entrevista

Yuval Noah Harari: «Encara podem fer alguna cosa per evitar el pitjor»

L'autor de "Sapiens" planteja a "Homo Deus" el futur de la humanitat a través de diverses hipòtesis | "El dia de demà, la immortalitat només estarà disponible per una petita minoria de persones molt riques", afirma

per Esteve Plantada, 16 d'octubre de 2016 a les 15:40 |
Yuval Noah Harari, autor de «Sapiens» | Esteve Plantada
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Yuval Noah Harari (1976) va aconseguir amb Sapiens. Una breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014) escriure l'assaig més llegit del món. El fenomen va ser implacable, igual que la seva fórmula: tota la història de la humanitat concentrada en un volum que ho detallava tot de manera intel·ligible, amena i sense perdre ni un bri de rigor. Dos anys després de deixar el món sencer bocabadat, presenta Homo Deus. Una breu història del demà (Edicions 62, 2016), una història que mira al futur i que ens planteja alguns reptes en forma de pregunta: On anirà a parar la humanitat i l'humanisme? La intel·ligència artificial pot prendre el control del planeta? Podem arribar a crear una raça superior a nosaltres, amb records, sentiments, amb emocions i amb consciència d'ella mateixa? Serem immortals?
 

-  Saber el passat és relativament fàcil, però saber el futur és impossible. Com s'ha atrevit a fer un llibre com aquest? És una operació de risc.
 

- No és un llibre sobre prediccions. El que intento és presentar diferents possibilitats. No té massa sentit predir el futur si no pots fer res al respecte. En primer lloc, amb Homo Deus he intentat destacar els diferents possibilitats que podrien no fer-se realitat, perquè encara podem fer alguna cosa per evitar el pitjor. En segon lloc, penso que per escriure un llibre com aquest cal no prendre's a un mateix gaire seriosament. Has de tenir un grau d'ironia i d'humor sobre tu mateix molt alt. Si no, al final et quedes paralitzat. Per últim, diria que tothom té certes expectatives respecte al futur, que guien les decisions que prenem al present. Per tant, millor pensar-ho des d'una perspectiva científica, encara que no sigui del tot precisa, que no pas deixar-ho en mans de la fantasia.
 

- On som ara mateix? L'home deixarà de ser el centre de tot?
 

- Crec que ara ens trobem al veritable final de la història humana, i a l'inici d'una cosa que serà molt diferent i que funcionarà segons una altra lògica. Durant desenes de milers d'anys, hi ha hagut molts canvis arreu del món, però hi ha hagut sempre una cosa constant: la mateixa humanitat. Continuem tenint el mateix cos i la mateixa ment que teníem a l'Edat de Pedra. Com que els desigs i les necessitats humanes han dominat la política, la relegació i la societat, continuem encara sent molt similars a les persones que vivien a l'Imperi Romà: estem subjectes als mateixos poders i processos. Crec, però, que en el proper segle, començarem a canviar el món exterior, però també l'interior. Canviaran els nostres cossos, cervells i ments, canviarem les emocions i necessitats bàsiques i això serà incomprensible, perquè qui viurà al segle XXII serà més diferent de nosaltres del que som nosaltres dels ximpanzés.
 
- Al llibre diu que invertim molts diners en el cos i en el cervell, però no gaires en la ment. Ens fa por, la ment? És el gran misteri real de la humanitat?
 

- Sí, la ment és el més gran misteri de la humanitat i de la ciència. Es veu en totes les pel·lícules de ciència-ficció! Al final, sempre tornen a la pregunta sobre la ment i totes donen per fet que quan els ordinadors avancin fins a superar un cert punt, acabaran desenvolupant una ment i unes emocions. Però això, des de la perspectiva científica no pot ser cert! Fins ara, no hi ha hagut cap desenvolupament de la consciència informàtica, i en canvi sí que hi ha hagut grans avenços en la intel·ligència informàtica. Els ordinadors d'avui són més intel·ligents que els que es van crear als anys 50, però hi ha hagut un desenvolupament zero en la seva consciència.
 
- Aquesta és la gran por que tenim com a humans, que la intel·ligència artificial tingui emocions. Aleshores ja no només s'equipararia a nosaltres, sinó que ens superaria.
 

- El problema és que la intel·ligència artificial pot superar els humans sense la necessitat  de tenir cap consciència. Els ordinadors poden fer molt millor tot allò que l'economia necessita dels humans... i sense necessitat de cap consciència. En el camp econòmic, la intel·ligència artificial empenyerà els humans i els expulsarà del mercat laboral. I crearem una massa enorme d'humans innecessaris. Això és una cosa que la majoria de pel·lícules o llibre de ciència-ficció no tracten, perquè es centren en situacions no realistes i ignoren aquest escenari tan perillós... i molt més realista.
 

Coberta d'«Homo Deus» Foto: Ed.62


- Vostè diu que el futur ens podria acostar a la immortalitat. No seria una catàstrofe que fóssim immortals? L'assassinat es convertiria en el bé més preuat, perquè la vida tindria molt valor.
 
- Cal que entenguem què vol dir la immortalitat? No és prendre una píndola i viure un milió d'anys. Requerirà una intervenció constant i a la majora de gent no els agradaria ser immortals. En canvi, si tu li preguntes a la gent si voldria viure 10 anys més amb bona salut, la majoria et dirien que sí. Em sembla que serà un procés que anirà avançant i que només estarà disponible per una petita minoria de persones molt riques. Un dels riscos és que això crearà unes distàncies abismals entre els rics i els pobres. Durant tota la història, la mort ha estat l'element que ens ha igualat a tots, perquè sabíem que fins i tot el rei podia morir. Però, potser d'aquí cent anys només moriran els pobres! I això farà que els pobres estiguin molt més enfadats i també farà que els rics estiguin més angoixats i tinguin por d'assumir qualsevol risc, per petit que sigui.
 


- Homo Deus esdevé un avís per a navegants sobre allò que ens espera si no hi posem els cinc sentits. Què podem fer per evitar un futur negre?
 
- Crec que la tecnologia sempre ens dóna opcions, no és determinista. Per exemple: hi ha moltes persones que es preocupen per l'enorme sofriment que fem als animals de granja i l'avenç de la biotecnologia i la biogenètica ens permetrà canviar els animals de manera que siguin més beneficiosos per la indústria, tot i que això tingui efectes nocius per l'animal. D'altra banda, també podem fer servir la mateixa biotecnologia per crear una carn cultivada, cosa que s'està fent a l'actualitat: cultivar cèl·lules al laboratori i crear can a partir d'aquestes cèl·lules. La primera hamburguesa ja està feta: una hamburguesa que no va ser mai una vaca! I això podria ajudar a què milions d'animals s'estalviïn el patiment que tenen avui.
 
- Aquesta hamburguesa que no va ser mai vaca em connecta amb el món de la fantasia, i una cita del llibre, on diu "és molt més fàcil viure amb la fantasia, perquè la fantasia dóna sentit al sofriment". Estem condemnats, també en el futur, a viure permanentment enganyats per ser feliços?
 
- Penso que no estem condemnats a res [riu]. Tenim opcions, podem triar. Les persones que tenen por al canvi, de vegades pensen que tancant els ulls tot s'atura. Però l'avenç científic o tecnològic no es pot aturar.Per això és molt important no tancar els ulls i entendre exactament què està passant. És l'única manera a través de la qual podrem prendre les opcions adequades.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació