PRIMÀRIES PSC: PERFIL

Iceta, un líder que sempre cau dempeus

Tres dècades d'experiència avalen la trajectòria d'un dirigent ben valorat per tot l'espectre polític català i espanyol i que no fa concessions al dret a decidir | Va arribar prometent ser un primer secretari de transició però ha optat per quedar-se

per Sara González , 15 d'octubre de 2016 a les 20:03 |
Miquel Iceta a la seu del carrer Nicaragua | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Té llengua viperina, però també una devoció pels felins. No sorprèn en cap cas tenint en compte que ell és un gat vell dins del PSC, que ha tingut més vides polítiques que cap altre dirigent i que ha après a moure's sigil·losament i amb encert per molt enfangat que fos el terreny. Miquel Iceta (Barcelona, 1960) ha caigut dempeus de nou i ha guanyat les primàries del PSC contra Núria Parlon, la rival més difícil que se li podia plantar al davant.

"Don't stop me now", va demanar Iceta en l'arrencada de la campanya rememorant els cops de cadera amb Pedro Sánchez en la cursa electoral del 27-S. I la militància socialista li ha dit que sí, que segueixi sent primer secretari perquè el PSC està disposat a seguir ballant el seu son.


Al cotxe de bombers o al porquet, tant li fa

Les bases del PSC han decidit premiar l'experiència d'un dirigent que porta tres dècades al partit i que sempre ha estat còmode per a la vella guàrdia i capaç d'entendre's amb tots els sectors. "Això de la política és com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d’altres al porquet, però l’important és no baixar-ne", deia un estret col·laborador d'Iceta quan fa dos anys va agafar les regnes del partit (ell deia que seria un primer secretari "de transició") després de la dimissió de Pere Navarro.


Aleshores, després d'haver quedat en un segon pla presidint la Fundació Campalans, creia que difícilment tornaria a primera línia i fins i tot va sonar per eurodiputat. Però no. Inesperadament va haver de pujar al cotxe de bombers per apagar l'incendi més gran que ha patit el PSC: l'escissió del seu sector sobiranista. Va acabar sent candidat a president de la Generalitat quan creia que ja estaria de retirada. Els resultats no han estat bons (el 27-S el PSC va marcar un mínim històric amb ell de candidat i 16 escons) però unes enquestes nefastes van alimentar la teoria del mal menor.

D'humor àcid, amic dels seus amics (Manuela de Madre i Antoni Fogué formen part dels seu cercle més íntim) i gran apassionat de l'illa de Menorca (hi va cada estiu), té una gran capacitat per encarar els problemes i aparentar impassibilitat, un fet que no vol dir, segons aquells que el coneixen bé, que no s'enutgi mai. Però normalment ho fa de portes endins. Perdre les formes no forma part del seu esquema de projecció pública.


Artífex de la proposta federal

De mare catalana i pare basc, Iceta sempre explica que va conèixer el federalisme abans que el socialisme. Tenia 17 anys i va quedar enlluernat pel discurs d'un dirigent a Londres en un speech corner. Fins a tal punt, que ell ha estat l'artífex de la proposta de reforma federal de la Constitució que ara defensa el PSOE, una via que considera que ha de ser prou atractiva i agosarada com per actuar de dic de contenció de l'independentisme. Pere Navarro va ser la cara visible que la va batallar, però Iceta va ser qui la va cuinar a foc lent des de la Campalans. Concessions al dret a decidir cap ni una.

Iceta, que ja fa 20 anys que ocupa un escó al Parlament i que va treballar a la Moncloa i ser diputat al Congrés, va fer els seus primers passos al Partit Socialista Popular, que liderava Enrique Tierno Galván, i va ingressar a les Joventuts Socialistes l’any 1978. De la seva trajectòria interna al partit destaca que ha sigut membre de la direcció durant gairebé tres dècades i viceprimer secretari i portaveu en l’època del triumvirat amb José Montilla i José Zaragoza. Amb ells va acaronar una de les èpoques amb més quota de poder del partit i amb ells en va viure el declivi. Aquella nit electoral del 28 de novembre del 2010 en la qual els socialistes catalans van perdre la Generalitat, Iceta va acaparar el focus mediàtic quan un exaltat va esclafar-li un ou al cap en plena compareixença a la seu de Nicaragua, una seu que té ja els dies comptats abans que el PSC es traslladi a Poblenou.

Sempre dedicat a la política

Anteriorment, Iceta va ser regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat entre els anys 1987 i 1991. També va ser a la Moncloa durant cinc anys (1991-1996), els últims d'un govern de Felipe González que ja agonitzava. Aquella estada, però, li va servir per consolidar relacions dins del PSOE fins a tal punt que a hores d'ara és un dels dirigents del PSC més valorats a Ferraz.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació