Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

JxSí i la CUP negocien convertir el pacte pel dret a decidir en la plataforma del procés constituent

"És una opció que s'està madurant", asseguren fonts coneixedores de les converses | El plantejament és unir partits i entitats de la societat civil en un nou espai de debat per consensuar el futur model de país

per Oriol March, 16 d'octubre de 2016 a les 20:30 |
Reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) es va constituir amb gran solemnitat el 26 de juny del 2013. Feia set mesos que Artur Mas i Oriol Junqueras havien signat un pacte d'estabilitat que havia de desembocar en una consulta vinculant per decidir el futur polític del país. La persona triada per presidir-lo va ser Joan Rigol, expresident del Parlament i dirigent històric d'Unió que havia virat cap a posicions sobiranistes en els últims temps. Tres anys després, el PNDD enfila la seva reconversió en una plataforma de partits i entitats amb el procés constituent com a prioritat, segons assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital.

"Aquesta és una opció que s'està madurant", asseguren els dirigents consultats. "La idea és mantenir l'esperit de pacte i unitat dels partits i les entitats tenint en compte la complexitat del moment", assenyala una veu implicada en les negociacions. Aquest projecte només es durà a terme, sostenen fonts parlamentàries, en cas que hi hagi un "acord polític". Que hi sigui depèn, en bona mesura, de la voluntat de Junts pel Sí i la CUP, que a finals de la setmana passada miraven de posar fil a l'agulla.


Una de les opcions que es va posar damunt la taula durant els contactes discrets que van mantenir dirigents de Junts pel Sí i la CUP amb l'espai dels "comuns" -explicats en aquesta peça- és que fos Òmnium Cultural capitanegés les iniciatives relacionades amb el procés constituent. Finalment, però, aquesta via es va descartar i la intenció és que sigui el Parlament, de nou, el centre de gravetat. Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ha tingut una participació activa en tot aquest procés.

Ampliar la base


El PNDD tenia 2.300 entitats adherides i un mandat clar: comandar, des del Parlament, totes aquelles iniciatives relacionades amb la consulta. Aquest cop, en cas de convertir-se en una plataforma constituent, no tindria aquesta funció. El referèndum es convocarà des de la cambra catalana a través d'una llei específica després d'aprovar les normes de desconnexió, i la reformulació del Pacte serviria per tractar el model de país.
 

Joan Rigol Foto: Adrià Costa


Un precedent d'aquesta iniciativa és la comissió d'estudi del procés constituent, que va votar les seves conclusions enmig d'una gran polèmica el 27 de juliol. Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) va topar amb Junts pel Sí i la CUP van topar pel contingut dels debats fins al punt que la coalició de l'esquerra alternativa va votar en contra d'aquelles conclusions. "La voluntat és d'acostar els "comuns" cap a aquest espai", manté un alt dirigent de Junts pel Sí consultat.

Calendari fixat

El Govern, en principi, no es reserva cap paper en aquesta reformulació del PNDD. "Bona part del protagonisme del procés l'ha de tenir el Parlament", mantenen diverses veus governamentals consultades. S'espera que les entitats del sobiranisme civil, especialment Òmnium Cultural, que ha fet molta feina de portes endins per mantenir els lligams entre independentistes, juguin un rol rellevant en aquesta nova etapa.
 

Carles Puigdemont i el Govern aplaudint en ple debat de política general Foto: Adrià Costa


Les resolucions aprovades la setmana passada al debat de política general es van encarregar de fixar les properes fites del procés constituent. La primera és la creació del Consell Assessor del Procés Constituent, que haurà d'estar constituït abans que acabi aquest 2016. Serà tasca de l'organisme de nova creació agendar el calendari previst per al primer trimestre del 2017. A banda, està prevista una comissió de seguiment que s'hauria de posar en marxa durant les properes setmanes.

Si la independència guanya el referèndum del setembre del 2017, caldrà convocar unes eleccions constituents per al març del 2018. La previsió és que aquell Parlament sigui el que redacti la Constitució catalana, que hauria de sorgir de la feina que fes la plataforma que Junts pel Sí i CUP, amb la voluntat de sumar suports dins dels "comuns", durant el primer semestre de l'any vinent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació