14
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
15
d'octubre
a les
8:59h
Miquel Iceta o Núria Parlon. Tres dècades d'experiència contrastada o la frescor d'una dirigent jove forjada en l'àmbit municipal. Aquest dissabte, 17.935 militants del PSC estan cridats a les urnes per triar qui ha de liderar la nova etapa del partit. Sigui qui sigui el primer secretari, tindrà per davant un repte immediat: afrontar un escenari de la governabilitat a Espanya en el qual el PSOE es decanta per permetre que Mariano Rajoy segueixi a la Moncloa. La qüestió no és menor. Més enllà de la investidura, hi haurà uns pressupostos i una política econòmica i social del PP que el PSOE fins ara han combatut. O fa de crossa per garantir l'estabilitat del govern o l'estat espanyol quedarà igualment abocat a unes terceres eleccions. Mantenir la coherència i el perfil propi són dos dels grans reptes que els socialistes catalans tenen a curt termini.
Tant Iceta com Parlon tenen clar que el PSC no es pot permetre un gest actiu o passiu perquè el PP, el partit que més ha atiat l'anticatalanisme arreu d'Espanya, segueixi governant. Si bé en el fons estan tots dos d'acord, serà en les formes on es faran evidents les diferències. L'alcaldessa de Santa Coloma ja ha parlat directament de desacatar les ordres de Ferraz i trencar la disciplina de vot, així com de revisar el protocol de relacions signat amb el PSOE l'any 1978. El fins ara primer secretari encara aspira a poder fer entrar en raó la gestora i no considera necessari revisar aquest protocol.
Les dues estratègies retraten quina és la medecina que cadascun dels aspirants recepten per revitalitzar un partit que porta anys encaixant derrotes electorals. Parlon defensa una "renovació profunda" de l'organització i les maneres de fer del partit per recuperar el lideratge perdut al carrer ara que l'activisme ha enterrat l'època de la desafecció. Iceta abandera una transició "suau" i "segura" en un context movedís i una governabilitat que trontolla tant a Espanya com a Catalunya amb el full de ruta independentista.
Un partit envellit que busca reconnectar amb una majoria social
En un partit en la qual la mitjana d'edat de la militància és de 62 anys i el del votant, segons el CEO, de 59 anys, Parlon i Iceta tenen visions diferents sobre com es pot reconnectar amb la majoria social catalana. Un dels conflictes clau a resoldre és l'encaix de Catalunya a Espanya. Si bé els socialistes en bloc advoquen per una reforma federal de la Constitució, Parlon advoca per desenvolupar el document de Granada i, en paral·lel, no tancar la porta a negociar una pregunta de referèndum amb els sobiranistes i posteriorment amb l'Estat si l'opció federal s'hi pot veure representada. De fet, l'alcaldessa considera que si la ponència del congrés del PSC ha d'incloure un pla B a la reforma de la Constitució, és més "clar" parlar de consulta directament que de via canadenca.
Iceta té recels a l'hora de plantejar aquest escenari mentre el president Carles Puigdemont parla de "o referèndum o referèndum". Considera que la reforma federal de la Constitució està ben plantejada al document de Granada i que seria un error que la proposta fos tancada si l'objectiu ha de ser que una majoria del Congrés l'avali. Sí aposta per mantenir la via canadenca com a pla alternatiu a la ponència marc del congrés. De fet, es va incloure a instància seva en el document que ha de fixar el full de ruta del partit a mig termini.
Una direcció que haurà de comptar amb els dos
Parlon oneja la bandera del municipalisme per demanar pas, així com la necessitat de renovar els quadres del partit deixant la vella guàrdia amb un paper secundari. Compta amb el suport d'alcaldes de pes al territori, com el de Terrassa, Jordi Ballart, amb qui voldria comptar com a figura de pes en la seva executiva. Iceta reclama una entesa generacional per fer menys abrupte el canvi.
Això sí, sigui qui sigui el primer secretari, els dos aspirants saben que els dos són necessaris a la nova direcció. Si guanya, Parlon oferirà una presidència amb funcions executives a Iceta, que seguiria comandant el grup parlamentari. Si és Iceta qui venç, oferirà a Parlon quedar-se com a viceprimera secretària i ser la portaveu del partit, un càrrec que li podria servir de plataforma per postular-se com a candidata a la presidència de la Generalitat.
