El futurista Ray Kurzweil diu que les màquines ens controlaran..

- La tecnologia és una continuïtat narcisista de l'ésser humà. Fixa't en els robots, els dissenyem amb forma humanoide. S'ha de veure d'on surt la intel·ligència artificial, si de la cibernètica o de la biotecnologia. En algun laboratori del món deu haver-hi científics que estiguin desenvolupant una intel·ligència biològica no humana. De la mateixa manera que fa anys es van clonar animals.

- Com creu que evolucionarà l'espècie humana amb la tecnologia?

- L'Homo Sapiens té 200 mil anys, i no hem canviat gaire. Hem controlat la natalitat, tenim la inseminació artificial, més mescla racial, som més alts, etc. Però es donarà una potenciació de la intel·ligència, com a la pel·lícula Lucie. Yuval Harari tracta d'aquest tema en el seu darrer llibre Homo Deus. També s'ha d'estudiar què passarà en països avançats i perifèrics.

- Què passarà?

- No ho sé. Però sé el que passa ara. Per exemple, Barcelona és una ciutat evolucionada que combina la part històrica amb la moderna, no únicament pels recursos sinó per la consciència social i cívica que tenen els seus habitants. A l'Argentina s'està destruint el sistema de ciència i tecnologia, el govern de Macri ens ha retallat un 32% del pressupost mentre la inflació ha pujat un 30%. Què passarà amb els països predestinats a ser proveïdors de matèries primeres i no de coneixement pel designi de les grans potències? La producció del nou coneixement de ciència i tecnologia a qui li toca?
 

"Sense sobirania tecnologia no tens res, ni identitat" Foto: Adrià Costa


Etiquetes que desorienten

- Des de l'arribada d'Internet, hem inventat conceptes per entendre els canvis. Hem passat de la 'societat de la informació' a la 'societat del coneixement' ja?

- Estem en transició de la primera a la segona. Algun dia arribarem a la 'societat de la saviesa' (riu). Moltes vegades es diu que tenim sobreinformació, però ja hem adquirit habilitats per discriminar el que ens interessa i el que no.

- Vam tenir 'e-government' però ara anem cap al 'govern obert'...

- Tant de bo s'arribi al govern obert! Primer s'han de posar les dades a disposició del ciutadà. Però, quines? S'ha d'interrogar el ciutadà. I a més corrupció, més opacitat, més tancament dels governs. És interessant seguir la relació entre govern obert i corrupció, perquè avui dia n'hi ha tanta per tot arreu que poso en dubte el terme.

- De les' ciutats digitals' a les 'smart cities'

- València i Marsella van ser de les primeres Digital Cities però després de la súper campanya, tot es va quedar en pàgines webs, sense interacció amb els ciutadans. El concepte smart city no m'agrada, és una traducció absurda de l'anglès. Prefereixo parlar de ciutats connectades. Una ciutat pot ser 'intel·ligent' sense tecnologia, perquè cuidi el medi ambient, el benestar dels ciutadans. A l'Argentina intentem posar a disposició del ciutadà moltes apps: per estacionar, per veure quan arriba el bus, etc. I d'això se'n diu ciutat intel·ligent. Però la intel·ligència mereix més respecte, si us plau!

- Les etiquetes que serveixen per definir la innovació estan buides?

- Són màrqueting tecnològic pur. Les grans firmes ho saben molt bé. L'any passat vaig estar a Bolívia, que promou una ciutat intel·ligent, però cap ciutadà ha estat consultat per saber què voldria en aquell lloc on té casa seva, i hi viu.

- La participació ciutadana és la gran assignatura pendent de tots els governs..

- Mai es donen oportunitats al ciutadà de participar-hi en les decisions polítiques. Això passa a l'Amèrica Llatina. La UNESCO està plantejant el programa Information For All Program (IFAP), per formar al ciutadà per aconseguir el govern obert. Si l'obstacle és la corrupció, què i com podem actuar els ciutadans? Has d'explicar que la informació pública és un dret i com reclamar-lo. Això també és un procés. Però no s'està fent.

- Com veu les ciutats d'aquí a deu anys?

- Farem servir més els cotxes elèctrics, el sharing ens farà oblidar la propietat de les coses, les llogarem o intercanviarem. Veurem més iniciatives d'economia compartida, que no dependrà de grans empreses sinó d'iniciatives col·laboratives. El que es coneix com a economia col·laborativa, una altra etiqueta que el màrqueting de les grans empreses com Über o Airb&b ja ha desvirtuat. Però no ens deslliurarem del màrqueting tecnològic. No podem oblidar que vivim en societats capitalistes. El capitalisme té llarga vida. Com evolucionaran aquestes societats? Ho determinarà més la política que la tecnologia.

Susana Finquelievich fotografiada a l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:09 El Museu de Lleida va entregar una peça més de les que demanava Aragó, informa Àlvar Llobet. Era un fragment d'una de les obres del trasllat, i des de l'equipament s'ha considerat que no tenia sentit quedar-se amb l'obra si la resta era a Aragó. Sobre l'obra extraviada, s'explica que s'està buscant.
 13:07 Una enquesta de Segre dona per primera vegada la victòria a Cs en escons. La suma de les formacions independentistes es quedaria a les portes de la majoria absoluta.
 13:06 Soraya Sáenz de Santamaría diu ara que el boicot a productes catalans és «irracional». La vicepresidenta espanyola aposta per donar un "nou impuls a la inversió pública a Catalunya amb els nous plans d'infraestructures".
 13:02 Marta Rovira (ERC) defensa "un Govern molt fort, divers i ampli" després del 21-D que "haurà d'exercir la sobirania i ho farà", fins i tot "si no s'obre una etapa de diàleg i negociació". Igualment, defensa retornar el reconeixement als Mossos i tornar a nomenar Josep Lluís Trapero com a major del cos.
 13:03 Arrimadas defineix la situació actual com "la pitjor crisi institucional, política, econòmica i social que ha patit Catalunya". Per primera vegada en campanya també critica el govern espanyol per "no haver fet reformes ni comunicar un projecte il·lusionant".
 13:04 Mireia Vehí, exdiputada de la CUP, afirma que es presentarà l'Informe Minotaure del 78 a Ginebra, davant de l'Organització Mundial contra la Tortura, i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. 
 12:58 Miquel Iceta afirma que cal «deslliurar aquest país d'una sobredosi de mala llet». Afegeix, de manera irònica, que si és investit president de la Generalitat «tothom saludarà els altres dient 'bon dia' sense pensar si pensa diferent».
 13:00 
 12:57 
 12:45 Xavier Vilamala, exalcalde del PSC a Sant Hipòlit de Voltregà, ha demanat a Miquel Iceta que «alliberi» els ciutadans «de Puigdemont i de Junqueras». Ha afegit que «aquestes darreres setmanes he vist cares d'odi, les mateixes cares que el meu pare va veure a la postguerra».
 12:44 ERC presenta les mesures socials i econòmiques del seu programa electoral i promet, entre altres qüestions, abaixar els tipus de l'IRPF a les rendes més baixes i, per contra, gravar les transmissions patrimonials especulatives vinculades a l'habitatge.
 12:37 Nuria Marín afirma que «la Catalunya que somiem només la pot construir Miquel Iceta». L'alcaldessa de l'Hospitalet defensa «el Sí a un acord entre els catalans, a la negociació i el pacte, a l'economia productiva, i a la Catalunya social i sensible amb els territoris»
 12:44 Expectació al Cercle d'Economia per escoltar Inés Arrimadas. Sala plena a la seu de l'entitat econòmica.
 12:30 Jaume Collboni es refereix a Catalunya en Comú - Podem com «els qui volen tenir la clau, però que quan l'han fet servir ha estat per trencar ponts i el govern d'esquerres de Barcelona. Per això la volen?».
 12:29 Jaume Collboni, en l'acte municipalista del PSC a l'Espai Francesca Bonnemaison, recalca que Ciutadans és «la marca blanca de la dreta del PP feta des dels laboratoris» i que «no tenen ni la més remota idea del que és gestionar el dia a dia de la ciutadania catalana».
 12:29 Xavier Amor presenta Miquel Iceta com «l'home que pot tornar l'esperança a la ciutadania catalana». L'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona és ple de gom a gom en l'acte municipalista, que compta amb la participació de Jaume Collboni i Nuria Marín.
 12:12 DIARI DE CAMPANYA DEL 36 '7 de febrer: Unió Democràtica no participarà a les eleccions'. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) del 36; per Pep Martí.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:31 Puigdemont nega discrepàncies amb ERC de cara a la restitució del Govern, manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat i assenyala que cal passar a la fase de la "República dels fets".
 11:48 L'amor extraoficial... de Domènech i Tardà; la contracrònica de Sara González. No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés.
 11:24 Els operaris de Sixena que no han vist mai «Barrio Sésamo». La patinada d'uns treballadors no passa inadvertida a la xarxa.
 11:19 Puigdemont assegura que si l'independentisme guanya les eleccions tornarà al Palau de la Generalitat acompanyat del Govern "en bloc". Reclama al bloc del 155 que accepti el resultat dels comicis del 21-D.
 11:15 Tot a punt a l’ACN per la roda de premsa de Carles Puigdemont oferta per l’agència nacional catalana, informa Oriol March. Presenta l’acte el director de l’ACN, Marc Colomer.
 11:00 Xavier García Albiol: "Si a Catalunya torna a guanyar l'independentisme, el problema el té una part de la societat que no ha escarmentat". El candidat del PP considera que el govern espanyol estaria "legitimat" per tornar a aplicar el 155 si el Govern segueix amb el procés.
 10:57 Puigdemont promet que tornarà a Palau si l'independentisme guanya el 21-D. El president de la Generalitat, en una roda de premsa a l'ACN, assegura que no hi ha cap "pla B" en cas que el Parlament el vulgui investir. Per Oriol March.
 10:59 Albiol considera que la «radicalitat» de l'independentisme impulsa l'unionisme. El candidat del PP declara que ERC s'ha "tret la careta" defensant la "via unilateral".
 10:49 FILIPRIM Confessar la bisexualitat i ignorar l'atur. «El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?». Per Toni Vall
 10:23 Xavier Domènech, a RAC 1: "M'agradaria poder construir un govern on hi hagi representades les sensibilitats del bo i millor del país: des de Núria Parlon a David Fernàndez i Joan Tardà".
 10:13 ​Comença el judici contra Santiago Espot per la xiulada a l'himne espanyol durant la final de Copa. La Fiscalia demana una multa de 14.600 euros per al president de l'entitat sobiranista Catalunya Acció.
 09:54 La Junta Electoral prohibeix il·luminar de groc l'Ajuntament de Terrassa. No es podrà aplicar l'acord de junta de portaveus en solidaritat amb els presos polítics. Informa Albert Prieto.
 09:48 El PP porta ara al Congrés una iniciativa contra els boicots als productes catalans. Rafael Hernando defensa que són "una part essencial" dels productes "Marca Espanya".
 09:10 Elsa Artadi, el secret més ben guardat de JxCat; perfil de la directora de campanya de la candidatura, per Oriol March. Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració. En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau. Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals".
 08:22 DE GUSTOS I COLORS El film, la sèrie, el llibre i la cançó preferits de Miquel Iceta, a la secció cultural d'Esteve Plantada.
 07:33 PORTADES «El último esperpento del independentismo», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:20 M'HI POSO PER... Bel Olid, la veu més feminista de la CUP; un nou retrat d'independents del 21-D a càrrec d'Aida Morales. La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda".
 07:11 Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat». El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages, a Manresa. Crònica de Pere Fontanals.
 06:51 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Enquestes que condicionen. "Els sondejos, que vaticinen un triple empat entre ERC, Junts per Catalunya i Cs, poden crear un efecte de carro guanyador. Els independentistes apel·len a l'exili i als presos", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia les actuacions del Suprem, el remei castrense de García Albiol, el pacte antiterrorista i Frank Sinatra.
 23:28 L'independentisme, a les portes de la majoria absoluta segons una enquesta sobre el 21-D. ERC guanyaria les eleccions amb 33 escons però la suma dels partits independentistes es quedaria amb 66 diputats, a dos de la majoria absoluta.
 22:22 PÒQUER DE CAMPANYA 11 de desembre: Dante Fachin es mulla, Domènech evoca, Rajoy avisa i Parlon ataca; per Ferran Casas. 
 21:53 Més de 200 persones rebutgen les maniobres de l'exèrcit espanyol a Tarragona. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ha manifestat "la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau" i ha rebutjat "l'ús de les instal·lacions del territori com a base d'operacions o maniobres militars". La protesta ha acabat davant la Delegació de Defensa. 
 21:57 El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D. Crònica de l'abast polític d'una jornada de tensió a Lleida, a càrrec d'Àlvar Llobet. El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC.
 21:52 La Junta Electoral exigeix la retirada de la pancarta «Llibertat presos polítics» a Sabadell. Ho fan davant la denúncia de Ciutadans i PP. L'Ajuntament, de moment, no ha respost què farà.
 21:50 LA CARAVANA. L'aniversari de noces més trist de Joaquim Forn: el conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura. Per Oriol March.
 21:36 La CUP presenta al cinturó que Ciutadans és «el cavall de Troia de l''aznarisme'». L'exdiputat David Fernàndez demana que ningú es pensi que el partit d'Arrimadas és una formació d'esquerres. Informa Aida Morales des de l'Hospitalet de Llobregat. 
 21:28 Gabriel Rufián, a l'acte d'ERC a la Ràpita: "L'1 d'octubre aquí van entrar a sang i us van moldre a pals, recordeu-ho perquè el 21 de desembre els hem de moldre a vots", ha dit a un públic que, emocionat, ha tornar a omplir el pavelló que estava ple de gent votant el dia del referèndum fins que va irrompre la Guàrdia Civil.
 21:21 Iglesias aposta per un govern de «reconciliació» que inclogui independentistes. Ho expliquen Sara González i Jonathan Oca des de Tarragona.
 

