16
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
17
d'octubre
a les
11:46h
La votació més tensa que ha viscut el Parlament en els darrers mesos ha estat la de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. No només per l'escenificació de rebuig que va protagonitzar l'unionisme -Ciutadans i el PP van abandonar l'hemicicle, i el PSC no va votar- sinó, sobretot, per la ferida oberta entre les forces de l'independentisme (Junts pel Sí i la CUP) i l'esquerra alternativa (Catalunya Sí que Es Pot). Els tres grups parlamentaris havien dialogat durant mesos en el marc de la comissió per trobar una arquitectura compartida per fer efectiu el procés constituent, però la votació de les conclusions va evidenciar la distància que separava uns i altres. CSQEP va situar-se en el bloc del "no": l'acord independentista incloïa un "mecanisme unilateral" d'exercici democràtic -es donava per fet que l'Estat no concedia "marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir"- que va allunyar definitivament l'esquerra alternativa de qualsevol entesa.
El trencament evidenciat aquell 27 de juliol a la cambra catalana va enterrar el treball d'aproximació teixit en els mesos anteriors. Perquè hi va haver trobades secretes per bastir un gran acord pel procés constituent, tal i com han confirmat diverses fonts a NacióDigital. Els contactes es feien fora del Parlament i implicaven dirigents que transcendien els grups parlamentaris. Lluís Llach i Gabriela Serra, president i vicepresidenta de la comissió d'estudi, pilotaven aquestes trobades, amb la col·laboració d'entitats del sobiranisme civil, com Òmnium Cultural, presidida ara per Jordi Cuixart, assenyalat com a figura clau per connectar els dos espais polítics.
Amb la intenció d'afermar el diàleg amb l'esquerra alternativa més enllà de CSQEP, Llach i Serra es van reunir en diverses ocasions amb Gerardo Pisarello, identificat com la persona "idònia" per transmetre el missatge als "comuns". Els termes desconnexió i ruptura generaven recels, i l'independentisme entenia que Pisarello -que sempre s'ha pronunciat favorable al dret a l'autodeterminació dels pobles- podia fer "pedagogia". A banda les converses amb Pisarello, no han transcendit més negociacions, ni formals ni informals, amb l'espai que capitaneja Ada Colau.
Contactes entre cicles electorals
Les trobades secretes pel procés constituent -en paral·lel a l'activitat de la comissió d'estudi al Parlament- es van concretar en l'interval entre les dues eleccions espanyoles, segons fonts coneixedores dels contactes. Entre la cita del 20-D i la convocatòria del 26-J es va explorar un diàleg "inclusiu", tot i la distorsió que va provocar la campanya electoral a Catalunya. L'independentisme -tant l'antiga Convergència com ERC- va ser especialment bel·ligerant amb En Comú Podem -favorit a les enquestes dels comicis de l'estiu- per l'aposta feta pel referèndum sense concretar quina pla alternatiu plantejava la confluència si l'Estat no accedia a pactar la consulta. Aquests atacs van generar perplexitat i enuig entre els "comuns".
Els contactes van finalitzar abans de la votació de les conclusions de la comissió al Parlament. Però hi ha veus als "comuns" que no descartaven "reprendre" el diàleg en funció de la formulació definitiva del full de ruta. El discurs formulat per Carles Puigdemont en el debat de la qüestió de confiança -optant per la via del referèndum vinculant- va tornar a interpel·lar l'esquerra alternativa, fins al punt que Junts pel Sí i CSQEP van votar una resolució conjunta en el debat de política general per fer possible una consulta "amb les màximes garanties". La intenció de reformular el Pacte Nacional pel Dret a Decidir en un acord transversal pel procés constituent, que també integri els "comuns", persegueix la voluntat de recuperar antigues majories que s'havien esquerdat.
El trencament evidenciat aquell 27 de juliol a la cambra catalana va enterrar el treball d'aproximació teixit en els mesos anteriors. Perquè hi va haver trobades secretes per bastir un gran acord pel procés constituent, tal i com han confirmat diverses fonts a NacióDigital. Els contactes es feien fora del Parlament i implicaven dirigents que transcendien els grups parlamentaris. Lluís Llach i Gabriela Serra, president i vicepresidenta de la comissió d'estudi, pilotaven aquestes trobades, amb la col·laboració d'entitats del sobiranisme civil, com Òmnium Cultural, presidida ara per Jordi Cuixart, assenyalat com a figura clau per connectar els dos espais polítics.
Amb la intenció d'afermar el diàleg amb l'esquerra alternativa més enllà de CSQEP, Llach i Serra es van reunir en diverses ocasions amb Gerardo Pisarello, identificat com la persona "idònia" per transmetre el missatge als "comuns". Els termes desconnexió i ruptura generaven recels, i l'independentisme entenia que Pisarello -que sempre s'ha pronunciat favorable al dret a l'autodeterminació dels pobles- podia fer "pedagogia". A banda les converses amb Pisarello, no han transcendit més negociacions, ni formals ni informals, amb l'espai que capitaneja Ada Colau.
Contactes entre cicles electorals
Les trobades secretes pel procés constituent -en paral·lel a l'activitat de la comissió d'estudi al Parlament- es van concretar en l'interval entre les dues eleccions espanyoles, segons fonts coneixedores dels contactes. Entre la cita del 20-D i la convocatòria del 26-J es va explorar un diàleg "inclusiu", tot i la distorsió que va provocar la campanya electoral a Catalunya. L'independentisme -tant l'antiga Convergència com ERC- va ser especialment bel·ligerant amb En Comú Podem -favorit a les enquestes dels comicis de l'estiu- per l'aposta feta pel referèndum sense concretar quina pla alternatiu plantejava la confluència si l'Estat no accedia a pactar la consulta. Aquests atacs van generar perplexitat i enuig entre els "comuns".
Els contactes van finalitzar abans de la votació de les conclusions de la comissió al Parlament. Però hi ha veus als "comuns" que no descartaven "reprendre" el diàleg en funció de la formulació definitiva del full de ruta. El discurs formulat per Carles Puigdemont en el debat de la qüestió de confiança -optant per la via del referèndum vinculant- va tornar a interpel·lar l'esquerra alternativa, fins al punt que Junts pel Sí i CSQEP van votar una resolució conjunta en el debat de política general per fer possible una consulta "amb les màximes garanties". La intenció de reformular el Pacte Nacional pel Dret a Decidir en un acord transversal pel procés constituent, que també integri els "comuns", persegueix la voluntat de recuperar antigues majories que s'havien esquerdat.