L'elecció està en mans de la militància, que de les deu del matí fins a les set de la tarda de dissabte tindrà temps per dirimir entre les garanties de la veterania, que fins ara l'ha ajudat a contenir la sagnia, o una sacsejada que implica arriscar-se i assumir canvis profunds en un moment en què els "comuns" estan bastint un partit per quedar-se amb aquell espai que, en el seu dia, va convertir el PSC en un partit transversal.
Tant Iceta com Parlon tenen clar que el PSC no es pot permetre un gest actiu o passiu perquè el PP, el partit que més ha atiat l'anticatalanisme arreu d'Espanya, segueixi governant. Si bé en el fons estan tots dos d'acord, serà en les formes on es faran evidents les diferències. L'alcaldessa de Santa Coloma ja ha parlat directament de desacatar les ordres de Ferraz i trencar la disciplina de vot, així com de revisar el protocol de relacions signat amb el PSOE l'any 1978. El fins ara primer secretari encara aspira a poder fer entrar en raó la gestora i no considera necessari revisar aquest protocol.
Les dues estratègies retraten quina és la medecina que cadascun dels aspirants recepten per revitalitzar un partit que porta anys encaixant derrotes electorals. Parlon defensa una "renovació profunda" de l'organització i les maneres de fer del partit per recuperar el lideratge perdut al carrer ara que l'activisme ha enterrat l'època de la desafecció. Iceta abandera una transició "suau" i "segura" en un context movedís i una governabilitat que trontolla tant a Espanya com a Catalunya amb el full de ruta independentista.
Un partit envellit que busca reconnectar amb una majoria social
En un partit en la qual la mitjana d'edat de la militància és de 62 anys i el del votant, segons el CEO, de 59 anys, Parlon i Iceta tenen visions diferents sobre com es pot reconnectar amb la majoria social catalana. Un dels conflictes clau a resoldre és l'encaix de Catalunya a Espanya. Si bé els socialistes en bloc advoquen per una reforma federal de la Constitució, Parlon advoca per desenvolupar el document de Granada i, en paral·lel, no tancar la porta a negociar una pregunta de referèndum amb els sobiranistes i posteriorment amb l'Estat si l'opció federal s'hi pot veure representada. De fet, l'alcaldessa considera que si la ponència del congrés del PSC ha d'incloure un pla B a la reforma de la Constitució, és més "clar" parlar de consulta directament que de via canadenca.
Iceta té recels a l'hora de plantejar aquest escenari mentre el president Carles Puigdemont parla de "o referèndum o referèndum". Considera que la reforma federal de la Constitució està ben plantejada al document de Granada i que seria un error que la proposta fos tancada si l'objectiu ha de ser que una majoria del Congrés l'avali. Sí aposta per mantenir la via canadenca com a pla alternatiu a la ponència marc del congrés. De fet, es va incloure a instància seva en el document que ha de fixar el full de ruta del partit a mig termini.
Una direcció que haurà de comptar amb els dos
Parlon oneja la bandera del municipalisme per demanar pas, així com la necessitat de renovar els quadres del partit deixant la vella guàrdia amb un paper secundari. Compta amb el suport d'alcaldes de pes al territori, com el de Terrassa, Jordi Ballart, amb qui voldria comptar com a figura de pes en la seva executiva. Iceta reclama una entesa generacional per fer menys abrupte el canvi.
Això sí, sigui qui sigui el primer secretari, els dos aspirants saben que els dos són necessaris a la nova direcció. Si guanya, Parlon oferirà una presidència amb funcions executives a Iceta, que seguiria comandant el grup parlamentari. Si és Iceta qui venç, oferirà a Parlon quedar-se com a viceprimera secretària i ser la portaveu del partit, un càrrec que li podria servir de plataforma per postular-se com a candidata a la presidència de la Generalitat.
L'elecció està en mans de la militància, que de les deu del matí fins a les set de la tarda de dissabte tindrà temps per dirimir entre les garanties de la veterania, que fins ara l'ha ajudat a contenir la sagnia, o una sacsejada que implica arriscar-se i assumir canvis profunds en un moment en què els "comuns" estan bastint un partit per quedar-se amb aquell espai que, en el seu dia, va convertir el PSC en un partit transversal.