El líder de Podem, Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 21:16 Raül Romeva, a l'acte d'ERC a La Ràpita: "Avui fa una setmana que sortíem sis persones de la presó després d’un mes de captiveri, i havia de ser un dia de felicitat després d’un mes. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil. I no ho va ser, i malgrat que ens va fer una il·lusió enorme abraçar aquells que estimem, quatre pesones romanen tancades. Això va fer que quan vam sortir ens vam conjurar a sortir a guanyar". 
 21:01 Puigdemont alerta que hi haurà més empresonaments si guanya el bloc del 155. El president de la Generalitat, en un míting a Tortosa, assenyala que l'Estat vol privar de llibertat "tothom que passava per allà" en la maquinària del referèndum. Per Oriol March des de Tortosa.
 20:58 LA CARAVANA Ciutadans per terres càtares; la contracrònica de Pep Martí sobre la campanya de Ciutadans. 
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont intervé en la roda de premsa organitzada per l'ACN | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president de la Generalitat creu que val la pena córrer el risc de ser empresonat i nega discrepàncies amb ERC per restituir el Govern cessat | Admet que no podrà ser investit des de la presó o des de l'exili i en cas que el bloc del 155 no respecti el resultat | Manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat però defensa passar a la "República dels fets"
Xavier Domènech, en un míting de campanya electoral | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés
Ada Colau, a «Sábado Deluxe» | Telecinco
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?»
El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant un míting | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
Des del míting de El Vendrell, una bandera catalana acompanya el cap de llista dels "comuns" per alimentar el perfil de "presidenciable"
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Mollerussa | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D | La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur